Un fantasma que no arriba

Fa poc més d’un mes una concentració de delegats de personal i altres quadres sindicals de CCOO i UGT exigia, davant de la patronal, un conveni col·lectiu d'hostaleria digne. Lluny d’apropar posicions des d’aquella concentració, les postures d'ambdues parts es van allunyar fins al punt que ambdós sindicats van anunciar una vaga de cinc dies per aquest mes de juliol. No obstant això, la setmana passada es va desconvocar la vaga d'hostaleria per la firma d’un preacord entre UGT i la FEHM bastant per davall de les pretensions sindicals.

Altra vegada les cúpules sindicals signen un preacord que va en detriment de l’avançament de les posicions de la classe obrera a les Balears. Ara hi haurà qui llegeixi aquestes línies que es pregunti: però hauria tengut un cert seguiment aquesta vaga? Hauria estat significativa? Per què no s’ha convocat una gran assemblea del sector i que siguin els mateixos treballadors que decideixin el camí a seguir per la lluita dels seus drets? Malauradament, aquestes preguntes quedaran, per ara, sense resposta. No podem saber com hauria anat, si els sindicats tenen prou poder de mobilització o quina és la temperatura de les plantilles dels hotels. No ho sabem perquè les cúpules sindicals tornen a utilitzar l’eina de la vaga de forma cínica i maldestra. La fan servir realment com un fantasma d’aquests clàssics que té aparença de llençol blanc, que recorda un passat de terror per a la burgesia. Actualment, pot fer por pel nom, però per desgràcia de cada vegada se li veuen més les costures de llençol vell i mastegat. És un fantasma que no arriba, semblant a la faula de «Pere i el llop». El problema és que el llop, el fantasma, la vaga en aquest cas, és la millor eina que tenim com a classe obrera per lluitar pels nostres drets. Cal assenyalar que els membres de les cúpules sindicals obliden que l’obrer necessita més respecte que pa. I el respecte s’aconsegueix lluitant al carrer.

Pel que sembla hi haurà un nou conveni d’hostaleria que perpetuarà tres anys més el mateix grau d’explotació, com a mínim, de la classe obrera a les Balears. Mentrestant la carestia de vida continua augmentant, tan sols fa falta pegar una ullada al nostre voltant. Els preus de l’habitatge que continuen pujant, un 17,2% els tres primers mesos de 2025. Una Europa encaminada cap a un rearmament, i en conseqüència, cap a una gran guerra. Un desmantellament de les restes que encara quedaven de «l’estat del benestar» per pagar les bales i bombes que assassinaran a milers d’innocents. Veim com a la resta de l’estat es realitzen vagues i hi ha una repressió desfermada per part del «govern més progressista del multivers» en sectors clau de la cadena de producció capitalista. Els representants de la burgesia que pretenen assegurar la màxima taxa de guany abans no esclati tot, essent el conveni d’hostaleria en qüestió un exemple clar. I davant aquesta situació torna a sorgir la pregunta: què hem de fer? Organitzar-nos.

Cal organitzar-se, però en estructures de classe. En organitzacions que reconeguin el conflicte obert i acarnissat que es desenvolupa actualment al món amb una lluita de classes constant que, per qui no ho hagi notat, anam perdent. Però, companys, no us desanimeu, com va dir el filòsof l’única cosa que hi podem perdre són les nostres cadenes. Per tant, apropau-vos a organitzacions que enarborin el vertader símbol que fa trontollar el sistema i fa tremolar als burgesos de tota casta. Apropau-vos al martell de la rebel·lia i a la falç de l’esperança. Organitzem la nostra classe en una estructura de Partit de nou tipus, formem-nos per saber analitzar el nostre present i traçar el nostre futur. Bastim les estructures de classe per poder disputar, de tu a tu, el poder a la burgesia. Reforcem les files del Partit Comunista (PCTE) i organitzem el contraatac.