Gabriel Florit, compromís autèntic amb la poesia i la llengua

L’acte comptà amb la presència de la seva companya, Neus Company, de tertulians habituals, i d’una representació de persones de Sineu que, per un motiu o altre, hi havien tengut relació directa o l’havien conegut.

En aquesta ocasió, Aina Ferrer, membre de la coordinació, va ser l’encarregada de presentar l’acte i d’encetar la tertúlia.

Aina Ferrer recordà que no calia centrar-se exclusivament en Segar arran i va convidar a fer extensiva la reflexió a tota l’obra de Florit, que qualificà «de gran i intensa.» El recordà com una persona molt estimada i humil, i destacà que era un poeta arrelat a la terra, que parla amb un llenguatge rural, enriquidor i refrescant. A través dels seus llibres, tot i que malauradament moltes paraules ja cauen en desús, aquestes tornen a florir.

També en destacà el caràcter autodidacte, sense crosses acadèmiques, però amb una gran capacitat per conrear amistats. Es construí a si mateix com a escriptor i intel·lectual, al marge de corrents literaris i de modes. Tot i que va viure anys a Palma, a Cala Gamba, mai no va perdre el vincle ni el projecte de retorn a Sineu, el seu poble.

Ferrer subratllà, a més, que Florit era d’aquestes persones amb una vocació literària forjada lentament, al marge de camins acadèmics convencionals. La seva poesia sorgeix de la vivència quotidiana, de la seva experiència vital, d’una vida intensa, que es traslladava plenament als seus versos.

És important tenir en compte que Gabriel Florit no tenia pèls a la llengua. Parlava clar i llampant quan calia fer-ho. A tall d’exemple, al final de la darrera pàgina de Segar arran escriu: «I no vull parlar dels premis literaris que m’han afavorit perquè tampoc en tenc de molt de gruix i, honestament, tot respectant-los, em semblen una cosa tan circumstancial...»

Durant la tertúlia també es parlà del seu vessant d’articulista i narrador. Molts el recorden com a opinador del Diari de Balears en paper. A més a més, era un enamorat de les postes de sol. Per aquest motiu, els coordinadors de les tertúlies decidiren incloure un fragment relacionat amb aquest tema a la convocatòria enviada als tertulians habituals i a les persones convidades especialment per a l’ocasió. El reproduïm tot seguit:

POSTA DE SOL

UNA ALTRA POSTA de sol color Campari

amb núvols allargassats pel mestral,

estirats i plans com llençols de fil.

I després, entrellum amb tamarells

que esperen plàcids la lluna plena de març

talment bruixes despentinades i humides

preparades per conjurar qualsevol diable.

Potser caldria tornar a posar els peus enterra

i caminar acompassat cap a ca nostra.

I, si hi ha sort, posar peus davall taula.

Segar arran de Gabriel Florit

Àngels Cardona evocà la tertúlia de Can Alcover dedicada a El salt de l’àngel de Gabriel Florit. En destacà el caràcter polièdric: era un bon escriptor i una persona profundament compromesa amb la terra i la llengua catalana. El definí com un home autèntic, allunyat de les capelletes i de cercles literaris oficials, que es va fer a ell mateix.

Cal recordar que els participants en la tertúlia, fos pel vessant literari o per la dimensió més personal, aportaren una gran riquesa de matisos i aspectes desconeguts per a molts, que donaren color i profunditat a l’acte. En certa manera, vàrem reviure Gabriel Florit i el vàrem conèixer millor, més enllà dels seus llibres que, no cal dir-ho, no hem d’oblidar mai.

Amb l’homenatge a Gabriel Florit es tanca la darrera tertúlia de la temporada, fins que els coordinadors organitzin el nou calendari 2025-26.