El Mallorca Live Festival imposa el castellà i la presència del català als escenaris és només testimonial

La imposició del castellà també es fa evident en altres suports informatius del festival. Un exemple clar són els cartells informatius dels autobusos llançadora, en què el text només s'ofereix en castellà. A més, aquests cartells inclouen topònims en formes castellanitzades, com ara «Alcudia», «Binisalem», «Pollensa» i «Santa Ponsa», en lloc de les úniques formes oficials, que són en català: Alcúdia, Binissalem, Pollença i Santa Ponça. Aquesta pràctica contribueix a invisibilitzar el català en l'espai públic i a desfigurar la toponímia de les Illes Balears.

Pel que fa a la venda d'entrades, els portals web utilitzats pel festival no ofereixen l'opció de fer el procés en català. Plataformes com SeeTickets i Entradas.com, que són emprades per a adquirir-ne els tiquets, no preveuen la llengua catalana entre les opcions de navegació. Això suposa una vulneració injustificada dels drets lingüístics dels consumidors catalanoparlants, especialment quan existeixen alternatives plenament operatives i amb versió en català, com ara TicketIB.

A més, a les xarxes socials oficials del festival, la imatge gràfica es difon exclusivament en castellà, i el català queda relegat a les descripcions dels missatges com a segona llengua. Aquest ús marginal de la llengua pròpia de Mallorca en els canals digitals reforça encara més la desigualtat lingüística i transmet un missatge de discriminació del català en l'àmbit de la cultura musical.

L'anàlisi de la programació musical del festival també evidencia una presència molt reduïda del català damunt els escenaris. Només tres propostes artístiques canten principalment en aquesta llengua: Antònia Font, una de les formacions més emblemàtiques de la música en català; David Cabot, cantautor mallorquí; i Ritual Nepal, projecte emergent que empra el català com a vehicle d'expressió musical. En un festival que programa més de cinquanta artistes, la presència d'actuacions en català és, per tant, absolutament testimonial.

Hi ha alguns casos que, tot i no desenvolupar una trajectòria principal en català, han incorporat aquesta llengua en alguna de les seves peces. És el cas de Sidonie, grup barceloní que ha anunciat que el seu pròxim disc, que s'espera per a enguany, serà íntegrament en català, amb un primer avançament publicat el passat mes de maig. També Bikoko i Tebals tenen un repertori molt limitat en català.

D'altra banda, crida l'atenció el fet que molts artistes illencs programats pel festival no facin servir el català en les seves actuacions. Així, hi ha una presència destacada de propostes mallorquines i eivissenques que canten principalment en anglès o castellà, com Maika Makovski, Go Cactus, Discontrol i Fera, entre d'altres. El resultat és una programació musical que, tot i desenvolupar-se en territori catalanoparlant, ignora la llengua pròpia de Mallorca.

Plataforma per la Llengua considera inadmissible aquesta situació i torna a reclamar que es compleixi el mandat legal i estatutari per part de les institucions públiques que patrocinen i financen el festival. El Govern de les Illes Balears, l'Institut d'Estudis Baleàrics, la Conselleria de Turisme, Cultura i Esports, el Consell de Mallorca, la Fundació Mallorca Turisme i l'Ajuntament de Calvià tenen l'obligació, recollida als articles 4 de l'Estatut d'Autonomia i de la Llei de Normalització Lingüística, a garantir la promoció, el coneixement i l'ús normal de la llengua catalana en qualsevol àmbit, inclòs l'oci. De la mateixa manera, l'entitat demana a l'organització del Mallorca Live Festival un compromís real amb la llengua catalana.

Greu incompliment en un context d'emergència lingüística

Aquest incompliment esdevé especialment greu en un context d'emergència lingüística, en què la transmissió i ús del català entre generacions joves està en retrocés. Segons les dades de l'Enquesta d'Usos Lingüístics de les Illes Balears (AULIJOVIB), només un 18 % dels joves d'entre 15 i 29 anys diuen emprar el català sempre o gairebé sempre en contextos de lleure. Aquesta xifra evidencia la necessitat urgent de crear espais atractius, referencials i de qualitat en els quals els joves puguin viure plenament en català. El Mallorca Live Festival, lluny de contribuir a aquest objectiu, perpetua un model que exclou la llengua pròpia i que no assumeix la responsabilitat que té en la cohesió social i lingüística del territori.

El Mallorca Live Festival és un esdeveniment amb impacte econòmic, social i cultural a les Illes Balears i, per tant, no es pot permetre contribuir a la subordinació del català en cap dels seus àmbits. La llengua pròpia ha de tenir el lloc que li correspon per dret i per realitat demogràfica. Excloure-la, relegar-la o maltractar-la és també una forma de discriminació.

Per aquest motiu, Plataforma per la Llengua exigeix a les institucions públiques que hi col·laboren i l'organització del festival que rectifiquin i implementin mesures immediates i efectives per a garantir la visibilitat i l'ús del català en tot el funcionament del Mallorca Live Festival. La cultura i la música han de ser motors de dignificació i de normalització de la llengua catalana.