Tot està a punt d’esclatar pels aires. El Govern de l’Estat espanyol i el seu president al davant tenen tota la consideració màxima com a govern mentider i corrupte. Es veu que qualsevol ‘socialista’, quan se li ha donat poder i posat euros al seu abast, es posava a robar a mans plenes. Ells, els lladres, es dediquen a negar-ho una i una altra vegada i es defensen dient que no els han vist, que no els han trobat fent la malifeta, i, que , per tant, no han fet res. Ja em va semblar molt ridícula l’aparició del llavors rei Joan Carles, quan va comparèixer per dir que li sabia molt de greu, que havia actuat malament i que no ho tornaria a fer. Ara ha actuat de manera semblant i llastimosa el president Sánchez quan amb posat seriós i trist ha demanat perdó una i una altra vegada per haver nomenat polítics corruptes amb molt de poder. Que ell ho fa bé i que continuarà governant fins que li correspongui. Que ell no assumeix més responsabilitats que la de demanar perdó. Igual que l’emèrit. La llàstima és que el partit que podria agafar aquest poder tan embrutit també està comandat per una colla d’ineptes, que semblen desesperats també per poder accedir a llocs des d’on puguin fer i desfer tot el que els vengui de gust, i en lloc de fer anàlisis polítiques raonades, es dediquen a voler treure defora els qui ara ocupen aquest poder, però ho fan amb caixes destemplades, actuant de la mateixa mala manera, sense utilitzar un mínim de cervell. Si el PP no tengués Ayuso, Feijóo, Aznar, Rajoy i tota una colla d’afamegats de comandera que tenen, ja estarien governant o en el camí de fer-ho, però estan utilitzant una estratègia tan equivocada, que, fins i tot, els podrà fer perdre les properes eleccions, es facin quan es facin. Ja no puc dir en veurem de grosses, perquè no crec que sigui possible. Ah, i oblidau-vos de la cançó Resistiré si no voleu parèixer el Govern espanyol.
Hi ha dites i expressions de persones que sembla que pensen com cal, però amb les quals crec que mai no hi podré estar d’acord quan diuen que els governs espanyols, del PP i del PSOE, són molt pitjors que els de Franco. No es poden oblidar les desenes de milers de morts d’aquell dictador per dir que el PP i el PSOE quan governen són pitjors que l’assassí nefast, ara si només parlen de la manera de governar i deixam enrere assassinats i abusos de poder, en podem parlar una mica.
Doncs ara vos parlaré una mica del que pensa una d’aquestes ments amb seny com és el cas de Josep Sala Cullell al diari online VilaWeb. Ens explica que el model actual del Govern espanyol és un govern que continua amb els sous de misèria, una gran immigració i compensa mancances amb subvencions. Es tracta quasi de convertir Espanya en un país llatinoamericà, que destrueix el millor model socioeconòmic que ha tengut mai Espanya i que és el model català. Per això és un fet inconcebible que Junts doni suport a aquest govern.
Diu Josep Sala que l’esquerra política madrilenya intenta vendre el govern del PSOE com si fos el salvador de la classe obrera, davant uns partits de dretes, que només s’han preocupat de la classe benestant, per què s’havien de preocupar només d’aquests que ja estaven bé? S’ha de tenir en compte que des que va entrar l’esquerra en el poder amb Felipe González han passat 43 anys i durant aquest temps, la dreta només ha governat durant 13 anys i mig, així que la influència de la dreta hauria de ser minsa i la de l’esquerra hauria de ser la bàsica, perquè ens trobam a l’any 2025 i governa teòricament l’esquerra, però ja hem vist al principi que no sabem si governa o desgoverna. Sembla que el Govern espanyol que no és d’esquerres ni democràtic només pensa a posar com a centre de tot el seu govern, la capital, Madrid.
Embarcats a pujar de nivell la capital s’ha empobrit la resta de l’Estat i s’han degradat les institucions públiques. I això explica una mica la situació actual, que és la conseqüència de l’encimbellament madrileny.
Ningú no se n’hauria de sorprendre, perquè el president Maragall ens va avisar fa molts d’anys en aquell article profètic titulat ‘Madrid se va’: «Tenim la impressió que Madrid es mesura amb Miami, amb Buenos Aires, amb São Paulo. Que Espanya, per a Madrid, és ara només el lloc on anar a cercar petites i mitjanes empreses en venda per millorar posicions, sector per sector, abans de fer el salt a l’altra banda de l’Atlàntic». El text és de l’any 2001, quan el PP de José María Aznar havia completat el projecte socialista de vendre els monopolis públics, havia desmuntat el teixit bancari basc i començava a obrir les portes a una onada migratòria que havia d’enfonsar els salaris dels autòctons i reforçar la bombolla immobiliària.
Es podrà dir que han pujat molt el salari mínim, però a costa de no pujar la resta de salaris i augmentant-los els imposts de manera que s’ha empobrit la gent, recordau Maragall i veureu que és el primer que ens parla de llatinoamericanitzar Espanya, país empobrit que viu gràcies a subvencions per mantenir la gent tranquil·la i amb unes elits que s’enriqueixen cada dia més. Aquest serà el moment de pensar que s’han creat moltes màfies i maneres d’actuar mafioses.
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Ben pensate i escrit. Hi ha en Mazon que també segueix al poder no Hol amollar la cadira, i ben pensat son molts qje no valen els collons d’un penjat.