Al voltant de l'acord signat entre les patronals hoteleres i el sindicat UGT sobre el nou conveni col·lectiu d'hoteleria de les Illes Balears, hi ha tot un seguit de qüestions que em semblen de gran interès. Ara mateix, aquest interès no està focalitzat en els continguts de l'acord, que només es podran analitzar en profunditat una vegada disposem del text articulat del conveni. En aquests tipus de contractes col·lectius és importantíssim analitzar des dels adjectius, sobretot els condicionals, a les comes. Avanço que en la lectura del text del preacord es detecten importants absències de continguts, i més trampes que en una d'aquelles antigues pel·lícules de Fu Manxú. Un exemple: Les parts signants, en cas de reducció de jornada per via legislativa, es comprometen literalment «a revisar les disposicions relatives a la jornada, l'organització del treball, entre d'altres» (sic).
Per tant, els comentaris que segueixen són consideracions generals sobre context, formes, i gestió del conflicte. Endemés, donat que el batibull entorn del desenllaç d'aquesta negociació tindrà conseqüències de futur, són provisionals.
El context no és qualsevol. El grau de turistificació i de necessitat vital d'iniciar una veritable transició cap al decreixement turístic és el context. Ho és, també, el grau de malestar i d'emprenyamenta social que va posar de manifest la manifestació del proppassat 15 de juny. «Per una vida digna, aturem la turistificació!» és un propòsit d'avançar, amb permís de la politòloga feminista Verónica Gago, per a canviar-ho tot. En aquest sentit, no són estranyes les hiperbòliques lloances governamentals vers a un acord assolit només amb retòrica enunciativa de vaga. El conseller de Turisme, Cultura i Esports del PPVox no s'està d'afirmar en un article d'opinió (Última Hora, 04/07/2025) que «no és cap secret que la Conselleria de Turisme ha apostat decididament per un escenari de pau social i estabilitat institucional, que avui es fa realitat», i, a sobre, apunta que l'acord s'ha fet realitat «en un context global marcat per la crispació i la polarització, el sector turístic de les Illes Balears ha donat una lliçó de maduresa i responsabilitat col·lectiva». Qui crispa i polaritza? Qui no té responsabilitat col·lectiva? Els i les que incentiven les violències que provoca la turistificació, o qui reclama poder viure una vida desitjada i digna?
En qualsevol cas, el cert i segur és que de les multiprecarietats que provoca la turistificació n'és un component la precarietat sindical, és a dir, l'escassíssima conflictivitat laboral en els sectors troncals del turisme. De fet, en la negociació del principal conveni col·lectiu de les Illes Balears fa dècades que no es fa ni una hora de vaga. Hi ha generacions de treballadors i treballadores que mai s'han pogut sentir protagonistes d'una conquesta laboral col·lectiva, que no han tingut mai l'aprenentatge vital de què els drets es conquereixen, que mai són gratuïtament atorgats.
Permeteu-me reivindicar el pensament polític de Rosa Luxemburg, que ve a dir que la vaga sempre va més enllà de l'acció en si de l'esdeveniment concret. La vaga activa un important vector de temporalitats del qual emergeix, o pot emergir, un nou horitzó. Altrament dit, la vaga aporta un plus de valor a les conquestes, i, alhora, apunta nous horitzons d'emancipació.
Pel que fa a les formes, són preocupants dues qüestions que gairebé només anunciï: i) Ha sigut una dramàtica exhibició de les conseqüències d'un model sindical més competitiu que col·laboratiu: De la unitat d'acció sindical, s'ha passat, almanco en l'escenificació, a una innecessària traïció de la unitat sindical. Ha semblat que aquesta unitat s’entén més com a unitat conjuntural de debilitats, que no pas com aposta estratègica per fer front al capital. ii) En l'àmbit del llenguatge, el relat vencedor és el neoliberal: Per una banda, se continuen fent discursos sobre increments salarials referenciats a l'Índex de Preus de Consum (IPC) estatal, i no a la necessitat, en el marc de turistificació, d'una solució salarial holística per a, en termes de la UE, erradicar la pobresa laboral a casa nostra. Per un altre costat, el text del preacord està farcit de conceptes com ara «productivitat», «flexibilitat», «pau social»... que no presagien res de bo per la millora substancial de la qüestió laboral. Són els límits imposats pel règim de turistificació.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.