Miquel Gelabert: «Per ventura els sindicats ens hem de reinventar, però la societat també s'ha de reinventar»

- Enhorabona per la teva reelecció, per quatre anys més, com a secretari general de l'STEI. Vàreu fer el congrés fa uns dies. Com va anar aquest congrés?

- Va anar bé perquè ho vàrem plantejar en clau totalment interna. Vàrem prescindir dels actes protocol·laris, de convidar altres sindicats i polítics i entitats socials. Vàrem fer molta feina. De fet, va ser el congrés on més esmenes es varen presentar.

- Per tant, va ser un congrés de veres, de debat…

- Sí, era la intenció, i jo vaig agrair la participació i que hi hagués les esmenes, perquè el que és important és que es posi tot damunt la taula. Hi va haver un debat enriquidor i jo crec que el sindicat ha sortit reforçat d'aquest congrés.

- Explica’ns les principals novetats sorgides del Congrés.

- El nom torna a ser STEI, prescindim d’allò d’«Intersindical». Realment no som una intersindical. No som un sindicat de sindicats. Sí que som intersectorial, perqùe tenim seccions com la d’administració autonòmica i administració local. Sempre hem estat STEI, aquestes són les sigles originals de quan vàrem néixer el 1978 i com se’ns coneix.

Tenim des dels orígens, la Secretaria de la Dona. Fa 25 anys vàrem celebrar al congrés dels 25 anys de Secretaria de Dona. Una esmena ha fet que ara passarà a ser la Secretaria de Feminismes.

I també hem creat una secretaria del sector privat, volem tenir més incidència dins del sector privat i no només dins del sector públic.

- Són Tres qüestions que no són només formals i que val la pena comentar. En primer lloc, no sou intersindical. Però sí que sou intersectorial i aspirau a ser-ho més encara…

- Efectivament. Tothom sap que l'STEI va néixer dins l'àmbit educatiu, però fa més de vint anys que ens hem obert a altres sectors i ens hem obert primerament dins la resta de sectors públics: ajuntaments, sanitat, administració autonòmica... Però també tenim incidència dins el sector privat i el tercer sector i volem seguir incidint. Jo sempre dic que som la quarta força sindical de les Illes Balears. Som el sindicat propi de les Illes Balears. Òbviament tenim comissions UGT i després USO i després ja venim nosaltres i, com a sindicat de classe i sindicat sociopolític d'aquesta terra, crec que tenim un potencial de creixement que l'hem d'aprofitar.

- Segona qüestió: passar de tenir una secretaria de la ‘Dona’ a una de ‘Feminismes’, no és només un canvi de nom…

- Sí, tenim també una comissió, un grup de feina de dones dins l'STEI i la feina serà continuista, però també adaptada a la realitat actual.

- I després també l’ambició de creixement en l'àmbit privat.

- Sí, hem creat una secretaria de coordinació del sector privat, per atendre també i planificar un poc el creixement de l'STEI dins aquest sector i que hi hagi qualque persona de referència, cosa necessària per a poder atendre les consultes i per donar resposta a qualsevol persona que es dirigeixi a nosaltres des de l'àmbit que sigui: hoteleria, restauració, construcció… el que faci falta.

- L’STEI és la quarta força sindical, la primera de les que hi pugui haver de pròpies a les Balears. Què s’ha de fer perquè una formació pròpia esdevengui hegemònica, com passa a Galícia i Euskadi?

- Jo sempre dic que aquí hi ha una llei orgànica de llibertat sindical, però qui té plena llibertat sindical són CCOO i UGT. Nosaltres no tenim plena llibertat sindical. Et pos un exemple. Nosaltres ens volem presentar a una empresa que no té representació i es vol presentar una candidatura nostra. Nosaltres no podem convocar eleccions a aquesta empresa, Només les poden convocar CCOO i UGT. Nosaltres, directament, no podem convocar un preavís electoral a una empresa on no hi som. Per tant, aquesta llibertat sindical la tenen CCOO i UGT. Ara també hem aconseguit tenir més representació a nivell autonòmic.

Estam parlant que ara, en aquests moments hi ha 8.900 delegats i delegades a les Illes Balears, en total de representants, nosaltres ara en tenim 333. Amb aquests números es fa difícil aspirar a més representants a l'àmbit autonòmic, però també hem iniciat amb altres companys d'altres sindicats d'Aragó, de Catalunya i del País Valencià, una campanya per mirar de modificar la Llei Orgànica de Llibertat sindical, que és la que imposa aquest percentatges i fer-los un poc més assequibles i intentar aspirar a aquesta representativitat autonòmica.

- Aquest creixement passa per ‘fer més STEI’ o també per sumar altres forces?

