Sobiranisme

Neix SOM Mallorca: una opció política «transversal» contra l’empobriment i la saturació

Joan Lladó i la resta de membres de SOM Mallorca durant la roda de premsa d'aquest dissabte | Foto: SOM Mallorca

TW
3

Una trentena de persones vinculades a l’àmbit polític, sindical, social i cultural de Mallorca han presentat aquest dissabte SOM Mallorca, una nova plataforma política que té com a objectiu prioritari «la defensa dels interessos dels mallorquins davant la situació d’empobriment i saturació que pateixen les Illes Balears».

Segons han explicat en una roda de premsa davant l’estàtua del Rei en Jaume de la Plaça D’Espanya, SOM Mallorca neix «com una opció política transversal, al marge de les sigles tradicionals, i oberta a tothom que vulgui participar en la construcció d’un futur més just i sostenible per a l’illa». Els seus impulsors provenen del centre, del centre-esquerra i de l’esquerra política, i comparteixen «la voluntat de superar els blocs ideològics per posar Mallorca al centre del debat polític».

Els promotors han expressat la seva preocupació per l’increment desmesurat de població —més de 320.000 persones en 20 anys— que ha provocat una pèrdua de 100 llocs en el rànquing europeu de riquesa per càpita. «Les Illes no poden créixer més: els serveis públics i els recursos naturals estan al límit», han afirmat.

La plataforma política denuncia «el tracte fiscal i pressupostari injust» per part de l’Estat espanyol, amb una inversió per habitant de 133 euros a les Balears, molt inferior a la mitjana estatal (221 euros) i a la d’altres comunitats com Extremadura (283 euros). També han criticat durament PP i Vox, que impulsen 20.000 noves vivendes mentre afirmen «voler frenar la immigració», i han assenyalat la «corresponsabilitat» de PSOE i MÉS, que han governat dues legislatures a les Illes Balears i han «avalat pressupostos estatals clarament perjudicials per a les Illes».

Els impulsors de SOM Mallorca reclamen recuperar «sobirania política», frenar el creixement descontrolat i recuperar els més de 5.000 milions d’euros anuals que l’arxipèlag aporta a l’Estat sense retorn suficient. «Necessitam una opció política nova, transversal i valenta que digui prou. No volem desaparèixer com a poble. No volem ser substituïts», han sentenciat.