«El passat 14 de juny de 2025, la manifestació convocada per la contracimera '- Turisme + Vida' fou un èxit i va recordar que el poble mallorquí, el de la Mallorca en català, és el gruix mobilitzador de la lluita pels nostres drets nacionals.
D'ençà de l'entrada de la dreta al Govern Autonòmic, s’ha pogut veure com les manifestacions han estat presents i la mobilització social encara més. Bé és cert que els anteriors vuit anys amb el pacte de govern PSIB-MÉS les polítiques lingüístiques i territorials també eren menyspreades i oblidades, però el poble no es mobilitzava, potser estàvem pendents que la passivitat de MÉS i la seva dissolta, de cada dia més petjada nacionalista «eixamples la base» com diuen els seus iguals al Principat, però no va ser així, la separació del treball de la terra amb de la casta política d’esquerres va dur molta gent a votar a la dreta, malgrat que fos amb l’esperança que només rebaixassin la quota d’autònom.
Aquí, però, el problema no és el partidisme car els partits sempre han de jugar a la norma de la constitució i només atenen el servei de la corona, si es volgués fer política nacional de veritat, tant MÉS com el PI haguessin fet fa anys una coalició per donar forces a tots els espais mallorquinistes, perquè un país real té de tot, però sobretot hi ha de guanyar l’amor fraternal a qui cuida la terra i estima la cultura per què si atacar la cultura d’un país és ferir-li el cor, destruir-ne la natura és agredir-li el cos.
Aquest model partidista, ajuda a desfigurar la imatge del nacionalisme mallorquí, un nacionalisme de minories sense estat perquè polaritza i etiqueta lluites comunes a un sector o a l’altre, quan a cada territori del món s’hi entenen necessitats i ajuts específiques. Negar la crisi demogràfica per la necessitat d’importar mà d’obra barata pel model turístic i la ja consolidada colonització castellana d'ençà dels anys seixanta és un error i un suïcidi pel nostre poble, car no exclou es fet que els expats i la pressió turística que patim any rere any també sia crítica basta veure a qui va reservat el centre de Ciutat, és aquí on ens solem perdre per interessos partidistes.
Malgrat que el PIB total del 2023 (IBESTAT) fos de 35 M d’euros (el turisme n’es del 35%) i, per tant, estem al 3r lloc del llistat econòmic la realitat és ben diferent.
Entre un 20% i 40% dels beneficis hotelers surten de les Balears (via dividends, impostos pagats fora, etc.). Els beneficis grossos els té Madrid, mentre aquí es queden els baixos sous 23.500 € de mitjana en comparació als 25.000 € de la resta d’Espanya (sent la 3a força econòmica) i augmentant el preu de l’habitatge que és el 90% més car que a la resta de l’estat espanyol. Això clarament respon al règim colonial que ens té Espanya on trobaren la gallina dels ous d’or, aconseguien un canvi demogràfic justificat, fent així oblidar al poble mallorquí el seu passat o directament, el poble mallorquí, i per altra banda tenen la major recol·lecció econòmica que poden tenir.
El fet de voler llevar els altres sectors econòmics de Mallorca negant-li la prosperitat de la gent és també una estratègia perquè els mallorquins i la gent que formam als nostres centres educatius se’n vagin generant així problemes de tecnificació i progrés econòmic i demogràfic. Volen als mallorquins a fora i és normal, quan pobles sencers han estat traslladats de la seva terra original, llurs nacions han quedat partides, s’ha separat el cor del cos. Mallorca sense mallorquins ja no seria nació, així com tampoc ho serien tots els mallorquins fora de Mallorca, per tant, els donen barra lliure d'acabar prostituint la nostra illa a les millors immobiliàries i hoteleres (només 3 tributen a Mallorca) i deprimint encara més la nostra terra.
La solució? La independència del nostre país, sense estat, no podrem triar.
Aquest article, fruit d’una reacció als comentaris de l'esquerra espanyola a la passada manifestació, que dins la seva agenda internacionalista s'amaguen les urpes del nacionalisme espanyol; i a l'èxit que va ser en començar el clam de ‘A Mallorca en Català’ al Born sent el més multitudinari.
Per acomiadar aquest feixuc article vull fer una crida a tot nacionalista mallorquí, aquest que sap o sent que son cor es la cultura i son cos la terra i encara no s’ha decidit o té interessos que l’aferren a postures imperialistes i espanyoles, deslligat del que et ferma sia privilegi o opressió, aixeca el cap mallorquí encara som a temps d’erigir-nos en paladins de l’ecologisme i practicar un vertader econacionalisme. L’oposició a la hiperglobalització prendrà més legitimitat si sabem utilitzar les armes ideològiques que tenim a l’abast a favor nostre. El popular crit «visca la terra!» pren més sentit que mai en el seu doble vessant: defensem el cor i el cos de Mallorca.
