És com si s’anàs resolent un puzzle o un trencaclosques mundial. Que si s’ha d’afegir pressupost per comprar armes, que si s’ha de mirar com es fa per acabar amb la guerra d’Ucraïna. Que si s’ha de tenir por o no a Putin, que deu estar pensant en algun altre país a envair, que si això és rearmar-se, que no m’agrada aquesta paraula i direm que és defensar-se, o encara més, reforçar la seguretat. O no és que rearmar-se és armar-se més, per si cal, defensar-se i tenir més seguretat si algun dia fa falta? Que si tot això són eufemismes dirà qualcú, que no, que això són confits i «gominoles», dirà un altre. I tots preocupats es reuniran aquí i allà per veure què fan, mentre intentaran anar resolent el trencaclosques en l’àmbit mundial. Mentre en l’àmbit estatal miraran d’insultar-se, de fer-se de menys, de suspendre’s uns als altres, mentre els alumnes continuaran col·leccionant carabasses escolars. Els polítics intentaran aprovar i treure algun excel·lent, fet que no aconseguiran, perquè volen arribar a aconseguir la clau per obrir els calaixos de la corrupció, mentrestant els jutges s’esforçaran per implicar els parents dels governants i demostrar que han obtingut prebendes per ser familiars de personalitats poderoses. Mentre això passi, el trencaclosques continuarà sense resoldre’s. I la pluja continuarà demostrant els desastres que han fet els polítics en tots els temps, permetent construir allà on no es podia, o no tenint ni les clavegueres ni les torrenteres en condicions per tenir l’aigua controlada. Aquesta aigua que avança com si fos un exèrcit impetuós i destructor. Sempre quedarà temps i recursos per reconstruir. Enlloc de construcció, s’haurà de fer reconstrucció, una altra de les parauletes amb el 're-' davant.
Sempre se’ns ha acusat que deim que Espanya ens roba, i ara Francesc Canosa ens demostra que Espanya ens roba… les vies del tren. Per això, Francesc Canosa, escriu a l’X el següent: «El 1920 Catalunya tenia 1.533 km de vies férries. Holanda 3.399. Suïssa 5.112 i Bèlgica 8.814. Els experts calculaven que Catalunya havia de tenir 3.200 km. El 1920 hi havia 2,3 milions de persones. El 2025 més de 8 milions i tenim… 1.794 km». Quasi 4 vegades més de persones tenen 261 km més de vies fèrries. Si Espanya no ha robat durant aquests darrers 100 anys, que vénguin els de l’extrema dreta i ens ho demostrin.
Segons Víctor Alexandre al diari online El Món, l’Estat espanyol manté un servei de rodalies caòtic. Aquest servei està a càrrec de l’empresa franquista RENFE. Els catalans que necessiten usar rodalies es troben amb un servei pitjor que si fos del Tercer Món i s’ha de tenir en compte que són milers les persones que el necessiten diàriament per poder anar a treballar. Tot això és fruit d’una política que continua essent franquista, encara que hagi estat en mans de governants del PP i del PSOE. Està basada en la concepció radial de l’Estat. Aquests radis tenen el centre a Madrid. Per tant, hi haurà bones connexions que parteixin del centre, que és Madrid, cap a la resta de l’Estat, cap a la perifèria, però no es farà gens de cas del que ocorri a la perifèria. I Catalunya ho és. Per això, ni les vies dels trens ni les rodalies seran tractades adequadament, ja que surten de l’esquema radial estatal de comunicacions. Tota la concepció ferroviària espanyola està basada a fer el centre de totes les bones comunicacions Madrid. A Catalunya han volgut fer sempre un corredor mediterrani que unís Catalunya i Andalusia, passant per València i Múrcia. I els governants espanyols a Madrid no han fet altra cosa que entorpir el projecte. Fins i tot fan l’animalada de pressionar Europa perquè volen que el corredor mediterrani passi per Madrid. Haureu vist o sentit una idiotesa major? No poden consentir que la perifèria estigui ben comunicada si no passa per Madrid. Ni que fóssim en temps de Carles I, quan Espanya havia de ser el centre del món. S’han quedat sense territori, però volen continuar essent el centre del seu minso territori, i per això no volen que empetitesca més, amb la independència d’alguns d’aquests territoris, com és el cas de Catalunya.
Diu Víctor Alexandre: «En aquest sentit, el ‘traspàs de Rodalies’ és una enganyifa trompetejada per ERC per fer creure als catalans que l’Estat espanyol, després de molts segles d’hostilitat, ha reconegut el greuge en inversions i ara llançarà sobre Catalunya tal pluja de milions que l’himne de Renfe serà ‘Pennies from Heaven’. El cert és que ERC és avui una formació a la deriva necessitada d’algun titular que li doni projecció i van pensar que el traspàs de Rodalies podia ser un bon esquer. Els incompliments espanyols posteriors no importen, perquè el titular propagandístic ja s’ha difós i després sempre es pot fer victimisme o llançar alguna falsa amenaça. Falsa, perquè són molts els llocs de treball ocupats per ERC –amb els ingressos consegüents– que depenen de Salvador Illa, és a dir, de Pedro Sánchez, és a dir, del PSOE, és a dir, del govern espanyol».
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Segur que Madrid ara que lleven les no es tecnologías tambe llevaran els trenes de per tot arreu. Madrid ens roba tot el temps.
Molt bo Joan. Com sempre
L’article denuncia la marginació de Catalunya en infraestructures, especialment ferroviàries, a causa de la centralització de l’Estat espanyol. Es destaca el deteriorament del servei de Rodalies i la falta d’inversions, mentre el corredor mediterrani ha estat constantment entorpit. També es critica el traspàs de Rodalies com una estratègia propagandística d’ERC sense garanties reals. A nivell polític, es retrata un Estat ple de conflictes, corrupció i gestió ineficient, que manté un model radial centrat en Madrid. Tot plegat genera un profund malestar i la sensació que Espanya no només no ajuda Catalunya, sinó que en dificulta el desenvolupament.