De tant en tant, des de fa més de 30 anys, a l'Estat espanyol, esclata una polèmica al voltant de la violència a les graderies de les estadis de futbol.

Aquesta passada setmana n'hem viscuda una de nova a compte dels greus fets succeïts a l'estadi de futbol de l'Atletico de Madrid. I, també, per la condemna d'un seguidor del Mallorca per crits racistes.

El comportament violent dels grups ultres que es concentren a una part de la graderia del estadis és una xacra que s'arrossega des de fa dècades. És també un debat recurrent i són uns fets que es repeteixen en major o menor grau. De fet, fa pocs dies hi hagué l'enèssim episodi violent protagonitzat pels ultres del Mallorca.

El Primer d'octubre de 2017 és «el dia que durarà anys», que va pronosticar Ovidi Montllor. Un dia per no oblidar.

El dia que Catalunya va fer un referèndum d'autodeterminació amb un resultat tant clar a favor de la independència que, encara que tota la gent que no va anar a votar, hi hagués anat i la gairebé totalitat hagués optat pel no, igualment hauria guanyat el sí.

Ara fa un any es va fer viral un vídeo on un influencer madrileny afirma que «les millors ensaïmades de tota Espanya» es fan en un forn de Madrid.

La notícia va ser rebuda a Mallorca amb una mescla d'indignació i befa... Al cap i a la fi, és possible que les millor ensaïmades d'Espanya es facin a Madrid. Ara bé, com tot el món (literalment) sap, les millors ensaïmades del món es fan a Mallorca.

Si vostè és un honrat contribuent de l'Estat en fallida anomenat oficialment Regne d'Espanya, ha de saber que ha dedicat una quantitat ingent dels seus doblers a mantenir una reial família de lladres i a pagar els caríssims vicis i capricis dels Borbons.

Cada setmana, des de l'octubre de 2017, quan els líders socials Jordi Cuixart i Jordi Sánchez varen ser presos com a hostatges per l'Estat espanyol i varen ser injustament empresonats amb l'objectiu d'intentar aturar la declaració d'Independència de Catalunya, un grup de persones es troben a la plaça de Cort de Palma per cantar el 'Cant dels ocells' i altres cançons, com a manera de mostrar la seva solidaritat amb els presos polítics i amb els exiliats i el seu rebuig a la repressió de l'Estat espanyol.