«(...) Tu ens voldries tots junts aquest any i tots els anys, però jo no sabria enganyar-te, mare. Jo no el voldria passar amb tu, aquest Nadal. No el voldria passar amb tu perquè a la teva petita església de raval el clergue predicarà en una llengua que no és la nostra i a mi em faria riure el pobre mossèn Pere embarbussant-se entre zetes i ces. Em faria riure i em faria tremolar de ràbia. No. No el voldria passar amb tu perquè, digues-me, quina joia podria resplendir en la nostra taula si dintre les presons hi ha tot de germans nostres que fa tant de temps que s’hi estan consumint, que s’hi moren de tristesa, martiritzats sovint, escarnits en llur amor i en llur coratge? No el voldria passar amb tu perquè hi ha massa gent que mor de fam i de vergonya...»

La concentració esdevinguda manifestació que es va fer dimarts passat a Palma en contra de les mesures del Govern per intentar aturar la propagació de la Covid-19 i que afecten greument milers de comerços, mereix algunes reflexions que intentarem ordenar i expressar telegràficament.

El Futbol Club Barcelona és l'organisme català amb més projecció al Món. Es calcula que té uns 400 milions de seguidors a tot el Planeta i un impacte sobre molta més gent encara.

Els jugadors del Barça són icones mundials i el president del club és molt més conegut que el president de la Generalitat, el batle de Barcelona i, de fet, molt més conegut que qualsevol president de qualsevol institució europea.

Josep Gimeno i Montell, conegut pel nom artístic de Pep Gimeno 'Botifarra', és un cantaor tradicional valencià que s'ha dedicat durant molts d'anys a recollir i recuperar cançons de la gent de les comarques valencianes. Una de les seves fonts és el Tio Leandro, de qui explica que deia que «quan el Senyor va fer la llum, jo ja devia dos rebuts».

Les alegries republicanes, de moment, duren poc. Aquest dimarts, els lletrats del Congrés espanyol dels Diputats admetien per primera vegada (després de cinc negatives anteriors) la possibilitat de que es creàs una comissió d'investigació sobre alguns dels robatoris perpetrats per Juan Carlos de Borbón.

Aquest dilluns ben de matí ens arribava la bona notícia que Adrià Carrasco ha tornat de l’exili després de gairebé tres anys a Bèlgica. El jutjat d’instrucció número 3 de Granollers ha arxivat el seu cas perquè considera que no hi ha proves que acreditin que cometés cap delicte

Han passat 1.007 dies des que Adri Carrasco va partir de ca seva, el 10 d’abril de 2018, quan la Guàrdia Civil va trucar de matinada per detenir-lo, acusat de rebel·lió, sedició i terrorisme.

Dedicarem aquest primer Apunt de l'any 2021 a formular 21 propòsits, en l'àmbit públic, els quals m'agradaria ajudar a fer possibles, però que, tanmateix, depenen de la feina que facem col·lectivament.

Fa molts anys, a mitjans dècada dels vuitanta del segle passat, quan amb un grup reduït de persones vàrem decidir reprendre la data del 31 de desembre com a Diada reivindicativa, ens autorecordàvem que el 31 de desembre era poc més que el darrer dia de l'any i les hores prèvies a la celebració del Cap d'Any.

Els Premis 31 de Desembre de l’Obra Cultural Balear són, sens dubte, els reconeixements de més prestigi en el conjunt de les Illes Balears. També són els més antics en l'àmbit de l'actuació cívica. Es varen instaurar el 1987, just quan l’Obra Cultural Balear complia el primer quart de segle d’existència.

Aquest passat dijous es va presentar el cinquè volum de la col·lecció d'assaig 'Terra d'Argensa' editada per l'Obra Cultural Balear i Lleonard Muntaner Editor. Es tracta del llibre de Daniel Escribano, 'El conflicte lingüístic a Catalunya, el País Valencià i les illes Balears durant la Segona República'.