Sempre ho veureu. N’hi ha que volen ser fotuts i encara volen pagar el beure. Això passa a moltes parts, però també passa a l’escola, al professorat de l’escola, a aquests professionals que se suposa que són gent lletrada, culturalitzada i que no serà fàcil manipular-la. Això es pot analitzar escola per escola. Allà hi solen arribar representants dels sindicats de classe, sindicats que no solen fer o no volen fer diferències per la classificació en què has estat col·locat. Arriben aquestes persones en temps de la recreació i convoquen una reunió a la sala de professors o a la sala destinada a aquests afers. I a vegades hi sol acudir una persona o unes quantes, a la majoria no els interessa anar a escoltar el sermó d’un sindicalista. En canvi, arriba un representant dels sindicats classistes, d’aquests que volen tractes de favor com més amunt hagis arribat, per sort o per digitalització, i més si hi arriba amb una bona càrrega de pastissets, panetets, cocarroiets, bombonets, panadetes, etc., etc. etc., i la sala adequada per a aquestes reunions queda estibada de personal, no queda ningú per vigilar l’al·lotada, tots són allà com si estassin afamegats. Mentre l’elitista parla i conta el que havia de dir, ningú no atura de menjar. I quasi no se n’adonen que els han dit que no volen un augment del plus d’insularitat, perquè ells no el volen igualitari, que és el que volien els sindicats de classe, un augment per a tots igual, no, els elitistes volen que per a les categories més elevades hi hagi més augment, o més paga, o el que vulgueu dir. El sindicalista ha acabat, plega els papers, tanca la seva bossa i s’acomiada. Tothom li agraeix la convidada i se’n van més que satisfets.
Si a algun dels mestres que era a la reunió se li ocorre afirmar que el que ha vengut a fer el sindicalista d’elit era a comprar el vot de tot el professorat, li contestaran que no, que a ell o a ella no li han comprat el vot, sinó que el que s’ha fet ha estat que aquella era una bona persona, i el sindicat que representa és un sindicat de bones persones, i que, per tant, aquests sindicats són els que s’han de votar.
Pot ser que ara acabi de fer una mica de caricatura del que queda a l’escola, després d’haver passat per allà una bona persona, però alguna cosa semblant passa. Ho sé de bona tinta que s’acostuma a dir, quan un creu que la font és bona, encara que quan jo anava a escola, la tinta més bona era la xinesa.
I què els queda a fer als sindicats de classe per lluitar contra aquesta realitat, doncs organitzar protestes contra el Govern que és el responsable d’haver frenat l’acord per pujar el plus d’insularitat, i aquestes protestes s’iniciaran el darrer dia del mes de febrer, que no és altre que el 28.
UGT, CCOO, STEI y CSIF adverteixen l’Executiu autonòmic que ha comès un error molt greu. Recorden que les mesures pactades havien de beneficiar tots els funcionaris, però especialment el personal sanitari i docent.
ANPE (el sindicat de l’alimentació de docents), SATSE (sindicat d’infermeria) i SIMEBAL (sindicat de metges) insisteixen a reclamar que el complement hauria de tenir en compte les categories professionals i no ser igualitari, com ja vos he explicat abans.
Els secretaris generals de les federaciones de serveis públics de la UGT i de CCOO, Miguel Angel Romero i Josep Ginard, respectivament; el de l’STEI Intersindical, Miquel Gelabert, i el portaveu del CSIF, Mateu García, han anunciat que el 20 de febrer se celebrarà una assemblea d’empleats públics a Mallorca, el 25, a Eivissa i el 26, a Menorca, i que serà el dia 28 quan es realitzi la primera protesta, amb una concentració de delegats sindicals davant el Consolat de Mar, coincidint amb la celebració d’un Consell de Govern.
Durant el mes de març s’organitzaran les primeres concentracions d’empleats públics davant els seus centres de treball, encara que fins ara no s’ha fet el calendari, ni s’han posat les dates, ni en quins centres públics es duran a terme les concentracions de protesta.
També es protestarà contra el Govern perquè no ha satisfet els 100 milions d’euros que deu als treballadors públics segons sentència favorable a l’STEI Intersindical, i a la qual se n’hi poden afegir 70 milions més si obté també una sentència favorable el litigi que té la UGT amb el Govern.
Ja veurem què faran els morts de fam a l’hora de les protestes, i encara més, veurem si renuncien al deute que té el Govern amb ells, tot i per esser obtingut per sindicats de classe.
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Així es. Molt ben dit. La dreta tot ho compra. Ben escrit Joan. I molt bé tot. Que vagi bé. Per cert. Xisca m’agrada el teu nou nom. 😹
El text denuncia amb ironia la divisió sindical i la influència d’interessos personals en la negociació del plus d’insularitat. Tot i que posa el focus en una realitat preocupant, exagera algunes situacions que les fa ben verídiques. . Cal un debat més profund sobre equitat salarial i condicions laborals sense desqualificacions gratuïtes. He viscut uns bons donuts de l’anpe. Cafès de tot tipus, saladitos. Però no compren vots. Només engreixen les vaques flaques. Visca l’stei.