- Jo crec que passa per tot. De fet, nosaltres a l'administració local vàrem sumar un sindicat específic d'administració local i el vàrem integrar. Es va integrar dins l'STEI. I jo crec que passa per tot. Fa uns anys varen sorgir sindicats en l'àmbit educatiu. Les diferències són mínimes o inexistents. Crec que també hem d'explorar tots els camins per a fer un sindicat fort, de classe i sociopolític.

- Què és avui, a l'any 2025, un sindicat de classe i sociopolític? Perquè ja els sindicats ja no són la representació dels que estan pitjor. Són la representació de la gent treballadora. Que déu n'hi do la mala situació que tenen, però encara hi ha gent sense feina, sense ingressos…

- Sí, jo sempre dic que jo no puc entendre què és un sindicat que no sigui sociopolític. Avui en dia tots els àmbits de la vida estan interrelacionats. No tenim una persona per fer feina, una persona per l'oci i una persona per militar. Tot ens afecta a tots els àmbits. Si jo tenc una mala situació econòmica o social, d'habitatge, això, òbviament, interferirà les condicions laborals i per tant, el caràcter sociopolític és més que necessari. Ens hem d'adaptar a la realitat, però jo sempre m'agrada partir de l'autocrítica.

Estam davant una societat individualista i individualitzada, individualista, però posteriorment individualitzada.

Jo dic que primer hem de ser autocrítics, sí, però també hem de ser un poc incisius, un poc provocadors quan feim acció sindical. Perquè això ho hem d'arreglar entre tots. A vegades es pensa en un sindicat com si fos una cosa abstracta, però no deixem de ser persones, treballadors i treballadores, que jo crec que és molt lloable que ens dediquem a un bé comú, cosa que es va perdent dins aquesta societat individualista però també individualitzada. I per tant, també jo els dic als companys hem de ser un poc provocadors. Sempre dic que ens podem equivocar per acció, però també per omissió. I tant responsable és un que fa com el que no fa. Jo crec que aquest missatge ens indica que ens hem d'adaptar a una resolució que es va presentar i es va aprovar. I això, per exemple, a Galícia i al País Basc ho tenen i que és crear una caixa de resistència. Això es va aprovar i ho anirem fent els propers anys, per si hem de fer la pressió més forta que es pot fer, que és una vaga. Aquesta resolució es va aprovar, és a dir, es va aprovar fer un estudi de pros i contres i una consulta a l'afiliació.

Per ventura els sindicats ens hem de reinventar, però la societat també s'ha de reinventar.

- Com van les relacions amb l'administració, amb el Govern Prohens?

- Són molt fredes. Nosaltres ara hem guanyat aquesta sentència del 2,9% que va aplicar l'anterior govern de progrés i al final són tan fredes que qui decidirà l'aplicació d'aquesta sentència serà el jutge, perquè en cap moment des del Govern s'han posat en contacte amb nosaltres per acordar un calendari i supòs que un dia d'aquests, el jutge decidirà com aplica aquesta sentència. En l'àmbit educatiu, també són molt fredes. Hi va haver un primer moment de la legislatura, on tot era «Sí, sí, sí…», però ara això ha canviat. Els doblers, són els que són i no poden dir sí a tothom. Ja ha passat el temps de les promeses. Ara ja no hi ha pressuposts i comencen a tenir problemes perquè els doblers no hi són.

- En l'àmbit educatiu, hi ha la lluita, no només de l'STEI, però que també hi sou, contra la segregació lingüística…

- És així. Hi ha una unitat d'acció a través de la Xarxa Educativa per la llengua, que agrupa les entitats, tota la comunitat educativa, sindicats… Jo crec que això és bo, que la lluita sigui unitària.

Crec que el gran consens sobre la llengua, la Llei de Normalització Lingüística, el gran consens, va ser tenir-la dins un calaix.

On és que es produeix l'atac de la dreta convencional i l'extrema dreta? A l'escola. Si llegim la Llei de Normalització Lingüística no s'està complint en altres àmbits com la Justícia, els mitjans de comunicació, l'àmbit privat…

- Ni en l'àmbit sociolaboral...

- Exacte. No pot ser que tot recaigui damunt els centres educatius que fan aquesta feina de normalitat. Que els al·lots siguin competents en les dues llengües…

Per tant, aquí nosaltres, a través de la Xarxa Educativa per la Llengua, el que s'ha de fer molta pedagogia davant les mentides clares que prediquen la dreta i l'extrema dreta.

- Quin significat donau a aquest Primer de Maig de 2025?

- En altres ocasions, ens hem manifestat amb UGT i CCOO. Enguany proposam una reflexió al voltant de la figura d’Aurora Picornell com a sindicalista que va ser. I el missatge és contra l'empobriment de la classe treballadora, accentuat encara més amb el tema de l'habitatge i que davant d'això hi ha d'haver unitat d'acció i mobilitzacions. Mobilitzacions de la classe treballadora perquè el que està passant és l'empobriment de la majoria i l'enriquiment d'uns pocs. I davant d'això hem de reaccionar tots. Tots en som responsables.