Milita a Nosaltres Sols!, el jovent nacionalista dels Països Catalans.»
12 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Els xovinistes ultra espanyols malgrat els anys transcorreguts i el temps que han tengut per a posar-se al dia, quan els interessa encara no creuen en la unitat de la llengua catalana/valenciana referenciada com a català als Estatuts d'Autonomia del les Illes Balears i de Catalunya i com a a valencià a l'Estatut d'Autonomia del País Valencià. Que al segle XXI encara nos intentin fer creure i maldin per dividir-la, trossejar-la i fer-ne mofa, denota el nivell que tenen. Ignorar expressament que des del segle XVIII, després de la desfeta provocada pels lamentables decrets de "nueva planta", amb la introducció del castellà a les escoles, a l’administració i a altres parcel·les de la vida pública abans reservades al català, i al llatí en alguns àmbits, l’ús del català restà reduït a l’esfera familiar i íntima, idò a cada contrada on es parlava català/valencià, a les illes i la península, els ciutadans solament tenien accés a la llengua oral local, a la transmissió oral. I al damunt durant quasi quaranta anys del segle XX un dictador i una maleïda dictadura varen reforçar la castellanització amb més vexacions i prohibicions... Fer servir precisament la riquesa de la nostra llengua, i afegir-hi fal·làcies i mitges veritats, per a intentar dividir-la (sense cap succés) és d'ésser tanoques i ignorants supins. No té cap sentit i demostra que no coneixen com funcionen les llengües ni els diversos registres lingüístics de les llengües pròpies de cada territori. És clar, ells son més de creure's fil per randa individus com l'exlíder del PP-Vox (Sí aquell que es matriculava de màsters de vint-i-quatre assignatures i tot d'una li en convalidaven directament vint-i-dues (?!) ) que un dia de l'any 2021 vingué a Ciutat de Mallorca i amollà, i restà tant ample : ""Vosotros no hablais catalan, hablais mallorquín, hablais menorquín, hablais ibicenco y hablais formenterenc"... o el borbó amb l'acudit cínic del "baléà". Ells son més de creure's aquests quídams que no pas la realitat, el sentit comú, la normativa vigent, la lingüística i el rigor científic internacional. Se'ls creuen i assumeixen com a seues la resta de fal·làcies del PP-Vox. El més ridícul de tot és que en mitjans de comunicació com aquest, intentin, sense cap succés, fer de "missioners" adoctrinadors de causes "negacionistes" ultra espanyolistes.
Per a despistats, desorientats, mandrosos, als que no s'ho han llegit i / o als ultra xovinistes espanyols del PP-Vox fanatitzats, és molt senzill es tracta de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983 reformat el 2007, vigent. Malgrat les fal·làcies del PP-Vox i la caixa de ressonància de llurs hooligans : Article 4 La llengua pròpia 1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tindrà, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial. 2. Tots tenen el dret de conèixer-la i d’usar-la, i ningú no podrà ser discriminat per causa de l’idioma. 3. Les institucions de les Illes Balears garantiran l’ús normal i oficial dels dos idiomes, prendran les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i crearan les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears. A Mallorca, a Menorca, a Eivissa i a Formentera, amb la nostra llengua pròpia, el català. Via fora, que encara tot està per fer i ja ha passat mig segle de la mort biològica del dictador Franco...
Sou de "yo he venido a hablar de mi libro". Repetesc, quina llengua és el mallorquí i quina llengua se xerra a les altres illes? Si no sabeu contestar això, no contesteu, però ja sabrem per què callau.
A mallorca xerram lo que volem. I feim servir paraules catalanes, espanyoles o mallorquines lliurement, tal i com surten ... i alguns ya ficam algunes alemanes!!!!!! Zu Verkaufen ho enten tot mallorqui i cap catalá o espanyol.
Diccionario Mallorqui-Castella", de 1840, del franciscano Pere Antoni Figuera
La primera gramatica del mallorquin Juan Binimélis en 1595, Juan Fiol en 1651, Miquel Reus en 1694, Antoni Mª Servera en 1812, Juan José Amengual en 1835 y 1872 , Tomás Forteza en 1881, En cambio, el catalán, no fue oficialmente codificado hasta 1918 por Pompeu Fabra. Con anterioridad a esta gramática catalana era reconocida dicha lengua como un dialecto del Provenzal.
Kilombo1ª gramàtica en castellà al 1492.Hi ha escrits en català des de 1098" juraments feudals de Radilf Oriol. Font chat GPT,cal recordar-te,que des de 1229 aquí es parla català. Salut que no cansa,la teva curtor i catalanofòbia,si fa oi.
MatrixVoxmitada de l'extrema dreta.
Molt ben explicat! Independència, la solució!
KilomboJa hi tornam a ser. A veure si tu me saps dir quina llengua és el mallorquí i quines llengües se xerren a les altres illes.