Aquest mes de setembre celebram els 25 anys de la capçalera Diari de Balears. Vint-i-cinc anys de premsa diària en català a Mallorca, idò.
És una fita històrica d'una immensa transcendència social, de la qual els actuals gestors de la capçalera en tenim una part ben petita del mèrit, que correspon en la seva major part al Grup Serra, que són els qui varen encetar el projecte i el varen mantenir viu durant 17 anys.
Ja sé que molts ho sabeu. Però no ens podem cansar de denunciar la injustícia.
Vivim i sostenim un Estat que imposa a tothom, sense cap excepció, el deure de conèixer una de les llengües (la castellana) que s'hi parla. Però no la resta.
L’expresident dels Estats Units, Bill Clinton, va expressar una idea, ara fa vint anys, amb la fórmula amb la qual encapçalam aquest apunt: «The future will be either Catalan or Taliban» («el futur serà català o talibà»).
Joan Bennàssar és un dels artistes més destacats de Mallorca.
Aquests dies hem rebut, al dBalears, molts missatges que ens feliciten per la tasca de fer públics els casos quotidians d'apartheid lingüístic a que som sotmesos els qui optam per usar la llengua pròpia d'aquest País, la llengua catalana.
Antoni Marimon Riutort (Son Sardina, Palma, 1965). Professor d’història contemporània
Diu l'adagi que «brams d'ase no arriben al cel». No podem afirmar amb tanta certesa que els brams d'ase no arribin al Consolat de Mar, el record encara viu de la presència fantasmagòrica d'aquella ànima en pena anomenada Bauzá ho desmenteix.
«Els que han llegit la seva obra han quedat endamianats»... Em confés, idò, un endamianat. Un fan més de Damià Huguet i Roig (Campos, Mallorca, 10 de juny de 1946 - 19 de juliol de 1996), de qui si bé és impossible resseguir totes les seves passes, sí que m'hi set proper, seguidor, i lector perplex davant una obra que se'm continua apareguent com a nova i sorprenent.
El company Sebastià Bennasar ens recordava, fa pocs dies, en un article a Vilaweb, que s'acaben de complir 25 anys de la mort de l'escriptor Josep Maria Palau i Camps.
Palau i Camps va néixer a Barcelona el 10 de març de 1914 i va morir a Palma el 17 de juliol de 1996.
S'acaben de complir 25 anys d'aquell capvespre calorós de juliol que duc gravat a la memòria.
Na Llucia, en Carles i jo, carregats de llibres, caminàrem pel passeig Marítim de Palma fins arribar al nostre objectiu. Era un edifici alt i estret. Pujàrem al pis que cercàvem i férem sonar el timbre vàries vegades. No ens respongué ningú.