Tomeu Martí
Abans venuts que vençuts?
La gran manifestació de dissabte passat, amb el lema 'Mallorca no es ven', és l'expressió gràfica i real del sentiment majoritari a la societat mallorquina de desconcert i aclaparament a causa del preu de l'habitatge i la massificació. S'han afegit a aquesta majoria que ara predica que a Mallorca no hi cap tothom, persones que varen arribar a Mallorca en les dècades passades i han pogut progressar i, fins i tot, progressistes que han progressat i que fa uns anys predicaven exactament el contrari.
L'independentisme fa guanyar (abandonar-lo fa perdre)
Ja fa molts d'anys que se sap que la unitat ajuda a guanyar i la divisió fa perdre. Complir els compromisos electorals no és garantia de repetir èxit electoral, però no complir-los sí que és garantia de no repetir-los. La creació d'una República catalana independent és el projecte de la majoria social al Principat de Catalunya, per tant, apostar per construir la independència, fa guanyar eleccions. I deixar d'apostar-hi, fa perdre.
Catalunya perIlla?
Ja fa molts d'anys que el futbol no ens treu la son. Si és que mai ens la va treure. Però des de fa dècades, tendim a veure aquest esport d'equip com una gran caricatura de la vida. Un mirall convex que ens trasllada una realitat augmentada i, si voleu, un pèl grotesca. Però basada en la realitat. I dins aquest marc, el que passa al Futbol Club Barcelona, moltes vegades ens serveix per avançar el que passarà a Catalunya. No de bades va ser el club esportiu que durant anys havia estat governat per un catalanisme ploramiques, el que va tenir primer una direcció independentista desacomplexada, que el va dur a assolir les fites més importants de la història.
Obres, obres culturals i... Cucorba!
Quan el PP governa, Palma s'omple d'obres. Obra pública i obres privades. Renou i molèsties per a tots els ciutadans. Pols a dojo. Porqueria per tot. I més renou.
Primer avís
L'èxit aclaparador de les mobilitzacions per la llengua catalana d'aquests darrers dies: un Correllengua multitudinari i una Diada per la Llengua massiva, que ha fet quedar petita la plaça Major de Palma, que no ha pogut encabir ni la meitat de gent que va acudir a la crida dels convocants
El llamp i el tro
El Correllengua 2024 és com un llamp que recorr totes les Illes Balears i Pitiüses i il·lumina la lluita per la Llengua catalana a tots els racons de la nostra geografia, i anuncia el gran tro que serà la Diada per la Llengua d'aquest diumenge, 5 de maig, a es 18.00 hores, a la plaça Major de Palma.
[ÀUDIO] «Quan me varen agredir els vigilants de Son Espases me vaig sentir humiliada... m'ha produït molta ansietat i no puc dormir ni amb medicació»
El passat dissabte, 20 d'abril, es varen produir una fets greus al departament d'Urgències
Ara ja comença a ser culpa nostra...
El diumenge, 21 d'abril, el Reial Madrid, la Federació Espanyola de Futbol i el Comitè d'àrbitres varen cometre l'enèsim robatori contra el Futbol Club Barcelona, l'únic club amb certa potència per plantar cara al monopoli que tenen muntat els madrilenys.
Xesc Sans: «L'Ajuntament s'ha tret de la màniga el 'Saint George' per amagar la Diada de Sant Jordi»
Què en pensau de l'intent de l'Ajuntament de substituir la festa de Sant Jordi...
Maria Muntaner: «Hi ha hagut una voluntat d'obertura a llibres de caràcter més generalista que ens ha permès ser més reconeguts fora de Mallorca»
Maria Muntaner és l'editora de Lleonard Muntaner. Ens parla sobre l'actualitat del sector...
Els drets dels pacients
El 18 d'abril se celebra el Dia Europeu del Pacient. Des de Mallorca i les Illes Balears s'ha de posar l'accent en denunciar les mancances de la nostra Sanitat que pateix la perversa combinació d'una massificació majúscula i d'un infrafinançament, producte directe del tracte colonial que patim per part de l'Estat espanyol.
