Això que té Espanya, és màfia o és democràcia?

Doncs, anem a pams i vegem breument el significat d’aquestes paraules: la màfia, a la qual també se la va denominar la ‘cosa nostra’, va néixer a Sicília i era la que s’encarregava del crim organitzat. No crec que els ayusonians siguin tan bajans que estiguin parlant d’aquest significat. A principis de segle XX, onades d’immigrants italians varen arribar als Estats Units i amb ells va arribar la màfia, però un altre tipus de màfia. L’objectiu d’aquesta gent era acumular molta riquesa duent a terme activitats il·legals, com poden esser l’estraperlo, el tràfic de drogues, la prostitució, el joc i qualsevol tipus de corrupció que vos pugueu imaginar. També continuava la màfia inicial exercint coaccions que anaven des d'amenaces fins a assassinats, passant per segrestos, xantatges, atemptats o fer desaparèixer el cos d'algú sense deixar-ne cap rastre. Amb el pas del temps el terme s'ha generalitzat fins al punt que avui en dia s'empra per a designar qualsevol grup que dugui a terme activitats il·legals. Se suposa que aquest deu ser el sentit que es pot donar a la paraula ‘màfia’, si hi ha membres del Govern espanyol que duguin a terme aquest tipus d’activitats. El que passa és que els qui la pronuncien, a part de denunciar les malifetes que es creuen que pensen, existesquin o no, el que volen és que la sobrecàrrega criminal del significat de la paraula ‘màfia’ entri al cervell dels votants, perquè la majoria no vulguin votar mafiosos, que poden ser criminals.

Així que, aquest és el joc, que és un joc brut com una catedral. Com que la mentida té les cames molt curtes, seran bons d’agafar i quedaran convertits en mafiosos ells. Anem a veure el significat de l’altra paraula usada amb exageració, de la paraula democràcia. Un poble viu en ‘democràcia’ o és un poble demòcrata, quan aquest mateix poble és el que té la sobirania, és a dir, és qui governa. Per tant, podem dir que la democràcia és un tipus d’organització de l’Estat en el qual les decisions col·lectives són adoptades pel poble mitjançant eines de participació directa o indirecta que confereixen legitimitat als seus representants.

Si queden un poc més clars els conceptes, passem a analitzar comportaments. Feijóo, del PP, es passa tots els seus discursets a la gent i als mitjans dient boles i mentides, ja que no posa cap judici als membres del Govern centarl que acusa. Feijóo, per tant, no actua amb democràcia, el seu comportament frega la il·legalitat, per tant, s’acosta perillosament al comportament mafiós. Segur que sa mare, quan era petit ja el degué avisar que no havia d’acusar ningú només per fer-li mal, sinó que sempre havia de tenir proves. Ayuso, quin tipus de comportament té quan amenaça d’abandonar la reunió si li parlen en una llengua que no és la castellana. Té un comportament de nina maleducada, que tampoc no recorda les ensenyances de la infància. I quan amenaça i malparla de les altres llengües de l’Estat, quin comportament té? Està atemptant contra el que diu la llei de lleis, que és la Constitució, que diu que totes aquestes llengües són espanyoles i que s’han de poder usar lliurement en els seus àmbits corresponents, com àmbit és el d’una reunió de presidents, per tant, Ayuso té un comportament més apropat al mafiós que al democràtic.

Ja només ens queda saber si Espanya és una màfia o una democràcia, i per comprovar si l’article ho explica clarament, ho deix en el bon criteri del lector i que sigui aquest qui contesti la pregunta del títol d’aquest escrit.