L’OCB qualifica de «fracàs rotund» el segon pla de segregació lingüística: «Només s’hi han adherit 8 centres»

L’OCB qualifica de «fracàs rotund» el segon pla de segregació lingüística: «Només s’hi han adherit 8 centres»
Gisela Badenes20/06/25 12:34
TW
8
Només 8 centres educatius han mostrat la seva voluntat d’afegir-se al pla de segregació lingüística per al curs 2025-2026, alguns dels quals de la mateixa propietat que altres centres que ja s’hi havien adherit el curs passat. Sumant-hi els de la primera convocatòria i si la Conselleria els accepta, tan sols seran 19 els centres educatius adherits al Pla el curs que ve, un 4,3 % dels 435 centres que imparteixen educació primària i/o secundària a les Illes Balears (Anuari de l’educació de les Illes Balears 2024). Cap centre públic s’ha adherit a la segona convocatòria del Pla de segregació lingüística. Únicament 7 nous centres concertats de Mallorca i 1 d’Eivissa s’afegiran el curs que ve als 8 i 3 centres, respectivament, adherits el curs que ara acaba. A Menorca no n'hi ha hagut cap.
El president de l'Obra Cultural Balear (OCB), Antoni Llabrés, ha manifestat que «es tracta d’unes dades que cal qualificar de fracàs rotund, i més encara davant la insistència de la Conselleria d’Educació per aconseguir adhesions amb la promesa d’inversions milionàries». El PP i l’extrema dreta han anunciat aquests dies una partida de 21 milions d’euros en els pressuposts de 2025 per finançar aquest Pla, una quantitat de doblers escandalosa. «L’OCB torna a demanar que els recursos prevists per a aquest despropòsit es destinin a necessitats més peremptòries dels centres educatius, històricament desateses, com la millora i el manteniment de les infraestructures, l’eliminació de barracons, l’equipament i la climatització de les aules, l’increment de les plantilles docents, la baixada de ràtios, la millora de la inclusió educativa o les beques i altres ajuts, entre d’altres», ha afegit Llabrés.
L’OCB, que s’havia adreçat per carta a tots els centres per a demanar-los que no s’adherissin al Pla, agraeix a la comunitat educativa en conjunt, i especialment als directors i als equips directius dels centres, la seva professionalitat i la defensa del model lingüístic educatiu vigent a les Illes Balears, consolidat i consensuat des de fa dècades. L’entitat recorda que aquest segon pla de segregació lingüística, tot i haver estat inclòs en els acords pressupostaris entre el PP i els seus socis d’extrema dreta, ja havia estat impulsat pel conseller d’Educació unilateralment, per iniciativa pròpia, i que no respon a raons pedagògiques, sinó exclusivament ideològiques.
D’altra banda, l’OCB recorda que la Conselleria encara no ha fet públiques les dades corresponents a l’avaluació diagnòstica inicial dels alumnes de 4t de primària dels 11 centres adherits a la primera convocatòria del pla de segregació, realitzada el passat mes d’octubre. L’OCB té la sospita que la Conselleria no fa públics aquests resultats perquè «reflectirien un decalatge en el domini de les dues llengües oficials a favor del castellà en aquests 11 de centres concertats, que farien contraindicat i del tot desaconsellat activar-hi els canvis que el pla de segregació lingüística comporta».

També a Illes Balears

Ha mort Francesc Moll i Marquès, fundador del GOB, hereu de Can Moll i editor compromès amb la llengua catalana

Ha mort Francesc Moll i Marquès, fundador del GOB, hereu de Can Moll i editor compromès amb la llengua catalana

Aquests són els municipis de les Balears al top 100 de demanda de lloguer

Aquests són els municipis de les Balears al top 100 de demanda de lloguer

Marga Prohens anuncia una remodelació del Govern

Marga Prohens anuncia una remodelació del Govern

Quines són les dones més influents de les Illes Balears?

Quines són les dones més influents de les Illes Balears?

+ Vist
+ Comentat