Genocidi a Gaza: una tragèdia, una atrocitat i un escarni

Els versos corresponen a una preciosa cançó titulada ‘Palestina’, que va compondre en Lluís Llach per estrenar-la en un acte de solidaritat amb el poble palestí organitzat per la Crida a la Solidaritat a les darreries de la dècada dels vuitanta.

La melodia és preciosa i la lletra és un vertader poema compost des de la sinceritat, la sensibilitat i habilitat de Llach.

L’estat d’Israel, creat per víctimes i descendents de víctimes de l’Holocaust, malauradament escarneix el seu passat i fa amb els palestins allò que els nazis varen fer amb els seus avantpassats.

Genocidi

Experts, governs, agències de l'Organització de les Nacions Unides, ONG i la Cort Penal Internacional han acusat a Israel de dur a terme un «genocidi contra el poble palestí» durant la seva invasió i bombardeig de la Franja de Gaza.

El número exacte de víctimes es desconeix i augmenta cada dia però s'estima que Israel ha matat a més de 54.000 palestins a Gaza (el 2,5% de la població), hi ha més de 14.000 desapareguts i més de 123.000 persones ferides. Ha destruït més de 70.000 habitatges i desplaçat gairebé dos milions de persones, acusat de neteja ètnica per aquest últim fet.​ La immensa majoria de les víctimes són civils,​ i més de la meitat són dones i nins.

Entre els morts es compten uns 500 treballadors sanitaris,​ 310 treballadors de la UNRWA​ i més de 220 periodistes.​ Es creu que hi ha milers de cadàvers més davall els enderrocs dels edificis destruïts.

A més de les morts directes per bombardejos i trets, l'acció israeliana s'ha caracteritzat per destruir sistemàticament la infraestructura sanitària, els recursos alimentaris i el patrimoni cultural i educatiu de la Franja. Des del principi del conflicte, Israel va tallar el subministrament d'aigua i electricitat a la Franja i ha anat destruint totes les plantes de tractament d'aigües residuals i una gran part dels pous d'aigua i plantes dessalinitzadores. També ha destruït nombrosos edificis d'importància cultural, incloses tretze biblioteques,​ les dotze universitats de Gaza i el 80% de les seves escoles,​ desenes de mesquites, tres esglésies i dos museus.

Es creu que les accions d'Israel a Gaza tenen com a objectiu fer-la inhabitable per als palestins. ​Alts funcionaris israelians han realitzat declaracions que indiquen, segons observadors com la relatora especial de l'ONU Francesca Albanese, una «intenció de destruir» (totalment o parcialment) la població de la Franja, la qual cosa és condició necessària perquè es compleixi el llindar legal del genocidi.

Des del 7 d'octubre de 2023, les Forces de Defensa d'Israel han estat acusades de realitzar arrestos i detencions massives indiscriminades;​ de fer amenaces de mutilació,​ mort, incendi provocat i violació;​ i de torturar palestins detinguts sense càrrecs legals. També se’ls ha acusat d'usar força excessiva contra dotzenes d'escoles i hospitals; de robatori; de profanació i mutilació cruel i innecessària de palestins morts; i de no fer cap distinció, o de fer una distinció inadequada, entre les forces d'Hamàs i els civils. També s'han citat com a actes genocides els atacs i la destrucció de diversos llocs culturals i educatius, així com l'ús d'armes no convencionals com el fòsfor blanc.

L’actual genocidi contra el poble palestí, és en si mateix, una tragèdia, una atrocitat i és un ‘escarni’ (per utilitzar l'ajustada expressió de Lluís Llach) al passat no tan llunyà del poble jueu.

És una tragèdia i una atrocitat, perquè l'Exèrcit israelià ha comès un nombre (encara indeterminat) d'assassinats d'éssers humans de manera gratuïta, sense cap justificació i absolutament evitables.

I és un escarni al passat -ho dic des del profund dolor i la forta incomprensió que tot això em provoca- que els fills i els néts de les persones que patiren l'Holocaust siguin capaços d'ordenar, executar i/o justificar aquestes atrocitats.