Tomeu Martí
El dia que Felip VI va abdicar
El 3 d'octubre de 2017 es va fer, arreu del Principat de Catalunya, una vaga general i una 'aturada de país' que varen tenir un gran impacte i no només varen assolir amb escreix l'objectiu d'aturar-ho tot, sinó que varen ser la demostració de la força que havia acumulat la ciutadania revoltada i l'evidència més clara que la majoria social expressada en el referèndum del primer d'octubre, controlava el territori. La qual cosa va fer entrar en pànic, no tan sols els poders de l'Estat espanyol, sinó el poder econòmic instal·lat a Catalunya.
Referèndum de l'1-O: deu constatacions
El referèndum d'autodeterminació de Catalunya del primer d'octubre de 2017 és una data que ha marcat la nostra història recent i que continua marcant la política al nostre país i també a Espanya i, en menor mesura a Europa. Amb la perspectiva que ens ofereixen els quatre anys passats reiteram allò que ja hem dit, en d'altres ocasions i ho ordenam en deu constatacions.
Segons les dades de la Conselleria d'Educació gairebé la meitat de l’alumnat de primària no sap expressar-se en català
Segons les dades de la pròpia Conselleria d'Educació del Govern, gairebé la meitat de l’alumnat que fa 6è de primària no sap expressar-se en català.
Fa Pep IB3
Podria ser l'argument d'un serial. Dolent. Barat. Xaró. D'això turc que ara s'usa. Amor mai no correspost.
Sí al benestar social (i per tant, no a l'ampliació de l'aeroport)
Diuen que quan es decapita un pollastre o una gallina, el pobre animal viu diversos segons o minuts (als EUA n'hi va haver un, Mike the Headless Chicken, també conegut com a Miracle Mike, que va viure 18 mesos) i que és el dolor produït pel tall, allò que fa que tenguin moviments convulsos aletejant i corrent, sense saber on van. Es tracta d'un acte reflex. La raó científica és que bona part del control d'aquests moviments és a la medul·la espinal i no en el cervell.
El que hauríem de fer (i el que feim) després de 40 anys de Normalització Lingüística
Aquest diumenge hem celebrat, a tot Europa, el Dia Europeu de les Llengües que pretén reivindicar la riquesa i la diversitat lingüístiques i fomentar l'aprenentatge de llengües a tot el continent. És un bon moment per mirar de resumir una idea inquietant que fa temps que m'interroga.
A les camisetes verdes!
El PSIB i els seus dirigents a les institucions han intentat mantenir una espècie d'equilibri impossible. Una mena d'equidistància entre els que volen imposar de manera violenta la llengua castellana i les víctimes de la discriminació diària que pateixen les persones que volen optar per usar la llengua pròpia de les Illes Balears, la llengua catalana.
Benvingut a Mallorca, Josep Rull!
«Ara digueu: 'Ens mantindrem fidelsper sempre més al servei d’aquest poble'.» Aquest dijous, Josep Rull i Andreu, exconseller de la Generalitat de Catalunya i expres polític, serà a Palma per participar en la 194ena Cantada per la Llibertat a la plaça de Cort i per presentar el seu nou llibre, titulat '1 dia d'octubre i 2 poemes. Al servei d'aquest poble' a Can Alcover, a partir de les 20.15 hores.
Dotze reptes per aquest curs
Aquest passat dissabte vàrem celebrar l'acte de presentació de la nova temporada d'Ona Mediterrània i la celebració del 25è aniversari de Diari de Balears. Aquest dimarts es farà, a Can Alcover de Palma, l'assemblea de socis de l'Associació Ona Mediterrània.
Albert Pinya: «Com més refín el meu discurs, més s'apropa a l'home de les cavernes»
Albert Pinya (Palma, 1985) és un artista emergent, autor del quadre commemoratiu
Molts d'anys, dBalears!
Aquest mes de setembre celebram els 25 anys de la capçalera Diari de Balears. Vint-i-cinc anys de premsa diària en català a Mallorca, idò. És una fita històrica d'una immensa transcendència social, de la qual els actuals gestors de la capçalera en tenim una part ben petita del mèrit, que correspon en la seva major part al Grup Serra, que són els qui varen encetar el projecte i el varen mantenir viu durant 17 anys.
Vivim en una presó lingüística
Ja sé que molts ho sabeu. Però no ens podem cansar de denunciar la injustícia. Vivim i sostenim un Estat que imposa a tothom, sense cap excepció, el deure de conèixer una de les llengües (la castellana) que s'hi parla. Però no la resta.
The future will be either Catalan or Taliban
L’expresident dels Estats Units, Bill Clinton, va expressar una idea, ara fa vint anys, amb la fórmula amb la qual encapçalam aquest apunt: «The future will be either Catalan or Taliban» («el futur serà català o talibà»).
Joan Bennàssar: «Si qualque mallorquí no veu la importància de Mallorca, és perquè no està en contacte amb l’exterior»
Joan Bennàssar és un dels artistes més destacats de Mallorca.
No afluixeu!
Aquests dies hem rebut, al dBalears, molts missatges que ens feliciten per la tasca de fer públics els casos quotidians d'apartheid lingüístic a que som sotmesos els qui optam per usar la llengua pròpia d'aquest País, la llengua catalana.
Antoni Marimon: «Asterix té volums que ja són una crida a defensar el territori i a lluitar contra l’urbanisme salvatge»
Antoni Marimon Riutort (Son Sardina, Palma, 1965). Professor d’història contemporània
Brams d'ase no arriben al cel
Diu l'adagi que «brams d'ase no arriben al cel». No podem afirmar amb tanta certesa que els brams d'ase no arribin al Consolat de Mar, el record encara viu de la presència fantasmagòrica d'aquella ànima en pena anomenada Bauzá ho desmenteix.
Endamianat
«Els que han llegit la seva obra han quedat endamianats»... Em confés, idò, un endamianat. Un fan més de Damià Huguet i Roig (Campos, Mallorca, 10 de juny de 1946 - 19 de juliol de 1996), de qui si bé és impossible resseguir totes les seves passes, sí que m'hi set proper, seguidor, i lector perplex davant una obra que se'm continua apareguent com a nova i sorprenent.
Recuperar la memòria de Josep Maria Palau i Camps
El company Sebastià Bennasar ens recordava, fa pocs dies, en un article a Vilaweb, que s'acaben de complir 25 anys de la mort de l'escriptor Josep Maria Palau i Camps. Palau i Camps va néixer a Barcelona el 10 de març de 1914 i va morir a Palma el 17 de juliol de 1996.
«Benaventurat aquell que un jorn lliurà la vida al compromís vitenc de cercar la bellesa»
S'acaben de complir 25 anys d'aquell capvespre calorós de juliol que duc gravat a la memòria. Na Llucia, en Carles i jo, carregats de llibres, caminàrem pel passeig Marítim de Palma fins arribar al nostre objectiu. Era un edifici alt i estret. Pujàrem al pis que cercàvem i férem sonar el timbre vàries vegades. No ens respongué ningú.
- A la mort d'en Joan Taverner
- Denuncien que IB3 Televisió obvia el traspàs de Manel Domènech però informa sobre la mort de Manolo el del Bombo
- Ha mort Manel Domènech, incansable lluitador per la llibertat i la República
- Primer comiat a Manel Domènech
- Taula redona a Palma sobre els drets lingüístics i la diversitat a l'escola