Anem per feina. Deixem-nos de comèdies i anem al gra del que vulguem dir o vulguem explicar. Els que som d’abans de la meitat del segle passat ens costa i ens sobten una sèrie d’usos d’expressions que s’usen d’una manera molt normal, quan estam acostant-nos al quart de segle XXI. Un d’ells és usat de manera normal als xous d’impacte, tan normals i repetitius com els que es presenten a Tele 5. L’expressió a la qual em referesc és quan es diu que un concursant està «fent una carpeta», em vaig rompre la cervellera la primera vegada que ho vaig sentir, i després he comprovat que s’anava repetint sovint, i més o manco es refereixen que una de les persones concursants simula que té una relació amb un altre concursant de gènere diferent, normalment, i que això ho fan perquè creuen que el públic els premiarà per aquest fet. Però que aquesta relació no és seriosa ni arribarà enlloc. Encara que ja he aconseguit comprendre l’expressió «fer una carpeta», no entenc perquè se li ha posat aquest nom. I esper que el significat corresponent aparegui als diccionaris com una accepció del mot carpeta.
L’altre expressió que m’ha fet pensar moltes vegades en el seu significat i que no havia esbrinat durant el segle passat, és la de «fer un cordó sanitari». Jo pensava què podia significar en relació amb la salut, però no, el cordó sanitari es fa a polítics. Si un cordó sanitari sembla que és un cordó que es fa a una epidèmia, per evitar que es propagui, quan es fa un cordó sanitari a un polític, sembla que vol dir que el deixen sol dins la seva gàbia, o dins les idees en què s’hagi col·locat i es vol impedir que aquestes idees es propaguin com si fos una epidèmia. Si es fa un cordó sanitari a un aspirant a president, vol dir que es vol evitar que pugui arribar a ser-ho. També hauria d’aparèixer aquesta accepció als nous diccionaris, perquè crec que ara no hi és, o si li han posada no me n’he assabentat.
Tot això ho he explicat per introduir-vos en un text de Jordi Cabré al Punt Avui, que parla i afirma que Salvador Illa aprofitarà qualsevol oportunitat per enfrontar-se a l’extrema dreta i reivindicar cordons sanitaris contra Aliança Catalana a Ripoll o al Parlament. El que li passa és que amb Vox ha compartit unes quantes manifestacions i pancartes i a més, també comparteix la fascinació que tenen per l’article 155. En canvi Sílvia Orriols pot ser usada per desgastar la imatge de Junts, que significa desgastar l’indepedentisme. Per tant, cal que l’independentisme se n’adoni que ens trobam davant una operació d’estat que té l'objectiu d’eliminar l’horitzó d’independència del mapa polític i cultural. Per tant ens trobam davant d’un cordó sanitari, el cordó vertader, però que és contra l’independentisme.
Jordi Cabré continua amb el seu pensament i diu:
«Ho vaig saber en el moment en què em vaig trobar amb un antic militant socialista de Lleida, especialista en marques comercials, ara fa un parell d’anys: quan em disposava a saludar-lo, em va mirar fixament i em va dir: ‘Ara no em vinguis a saludar com si res. Ara sabreu el que és bo. Ara pensem ocupar tot el poder i no us deixarem respirar, perquè això del procés ens ho ha fet passar molt malament’. Vaig quedar estupefacte davant d’aquella explícita declaració de concòrdia i de diàleg i de reconeixement de l’altre. El cas és que, pocs mesos després, el PSC aplicava un cordó sanitari contra Xavier Trias a l’Ajuntament de Barcelona tot pactant amb els Comuns i amb el PP. La raó va ser ben clara: el veto absolut a l’accés de qualsevol independentista a governar les institucions.
L’independentisme, no Junts sinó l’independentisme, es troba en un context de reculada, provocada inicialment pels errors del procés, però tot seguit per una repressió judicial i policial (i política) ferotge, que encara dura però que només ha afluixat una mica quan ha quedat pràcticament desterrat dels governs institucionals. Després d’haver aconseguit això, per la via judicial especialment, busquen la següent victòria: eliminar l’accés de l’independentisme al poder institucional real fins que renegui del procés, i en paral·lel desenvolupar una agenda de guerra cultural que elimini dels mitjans de comunicació públics, i evidentment també dels privats, els debats centrats en la independència de Catalunya. Aquesta guerra cultural l’estan guanyant, al meu parer de manera fràgil i temporal, però l’estan guanyant: disposar de cordons sanitaris contra l’independentisme permet un accés al poder que facilita enormement aquesta tasca. El meu amic ja m’ho va advertir…» I el text continua. Però el que ens dona a entendre és que Illa el que fa és un atac contra l’independentisme, intentant acusar els independentistes de ser intolerants i racistes, quan l’únic que ha reclamat l’independentisme ha estat l’existència d’una altra Espanya i d’una altra Europa, però també Cabré alerta dels perills propers existents.
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Y porque ni un cordón sanitario a la extrema izquierda ?
Es absurd crear cordo sanitari a partits legalment constituits, es antidemocratic
El concepte de cordó sanitari en política genera un debat interessant i complex. D’una banda, pot ser una eina legítima per aïllar forces que realment amenacen els principis democràtics, com l’extrema dreta, el feixisme o moviments autoritaris. Però, de l’altra, també pot convertir-se en una estratègia política per afeblir determinades opcions ideològiques i limitar el pluralisme democràtic. En el cas que es planteja, hi ha una crítica clara a la inconsistència amb què s’apliquen aquests cordons. Si el PSC defensa un cordó sanitari contra Aliança Catalana però ha compartit espais amb Vox en certes ocasions, és legítim preguntar-se si el criteri és realment ideològic o simplement una maniobra tàctica per desgastar l’independentisme. Això encaixaria amb la idea que determinades estructures de poder poden utilitzar aquest mecanisme per condicionar el debat polític i excloure opcions que posen en qüestió el seu projecte. Tanmateix, també cal ser crítics amb l’independentisme mateix. No es pot caure en la simplificació de veure totes les accions de l’Estat com una conspiració, sense assumir els propis errors i debilitats. L’independentisme ha de saber generar suports més amplis i consolidar una estratègia clara si vol evitar ser víctima d’aquest tipus de moviments polítics. En definitiva, els cordons sanitaris són una eina que pot ser necessària en certs casos, però el seu ús ha de ser coherent i justificat, no una arma per eliminar adversaris polítics incòmodes.