El conseller d’Educació diu que fa comptes augmentar la segregació del alumnes per raó de llengua, però no aclareix amb quin pressupost

El conseller, Antoni Vera, ha presentat aquest dimecres els comptes del seu departament davant la Comissió d'Hisenda i Pressupostos del Parlament, en la qual ha asseverat que els recursos estan «garantits» per a donar continuïtat al pla i estendre'l a Secundària i acollir més centres de Primària.

En total, la Conselleria d'Educació i Universitats gestionarà prop de 1.420 milions d'euros de pressupost per a l'any 2025, una quantitat que representa un increment del 4,7% respecte al 2024, amb 63,8 milions d'euros més.

Aquest pressupost tracta de garantir el transport escolar gratuït també per als alumnes de Batxillerat que estudien fora de la seva localitat de residència, amb la dotació de 19,3 milions d'euros.

A més, també es garanteix el topall del preu del menjador, que s'ha estipulat en 6,85 euros per a usuaris fixos i en 7,55 euros, per a usuaris esporàdics, amb la inversió addicional de 871.000 euros.

En la seva intervenció, Vera ha destacat la gratuïtat de tot el cicle de 0-3 anys, l'increment de professionals en els centres educatius i la consolidació dels complements per als llocs de difícil i molt difícil cobertura.

La «desburocratització» també té pes important en els comptes per a l'any 2025, amb la inversió de 1,5 milions d'euros per a millorar la coordinació administrativa.

La Secretaria Autonòmica de Desenvolupament Educatiu estructura el seu pressupost entorn de tres eixos, com són el transport escolar, els menjadors i la gestió interna. A més, es mantenen les partides per a beques de menjador i ajudes d'alimentació amb més de deu milions d'euros.

Una de les principals novetats és la centralització de la despesa en energia elèctrica, que serà assumida per la Central de Contractació de la Conselleria d'Economia, Hisenda i innovació.

D'altra banda, es treballa en el desenvolupament de noves aplicacions informàtiques de gestió interna, coneguda com a Llull, que es posarà en funcionament en el pròxim curs i que suposa una inversió per a aquest exercici 2025 de gairebé 1,8 milions d'euros.

La Direcció General de Primera Infància, Atenció a la Diversitat i Millora Educativa centra els seus esforços en la consolidació de la gratuïtat del cicle 0-3 anys, amb l'ampliació de places tant a través de la creació de nous espais, com de l'ampliació de centres públics existents.

Durant aquest curs escolar s'ha reforçat la plantilla amb orientadors, auxiliars tècnics educatius (ATE), professionals dels equips d'atenció precoç (EAP), professors de serveis en la comunitat (PSC) i psicòlegs educatius en Secundària.

La Direcció General de Personal Docent i Centres Concertats gestionarà el pressupost més elevat de tota la Conselleria per a l'exercici 2025, amb una dotació superior als 1.074 milions d'euros.

Augment de 52 milions per a pagar les nòmines de docents

Les partides destinades a les nòmines del personal docent dels centres públics passen de més de 713 milions d'euros, el 2024, a 766,2 milions al 2025, amb l'increment de més de 52 milions. Paral·lelament, l'aportació a l'escola concertada augmenta en gairebé 33 milions d'euros, amb millores específiques en complements com el de tutoria o els sexennis.

Els pressupostos també preveuen l'augment dels mòduls de funcionament per a la concertació del cicle 0-3 anys, amb l'objectiu d'estabilitzar aquest sistema i garantir la continuïtat.

Quant als complements de difícil i molt difícil cobertura, així com els de perillositat, toxicitat i penúria, es destinen 4,6 milions d'euros per a complir l'acord signat en la Taula Sectorial d'Educació.

El pressupost de la Direcció General d'Universitats, Recerca i Ensenyaments Artístics Superiors augmenta en 14,8 milions d'euros respecte a l'any anterior.

Els comptes de 2025 permetran continuar amb el desenvolupament dels nous graus implantats en 2024 en la UIB --Farmàcia i Ciències de l'Activitat Física i l'Esport-- i inclouen una partida específica per a la dignificació de l'inici de la carrera acadèmica i investigadora.

En l'àmbit de la recerca, es preveuen noves convocatòries d'ajudes puntuals i de tècnics de suport. A més, es posarà en marxa la Fundació Institució per a la Recerca de Balears (IRIB), prevista a la Llei de la Ciència.

Quant als Ensenyaments Artístics Superiors, els comptes mantenen la línia continuista, després de l'adequació retributiva dels tècnics especialistes que va tenir lloc l'any anterior.

Crear noves places per FP

La Direcció General de Formació Professional i Ordenació Educativa duplica, per primera vegada, les hores de coordinació per a la tutoria dels alumnes que realitzen formació en empreses, tant en el primer com en el segon curs.

A més, el programa Acredita, destinat a l'acreditació de l'experiència laboral, incrementa la dotació en més de set milions d'euros, per a arribar als 14,1 milions.

Finalment, els pressupostos també reflecteixen l'aposta per l'ampliació de l'oferta d'estudis d'FP. La Conselleria ha augmentat el pressupost per a la creació de 1.700 places noves de Formació Professional per al curs 2025-2026 i la posada en marxa de 36 nous cicles i dos cursos nous d'especialització.

L’Ibisec afronta l'exercici 2025 amb una reorganització estratègica i l'increment de recursos que permetran millorar l'execució del Pla d'Inversions Educatives de les Balears. En conjunt, la inversió total de la Conselleria en infraestructures educatives per al 2025 supera els 72 milions d'euros.

Devaluació dels drets lingüístics

Durant el torn de rèplica la diputada del PSIB Amanda Fernández ha assenyalat que el pacte PP-Vox en la negociació dels Pressupostos ha suposat «la major devaluació dels drets lingüístics de la ciutadania de les Balears», una cosa de la qual ha afirmat que la comunitat educativa és «una de les més afectades».

Fernández ha expressat que la llengua catalana ha estat una de les «monedes de canvi» perquè el PP comptàs amb el suport de Vox, en rebaixar com mai les exigències del coneixement de l'idioma.

La parlamentària de MÉS per Mallorca Maria Ramon ha censurat el «mercadeig» que fa el PP amb l'educació i la comunitat educativa a canvi d’«aprovar uns pressupostos i de pretendre arraconar el català fins que sigui prescindible».

La diputada ha assenyalat que l'acord PP-Vox «ataca el model d'escola, a la comunitat educativa i la llengua catalana». En aquest sentit, ha criticat que les línies vermelles del PP «es moguin» i ara estiguin disposats a canviar la Llei d'Educació de les Balears.

Per part seva, la diputada d'Unides Podem Cristina Gómez ha remarcat que el PP pacta amb el «terraplanisme lingüístic» de Vox, en admetre la promoció de les modalitats lingüístiques de cada illa.