El del cor i el de la política, dos mons iguals

TW
1

El desenvolupament dels esdeveniments fa pensar molt, perquè les coses que passen són ben estranyes. A mi a vegades se m’ocorre que el que passa a la política és idèntic al que passa als personatges dels quals es diu que mouen el cor. És a dir, dels personatges coneguts i dels quals la gent s’interessa per la seva vida i les seves relacions en parella, tant si són heterosexuals com si són homosexuals, tant si són masculines, com si són femenines. Jo he arribat a pensar que la diferència és molt petita, quasi són iguals. La darrera cosa que m’ho ha fet pensar ha estat les converses per WhatsApp que surten per la tele o per la ràdio llegides, i que parlen de la vida que varen tenir dos polítics que se relacionaven per aquesta xarxa. És el cas del president del Govern espanyol que parlava amb un dels seus ministres, que ara es troba en judici acusat per malversació de cabals públics, de prevaricació i de repartir prebendes immerescudes. Així, tothom que vulgui opinar ho pot fer i pensar que el president és culpable i que, per tant, ha de dimitir, cosa de la qual se’n beneficia el polític del partit contrari, en aquest cas, el cap de files del PP. Així que, ja tenim la gent posicionada segons la seva postura política. Aquí ningú no aplicarà la norma ètica de la no revelació de secrets o de la vida privada de cada un dels participants en les converses denunciades, encara que siguin o hagin estat asquerosament i il·legalment denunciades. El que se cerca es desprestigiar una o unes quantes persones, tirar-les pel terra i trepitjar-les, és a dir, fer que no es presentin a properes eleccions o que si es presenten, que les perdin, perquè s’hagi convençut els electors que són males persones i que no es mereixen representar ningú.

Doncs, en el món del cor, tres quarts del mateix, quan una persona es guanya un poc de prestigi i aconsegueix situar-se en les posicions elevades de la societat, els envejosos, miren, pensen, calculen i planifiquen com enderrocar-les. Si el que és bo per aquestes persones ben situades en la seva relació de parella, es treballarà el fet de fer-los barallar, perquè perdent la parella, pot ser quedaran una mica destruïdes i desapareixeran del lloc envejós en el qual estaven situades. Així que si algú pot aconseguir de la manera que sigui els Whatsapps d’una d’aquestes persones que està mostrant-se simpàtic amb alguna tercera persona, també es divulgaran i es publicaran a tort i a dret, per deixar en evidència la persona que estava ben situada, tot amb l’objectiu d’eliminar-la d’aquell món on es troben els que s’ho han guanyat sense mentides i amb decència i honorabilitat. Fins i tot s’intenta destruir persones de la mateixa família, com és el cas de la família Campos, de la qual es denuncia una filla per fer-la barallar amb la seva mare. Per algunes paraules que ha dit o que ha fet escriure en alguna revista. Sempre existeixen terceres persones que són les encarregades de cavar i cavar i rascar les ferides per aconseguir que la gent s’enganxi als programes corresponents, ja que això ven molt, ja que ven audiència, oïdors, lectors o televidents. Supòs que vos n’heu adonat en els xous d’impacte com «Gran Hermano», «Supervivientes» o «La isla de las tentaciones». Sempre es reuneix els integrants (tots o part) i es furga en les ferides, això és, es recorda el que ha dit un de l’altre, allò que ja estava mig oblidat i els fan entrar en grans discussions, a fi de fer-los barallar i que es facin amics banyuts. Així aconsegueixen crispació i discussions que entusiasmen l’audiència i d’això és del que es tractava. Si algú ha de patir o no, no interessa.

Per mi, la igualtat amb la política és absoluta. Si es veuen les cares en un lloc reduït on es poden dir de tot. Si els del cor, ho fan a una gran casa, o a una platja o al voltant d’una foguera, els de la política, ho poden fer en els parlaments, en els consells o en els consistoris. I allà es poden dir de tot, i els mitjans s’encarregaran de divulgar-ho. El mateix que passa als xous d’impacte o als programes preparats per a discutir aspectes d’aquests per persones que no tenen cap tipus de formació. Als polítics tampoc no se’ls requereix formació, ni si se l’han guanyada o si se’ls ha regalada.