El del cor i el de la política, dos mons iguals

Doncs, en el món del cor, tres quarts del mateix, quan una persona es guanya un poc de prestigi i aconsegueix situar-se en les posicions elevades de la societat, els envejosos, miren, pensen, calculen i planifiquen com enderrocar-les. Si el que és bo per aquestes persones ben situades en la seva relació de parella, es treballarà el fet de fer-los barallar, perquè perdent la parella, pot ser quedaran una mica destruïdes i desapareixeran del lloc envejós en el qual estaven situades. Així que si algú pot aconseguir de la manera que sigui els Whatsapps d’una d’aquestes persones que està mostrant-se simpàtic amb alguna tercera persona, també es divulgaran i es publicaran a tort i a dret, per deixar en evidència la persona que estava ben situada, tot amb l’objectiu d’eliminar-la d’aquell món on es troben els que s’ho han guanyat sense mentides i amb decència i honorabilitat. Fins i tot s’intenta destruir persones de la mateixa família, com és el cas de la família Campos, de la qual es denuncia una filla per fer-la barallar amb la seva mare. Per algunes paraules que ha dit o que ha fet escriure en alguna revista. Sempre existeixen terceres persones que són les encarregades de cavar i cavar i rascar les ferides per aconseguir que la gent s’enganxi als programes corresponents, ja que això ven molt, ja que ven audiència, oïdors, lectors o televidents. Supòs que vos n’heu adonat en els xous d’impacte com «Gran Hermano», «Supervivientes» o «La isla de las tentaciones». Sempre es reuneix els integrants (tots o part) i es furga en les ferides, això és, es recorda el que ha dit un de l’altre, allò que ja estava mig oblidat i els fan entrar en grans discussions, a fi de fer-los barallar i que es facin amics banyuts. Així aconsegueixen crispació i discussions que entusiasmen l’audiència i d’això és del que es tractava. Si algú ha de patir o no, no interessa.

Per mi, la igualtat amb la política és absoluta. Si es veuen les cares en un lloc reduït on es poden dir de tot. Si els del cor, ho fan a una gran casa, o a una platja o al voltant d’una foguera, els de la política, ho poden fer en els parlaments, en els consells o en els consistoris. I allà es poden dir de tot, i els mitjans s’encarregaran de divulgar-ho. El mateix que passa als xous d’impacte o als programes preparats per a discutir aspectes d’aquests per persones que no tenen cap tipus de formació. Als polítics tampoc no se’ls requereix formació, ni si se l’han guanyada o si se’ls ha regalada.