L’equador de la presidència de Margalida Prohens

La hipocresia no havia sigut tan evident en una dirigent del Partit Popular des de fa anys, ens recorda na Rosa Estaràs de vicepresidenta d’en Jaume Matas, que no sabia, no feia res de res, en aquells anys on la corrupció campava a les totes. La presidenta Prohens parlava que «no li passarà com en Bauzà» i gràcies a l’obediència a Vox no té cap problema en retallar la presència del català a la sanitat, a l'administració pública, promovent campanyes per a la segregació lingüística infantil a les escoles.

La barra immensa de parlar de sostenibilitat, de contenció -li fa por esmentar la paraula decreixement!-, quan promou una amnistia urbanística que perdona les il·legalitats comeses al sòl rústic, que posa en perill la declaració de patrimoni de la humanitat de la Serra de Tramuntana. «Borrón y cuenta nueva», així en castellà, diu el vicepresident Costa, sense cap sentiment de vergonya, hem de satisfer «als nostros».

Deia també la presidenta, «hem arribat al límit, les Illes Balears», organitza un debat amb molta parafernàlia, amb molt secretisme, amb «experts» que no es coneixen, i finalment... mesures, anuncis, a l’esquena de la societat civil, de les organitzacions socials, que sí que tenen debats, congressos, propostes clares.

Ja no cal esmentar la famosa oficina de lloguer segur, com a gran solució al problema seriós de la ciutadania, el gran engany d’aquest Govern, això sí la gestió en mans privades.

La mentida constant com anunciar la pujada de l’ecotaxa, l’any passat, al debat «estrella» del Parlament i no fer-ho, ni plantejar-s’ho. La senyora Cañadas, a les ordres d’Abascal, signa amb el portaveu parlamentari del PP els pressupostos que evidentment reflecteixen allò que Vox dicta, que sempre han dit, res de pujada.

Més mentidera encara, i li afegesc falsa i sense paraula, quan es compromet a mantenir la llei de reconeixement i memòria democràtics, 2/2018, del 3 d’abril, davant els portaveus parlamentaris i, ara, acorda el contrari, que li demana el partit del president del Parlament.

Què hem de dir del cinisme, o si voleu barra, de les declaracions en contra del president del Govern central, -segons dicta el «manual» del seu partit madrileny-, quan manté la presidència de la seu de la sobirania popular al misser Le Senne, pendent de judici per un delicte d’odi?

Finalment, l’actitud del Govern de la senyora Prohens en el tema de l’acolliment dels menors és d’una inhumanitat que clama al cel, al cel dels que creuen i es mostren catòlics practicants. Afortunadament, hi ha més gent solidària que vol acollir aquests infants i joves, que va sortir als carrers amb el lema welcome refugiees! que no pot entendre la mesquinesa de qui rebutja l’acolliment.

La presidenta d’aquesta comunitat autònoma nostra, i el seu Govern, no passa l’avaluació positiva de l’equador, més aviat la suspèn amb dificultats serioses de recuperació.

La ciutadania que la va votar devia esperar altra cosa, la que com jo no ho férem, constatem que a l’aliança PPVox qui guanya és qui té un grup parlamentari amb trànsfugues, amb investigacions sobre el seu finançament estatal, però amb una gran capacitat de doblegar aquest partit que venia a desfer la bona feina dels vuit anys anteriors.