nubes dispersas
  • Màx: 12°
  • Mín:
12°
Actualitat»Opinió

Mallorcat, una eina útil

|

La Direcció Insular de Política Lingüística del Consell de Mallorca ha posat en marxa Mallorcat, una eina d’autoaprenentatge de nivell inicial de català que és, també, un recurs didàctic per a docents que fan ensenyament a distància per a adults.

Actualitat»Opinió

La llei i l'embut

|

No deixa de ser sarcàstic que el poder judicial, incapaç de renovar els seus òrgans de govern, que tenen el mandat caducat des de fa anys, intervengui en el cas de l'ajornament d'uns mesos de les eleccions al Parlament de Catalunya per raons sanitàries.

Actualitat»Opinió

Si trobau que invertir en cohesió social és car, provau amb la fractura social

|

«Si vostè creu que l'educació és cara, provi amb la ignorància» va formular qui va ser president de la Universitat de Harvard, Derek Curtis Bok.

I aquí, durant molts anys, es va actuar com si pensàssim que l'educació era massa cara.

Podem recordar com a les zones costaneres de Mallorca i a Eivissa, a partir del mes de maig, molts estudiants de batxillerat desapareixien dels instituts i se n'anaven a fer de cambrers. Cobraven un mal sou i bones propines.

Actualitat»Opinió

I entre la decadència, de sobte, la poesia

|

El camí cap a l'abisme no és un camí recte.

Els Estats Units ja fa anys que viuen en decadència. La caiguda d'un altre imperi.

Donald Trump és un megalòman foll. Un Calígula ignorant. Un Narcís antisistema que va prémer l'accelerador.

I, lògicament, a les eleccions va guanyar el candidat que no era Trump.

Actualitat»Opinió

D'un exili a un altre

|

«(...) Tu ens voldries tots junts aquest any i tots els anys, però jo no sabria enganyar-te, mare. Jo no el voldria passar amb tu, aquest Nadal. No el voldria passar amb tu perquè a la teva petita església de raval el clergue predicarà en una llengua que no és la nostra i a mi em faria riure el pobre mossèn Pere embarbussant-se entre zetes i ces. Em faria riure i em faria tremolar de ràbia. No. No el voldria passar amb tu perquè, digues-me, quina joia podria resplendir en la nostra taula si dintre les presons hi ha tot de germans nostres que fa tant de temps que s’hi estan consumint, que s’hi moren de tristesa, martiritzats sovint, escarnits en llur amor i en llur coratge? No el voldria passar amb tu perquè hi ha massa gent que mor de fam i de vergonya...»