[VÍDEO] La darrera ‘confessió’ de Jaume Santandreu: «el meu epitafi 'aquí hi ha un que intentà canviar el món i l’únic que aconseguí és que no el canviassin a ell'»

Els darrers dies del passat hivern, Santandreu i Martí varen mantenir una conversa, sense guió previ, al pati de Can Gazà («això és el cul del món») que va ser enregistrada per les càmeres de la plataforma audiovisual VIDA.

En la conversa parlen de pobresa, de Can Gazà (Santandreu diu que ve de Gaza, Palestina on «ja no hi ha ni carrers»), de la Casa Llarga, de quan els varen fer fora d’allà, de quan Jaume Sastre hi va fer la vaga de fam…

Jaume Santandreu es mostra molt crític amb les religions: «vaig estar a una secta que es deia església catòlica», «les religions han fet molt de mal i en continuaran fent».

En l’apartat de política Santandreu proclama que «si vull la meva llibertat, també vull llibertat de la meva pàtria… Sense llibertat no hi ha res!». I també declara que «una república d’aquí seria milions de vegades millor que el que tenim ara».

Es mostra desenganyat amb l’amor: «l’amor és un equilibri d'egoismes», es defineix com a «lletraferit» i anuncia una sèrie de llibres que, de moment resten inèdits: unes memòries titulades ‘Massa llum cap al tard’, un poemari amb el títol ‘Mon cor aflama estels’ i un llibre amb texts que va anar fent dedicatas a gent que havia mort i que defineix amb la suma d’’apologia’ i ‘elegia: ‘apoloelegia’.

I ja al final de la conversa, quan Martí el convida a confessar pecats, Santandreu sorprèn amb una resposta pròpia d’un final apoteòsic. Jaume Santandreu en estat pur.