300 anys passant pàgina
Mentre el pocavergonya de Pedro Sánchez continua entabanant els representants polítics catalans i els mediadors europeus amb la seva suposada 'agenda pel «reencuentro»', l'exili català, que des de 1714 no s'ha aturat mai, continua creixent.
El diplomàtic de la Nació sense Estat
El passat primer d'abril va morir Aureli Argemí, fundador del CIEMEN, lluitador incansable per la Llibertat dels Països Catalans i referent de l'internacionalisme català. Un autèntic diplomàtic de la Nació Catalana, de la Nació sense Estat... més encara, de totes les nacions sense Estat.
Filla de... Letizia
Aquests darrers dies hem sabut que una guarda de friquis monàrquics que, amb la idea d'intentar salvaguardar la imatge de la família reial espanyola, ajuden a enfonsar-la més (i tothom sap que, per això, els Borbons no han de menester ajuda) han proposat
Ja ho sabíem, però s'ha tornat a constatar
El 2017 vàrem aprendre que la independència serà més difícil d'aconseguir del que molta gent pensava, però també molt més necessària del que molta gent trobava. Del 2017 ençà no hem sumat gaires aprenentatges en aquest àmbit. La majoria de fets que s'han succeït els sabíem. Els hem tornat a constatar amb la paciència d'un independentisme antic, cuinat a foc lent, que ha sabut bastir una majoria social amb tenacitat i astúcia; amb el silenci del que coneix amb exactitud històrica que els xocs interns són refredats que cal covar i superar amb una mica de temps.
Una nova VIDA
A partir d'avui vos saludarem, vos donarem el Bon Dia!, des d'aquest nou racó del diari i amb una imatge més actual i propera a la que feim avui... Cabells blancs i ulleres. És llei de vida.
Vine, junts guanyarem
A mitjans 2012, després que el Consell de Mallorca tancàs Ona Mallorca i Televisió de Mallorca, un grup de persones varen crear l'Associació Ona Mediterrània. El 31 de desembre de 2012, començaven les emissions en proves d'Ona Mediterrània i uns mesos després començava la programació regular. Hi va haver molta gent que va pensar que duraria el que dura l'alegria del conill.
Vine, junts guanyarem
A mitjans 2012, després que el Consell de Mallorca tancàs Ona Mallorca i Televisió de Mallorca, un grup de persones varen crear l'Associació Ona Mediterrània. El 31 de desembre de 2012, començaven les emissions en proves d'Ona Mediterrània i uns mesos després començava la programació regular. Hi va haver molta gent que va pensar que duraria el que dura l'alegria del conill.
Agenda Mallorca 2029
El 31 de desembre de 2029 es compliran 800 anys, vuit segles, de la data més important de la història de Mallorca. Serà un moment especialment adequat per organitzar una gran commemoració que, impulsada per les institucions públiques o per la societat civil, ha de servir, en primer lloc, per recuperar la memòria i per revisar, actualitzar i potenciar la Diada.
Una cultura popular forta i integradora
Aquests dies (i nits) podem comprovar no només les ganes de festa i de celebració acumulades pels mallorquins i mallorquines, sinó que també hem pogut calibrar la força creixent i la immensa capacitat integradora que té la nostra cultura tradicional i d'arrel. La cultura popular mallorquina té una capacitat grandiosa d'atracció per al jovent, cosa que la dota de gran potencial de present i de futur.
- Indignant: Les Illes Balears i el País Valencià es queden sense el nou canal en català de RTVE
- Vidal comença una «campanya de pressió» perquè el nou canal de RTVE en català arribi a les Balears
- Damià Pons: «Sempre ha estat el teu amor a Mallorca i a la seva gent el motor que ha determinat les teves passes en el món de la política»
- La Marina de Llucmajor, sacrificada per un megapolígon industrial fotovoltaic
- ‘Microcosmos mironià vs. microcosmos lul·lià’, de Montserrat Farràs, analitza les semblances entre dos genis