El president de la Reserva Federal dels Estats Units, Jerome Powell, màxim responsable de la política monetària de l'encara primera economia mundial, va afirmar, en una conferència telemàtica feta la setmana passada, que «l'abast i la velocitat d'aquesta recessió no tenen precedents en els temps moderns».
En ple escàndol 'Watergate' i davant les pressions creixents perquè dimitís, el president del EUA, Richard Nixon, va fer un discurs per la televisió i va afirmar: «no som un pocavergonya...», aleshores, tothom el va prendre per un pocavergonya.
Aquest dies, trescant per l'ordinador, m'he topat amb aquest article, titulat 'A l'arma', que vaig publicar a Diari de Balears el 9 de desembre de 2010. Vos convit a fer-hi una ullada deu anys després:
Espanya està en estat d'alarma. L'estat d'alarma és un règim excepcional que es declara per garantir el restabliment de la normalitat. El Govern espanyol, fent ús de les facultats que li atorga l'article 116.2 de la Constitució de 1978, pot declarar l'estat d'alarma, en tot o part del territori estatal, quan es produeixi alguna 'alteració greu de la normalitat'.
Començ a estar una mica fart de sentir polítics d'aquí lamentant que els responsables de l'Estat espanyol els han enganyat. El procés sempre és el mateix, primer t'intenten convèncer de que aconseguiran un bon tracte. A continuació, quan els adverteixes de que no hi ha res a fer, et miren amb aire de condescendència, convençuts que la seva habilitat negociadora i capacitat de persuasió triomfarà allà on tothom ha fracassat...
Si encara continua vigent la gràfica fórmula per definir un sistema democràtic de Winston Churchill: «Democràcia és que truquin a la porta a les 6 del matí i sàpigues ben cert que és el repartidor de la llet», ja podem aportar (més) proves de que el Regne d'Espanya no entra dins aquesta consideració.
Entre 1845 i 1850 es produí un daltabaix tràgic en la història d’Irlanda: An Gorta Mór, la Gran Fam. Una fam que provocà una mortaldat terrible. La causa puntual del desastre va ser una plaga que acabà amb la major part de la producció de patata, cultiu quasi únic, i aliment bàsic de la majoria de la població, sobretot la més pobre. Les patates s’havien convertit en un monocultiu a Irlanda, a causa del gran rendiment...
Dubt que hi hagi cap president dels Estats Units d'Amèrica que pugui ser un referent moral des d'un punt de vista humà. Segurament des del punt de vista de capacitat de gestió política, sí que n'hi ha més de dos que poden ser un bon referent.
Aquests dies que tots hem pogut dedicar més atenció als creadors que vehiculen la seva proposta des de les xarxes virtuals d'internet, he tengut la percepció que bona part dels nous creadors que tenen com a primera llengua el català, comercialitzen, o monetitzen (crec que és el terme googlelià) les seves creacions en castellà.
Aquests dies dBalears i Ona Mediterrània conviden la seva audiència a aportar idees per millorar Ca Nostra, per millorar Mallorca a partir de la finestra d'oportunitat que, paradoxalment, s'ha obert a causa de la suma de crisis que ens ha tocat patir.
Tornarem a recordar Einstein: «Bogeria: fer el mateix una i altra vegada i esperar resultats diferents» o «no podem resoldre els nostres problemes amb el mateix pensament que quan els vàrem crear».