Dos congressos oposats, podeu triar

Després treuen a pasturar la seva colla d’elefants, aquells que en lloc d’haver partit cap al cementeri es troben a l’aguait, esperant poder dur a la presó els governants que hagin fet alguna cosa semblant a la que varen fer ells, robatoris i corrupció. Què fan els corruptes i exgovernants Aznar i Rajoy sortint a animar, i augmentar l’odi dels dretans contra els governants, demanant que els enviïn a la presó? I parlen d’anar contra els delinqüents, com si ells no ho haguessin estat mai, i per evitar que no els sorgeixin remordiments de consciència. Ja que si volen enviar persones a la presó és perquè són delinqüents. Així que, menys elefants pendents de voler alliçonar qui sap a qui, i que continuïn la seva llarga caminada cap al cementeri, que per això s’ha denominat cementeri dels elefants i alerta als elefants ‘socialistes’ que també es volen anar desviant del seu camí. Em sap greu haver d’animar-vos a entendre que la política en lloc de ser una bona sortida per guanyar molts de doblers i fer poca feina, sinó que també és un lloc on molta gent s’agenolla, s’humilia i es dedica a besar el cul dels poderosos, per obtenir alguna cosa a canvi.

Per tant, heu d’usar de la vostra llibertat i del vostre bon ús del discerniment de la raó per mirar els socialistes per una part i els peperos per l’altra i veureu els i les assistents com l’única feina que fan i els costa una mica és aplaudir i aixecar-se de tant en tant com a homenatge a l’orador o a qualque persona citada. Mirau-los la cara. Veureu que miren fixament el seu o la seva líder amb cara d’admiració, sembla que l’admiren si no és que l’adoren i fan l’efecte que aquella persona sabrà fer jocs de mans per guanyar les eleccions i col·locar-los ben col·locats en llocs de poder i de prestigi. Podrien admirar el seu líder perquè és una persona que fa molta feina pels altres, molta feina perquè s’aconsegueixi un govern i una governança més justa i que les persones governades siguin tractades més justament, i que, de cada dia s’ampliïn més els drets, perquè cada dia hi hagi menys injustícies i totes les persones puguin estar satisfetes de viure, en comprovar que els polítics fan feina per millorar la societat, per millorar les ganes de viure i la convivència.

Per tant, tenim dos congressos, un d’especial dels ‘socialistes’ i un de nacional espanyol, el del PP. Quin és el contingut principal de cada un d’ells és una bona explicació del que són aquests dos partits i dels caps que en aquest moment els representen.

Però davant tantes llufes i enganyifes que se senten en els dos congressos, a criteri meu se n’escolten més en un que en l’altre, també vos he de dir que en un dels dos ha sorgit una llumeta d’esperança, ha estat en el del PP, en el Congrés en què el substitut de Cuca, un tal Tellado, ha esgotat tots els sinònims de corrupte i delinqüent per anomenar Pedro Sánchez. I ha sorgit a la família del marquès del Llevant de Mallorca. Segur que ningú no havia posat en dubte mai, la pertinença d’aquesta família a la dreta, però una dreta raonable, una dreta pacífica i que no incitava a l’odi a cap membre de qualsevol partit progressista. I, miraculosament, i sabent que el tenista Nadal no va fer mai cap defensa de la llengua catalana, perquè mai no la va usar quan no era a l’Illa o en territori català. No va demostrar mai estar orgullós del lloc de naixença ni de la seva llengua, lloc on havia nascut i viscut mossèn Antoni Maria Alcover, que va recollir l’Aplec de Rondaies Mallorquines i que va ser un gran defensor de la llengua d’aquesta terra i va demostrar que el mallorquí no era més que un dels dialectes de la llengua catalana.

Rafel Nadal mai no va estar a l’altura d’Alcover en qüestions idiomàtiques i d’amor a la seva llengua, doncs en aquest Congrés Nacional del PP ha sorgit la veu de qui va ser molt nomenat durant tota la carrera tenística de Nadal, el seu conco en Toni, que també era el seu entrenador i inculcador de molts dels valors que té Rafel Nadal, que no és Rafa, segons els agrada anomenar-lo per Madrid, o quan arribi a president del Madrid que segurament serà Rafa Nadal.

Com que en aquestes qüestions tenim una campanera que actua com a analfabeta en qüestions de llengua i se deixa dominar pels ignorants de Vox, el conco en Toni ha posat les coses al seu lloc en el Congrés quan ha assegurat que els polítics s’han de posar en qüestions polítiques i els filòlegs en qüestions filològiques, i que, per tant: «A Mallorca parlam català i no mallorquí», ja que és això el que diuen els filòlegs. Molt bona intervenció i a veure si il·lumina la campanera Prohens, que es veu que no ha fet mai cas del campaner Joan Veny, que d’aquestes qüestions és un dels millors cappensants de la llengua catalana.

Al conco li voldria aclarir que sí que es por dir que parlam mallorquí, ja que tothom parla el seu dialecte, el que passa és que el dialecte mallorquí pertany a la llengua catalana, i, per tant, també es pot dir que parlam català.