La Sra. Arrimadas, aspirant a succeir el gran Albert, es va presentar a Vic...

Per si algú s’ha preocupat per les notícies i opinions que divulg, he de dir...

Grans escàndols contra els catalans... alguns s’ho prenen amb humor i altres notícies alarmants...

Jo supòs i sempre he suposat que hi ha una Espanya democràtica, però aquesta...

Aquest és l’efecte que em fa el judici al Tribunal Suprem dels presos polítics...

En el temps que s’està realitzant un judici que no se sap si els jutges que formen...

Com així ocorre que si escoltes les declaracions de les persones investigades o les contestacions que fan els o les testimonis que són cridats durant el judici sempre saps amb gran aproximació què serà el que diran, segons la ideologia política de cadascun i de cadascuna? Per exemple, si jo crec que el dret a decidir és un dret fonamental i vaig veure per televisió, per exemple per TV3, el que passava el dia 20 de setembre de 2017, quan es feia un escorcoll a la conselleria d’Economia del conseller Junqueras. quan es va dir que hi havia una persona que feia aquesta recerca dins la Conselleria i que no podia sortir, no s’entenia per què passava això, ja que encara que hi hagués moltes persones congregades davant la Conselleria, les persones que podien dirigir aquella gent, tant si era el Sr. Sánchez com si era el Sr. Cuixart, en tot moment, intentaven calmar la gent, i aconseguien que fessin un passadís per si per allà volia passar qui fos sense problemes.

Hi ha una cosa clara. Segons la ideologia de cada persona es veuen els fets d’una manera diferent. Si ets partidari del dret a decidir és que la teva ideologia és independentista. Si no ets partidari del dret a decidir, tot el que es feia anava contra la llei, perquè la llei predica que no es pot prendre cap decisió que pugi suposar cap retall o separació del que tradicionalment i constitucionalment es diu Espanya. Així que si el fiscal vol demostrar la culpabilitat dels investigats, acusats de rebel·lió i sedició, ha d’intentar demostrar que hi va haver violència. Llavors les persones d’ideologia independentista, siguin investigades o testimonis, allà on hi havia 4, 5 o 20.000 persones manifestant-se, veuen totes aquestes persones exercint el dret que tenen a manifestar-se i protestar per qualsevol motiu que considerin alguna injustícia. Llavors els que creuen ideològicament que van contra la llei, observant la mateixa manifestació, veu uns milers de persones reunides tumultuàriament, i que estan disposades a actuar amb violència. Llavors aquestes persones certifiquen que hi va haver violència, quan les altres veuen una manifestació de gent que exerceix aquest dret de manera totalment pacífica. Tot això que em costa tant explicar no té altra causa més que el que s’està fent no és altra cosa que un judici polític.

Llavors la fiscalia, l’advocacia de l’estat i l’acusació particular fan preguntes per intentar demostrar que hi va haver violència i els advocats defensors fan preguntes per demostrar que no n’hi va haver.

Al final sembla que com més persones d’una o altra ideologia hi hagi, els fiscals i les diferents acusacions tendran més vots a favor de la seva idea. Serà per això que hi ha tants de policies i guàrdies civils? Un exemple del que intent dir, que no sé si me’n surt ha ocorregut aquesta darrera setmana. La secretària judicial que va acudir a escorcollar la conselleria d’Economia, clar, va tenir por i va haver de sortir per les teulades. Reclamava un helicòpter, perquè creia que els milers de persones que hi havia al carrer l’envestirien si sortia per la porta. És possible que hagués ocorregut tal desastre? Jo pens que de cap de les maneres. Que aquesta hipòtesi era totalment falsa, però podrà passar com a prova, ja que realment va sortir, de terrat en terrat, per un teatre del costat.

Un altre cas ha estat el d’Enric Millo, que ha afirmat, que després de convocar-se el referèndum va existir un clima de violència a Catalunya, i també ha volgut suposar que hi havia hagut violència en aquestes concentracions, que ell diria tumultuàries, i clar, acusarà els possibles promotors, ja que les dues entitats principals que convocaven eren l’ANC i Òmnium Cultural, i, per tant, els responsables seran els respectius presidents, els quals ja han complit quasi un any i mig de presó, per haver-se dirigit a aquella massa de persones i haver-les aconsellat, primer, un comportament totalment pacifista, i en segon lloc, que se n’anassin a casa. Això suposaria la seva posada en llibertat automàtica. Per tant, són acusats d’haver promogut la violència. Ara es tracta de trobar molts de testimonis que ho certifiquin, perquè no es trobaran gravacions d’àudio que ho puguin demostrar. En resum, sembla massa un judici totalment previsible.

En una setmana en què el Tribunal Suprem continua mantenint...

No es poden entendre mai. De totes maneres, els membres d’un tribunal...

Vivim immersos en un temps convuls i d’entreteniment contaminat. Presidents...