El 78,5 % de les famílies de les Illes Balears varen triar el català com a llengua a l'escola

La publicació vol contribuir a difondre les dades més rellevants de la situació lingüística, amb les seves fortaleses i els seus problemes, i ha esdevengut una radiografia imprescindible perquè les institucions i els ciutadans en prenguin consciència. L'entitat pretén que el debat públic sobre llengua estigui més basat en dades que en percepcions, i que això afavoreixi que es prenguin les mesures polítiques necessàries per normalitzar el català en tots els àmbits.

L'InformeCAT 2025 ja es pot consultar al web de la Plataforma per la Llengua. No obstant això, d'aquest recull de 50 dades significatives sobre l'estat del català arreu dels Països Catalans, aquestes són les que fan referència a les Illes Balears:

L'ús del català amb els amics cau 15 punts entre els joves

La proporció de joves de les Illes Balears que parlen habitualment en català amb els seus amics es va reduir al voltant de 15 punts entre el 2014 i el 2022, en el transcurs de només vuit anys. El 2014, l’Enquesta d’usos lingüístics de les Illes Balears indicava que el 28,0 % dels joves feien servir sobretot el català amb els amics, i que el 15,4 % hi parlava català i castellà equilibradament. El 2022, l’Enquesta a la Joventut de les Illes Balears apuntava que la proporció dels joves que parlaven sobretot el català amb els amics havia caigut al 13,4 %, 14,6 punts menys que el 2014, mentre que els que hi parlaven totes dues llengües havien baixat al 14,3 %, 1,1 punt menys.

Segons l’Enquesta a la Joventut, una estadística oficial del Govern, el descens en l’ús del català ha estat «provocat en part pels canvis poblacionals i l’augment de la diversitat lingüística en els grups d’amistats, una diversitat que s’ha resolt emprant el castellà —en comptes del català— com a llengua de relació». Durant l’últim segle, el castellà, la llengua privilegiada per l’ordenament jurídic, ha esdevengut una llengua coneguda generalment per la població de les Illes, abans monolingüe en
català, i el seu ús habitual ha augmentat de manera molt notable amb l’arribada de població castellanoparlant, que generalment l’ha transmesa als fills. El fet que la nova immigració, en bona part provinent de països no hispanòfons, també hagi adoptat el castellà com a llengua d’ús habitual indica que aquest idioma ha desplaçat el català com a llengua societària i d’ús general.

De les més de 300 pel·lícules estrenades, no arriben a 15 les que es varen poder veure en català

La presència del català als cinemes de les Illes Balears és molt reduïda. De les més de 300 pel·lícules estrenades l’any 2024, menys de 15 varen ser en versió original, doblada o subtitulada en català. Suposa menys d’un 5 % de les pel·lícules estrenades, una proporció molt similar a la dels darrers anys.

A això cal afegir-hi que no totes les pel·lícules que disposaven d’una versió en català varen arribar a les Illes Balears. Segons l’Ara Balears, s’haurien arribat a estrenar una de cada cinc de les pel·lícules disponibles subtitulades o doblades al català. Aquesta situació dificulta que el català pugui tenir un
espai estable i relega la seva presència a esdeveniments puntuals o iniciatives petites.

L’Institut d’Estudis Baleàrics va anunciar que havia encetat converses amb la Generalitat de Catalunya per a aconseguir un acord de col·laboració que permetés que els títols que disposaven d’ajudes del Govern català per al doblatge o la subtitulació arribassin a les Illes Balears.

30 municipis de Mallorca es comminen a potenciar les revetles en català

Els programes de festes i les revetles d’una trentena dels 53 municipis de Mallorca tendran almenys un 50 % de música en català el 2025. Aquest és el compromís al qual han arribat Joves de Mallorca per la Llengua, el PSIB, Més per Mallorca, El Pi i diversos partits independents.

La mesura anunciada es va pactar l’any 2024, quan gran part dels municipis ja havien tancat els programes de festes. Per tant, entrarà en vigor durant el 2025. Els ajuntaments implicats han de garantir que com a mínim la meitat de les activitats organitzades o del repertori que interpretin els
grups de música sigui en la llengua pròpia de les Illes Balears. Aquest requisit ha de quedar recollit en les contractacions de les actuacions o dels actes que formin part de la festa.

L’acord es pren amb l’objectiu d’aconseguir la normalització del català en els espais públics i en l’oci, i servirà també com a suport per als grups que empren la llengua pròpia o que la incorporen dins els seus repertoris. Més endavant s’avaluarà la mesura per a oferir la iniciativa a la resta de municipis de l’illa.

El 78,5 % de les famílies de les Illes varen triar el català com a llengua a l'escola

El Govern del PP de Marga Prohens, en compliment d’un acord d’investidura amb la formació d'extrema dreta Vox, va posar en marxa a final del curs 2023-2024 un pla pilot perquè les famílies decidissin la llengua del primer ensenyament dels seus fills. De les famílies consultades, 6.692, el 78,5 %, varen optar pel català, i només 1.365, el 16 %, va decantar-se pel castellà. 467, el 5,5 %, no va posicionar-se. Per Illes, a Mallorca les matriculacions que varen optar pel català varen ser el 79,7 %; a Eivissa i Formentera, el 65,2 %, i a Menorca, el 89,8 %.

Aquestes dades indiquen que el consens perquè el model d’escola a les Illes sigui en català continua ben viu i que no hi havia cap voluntat popular de canviar-ho. A més, tan sols 11 centres educatius de primària, tots ells concertats, d’un total de 339, varen adherir-se al pla voluntari de segregació lingüística. «És una xifra molt modesta que demostra el consens de la comunitat educativa segons la qual no cal canviar el model, però que adverteix de la necessitat de continuar fent pedagogia sobre el valor de la llengua pròpia en l’ensenyament», assenyala la Plataforma.

El nivell de català a 4t de Primària es desploma 10 punts i menys de la meitat dels alumnes superen el nivell esperat

El curs 2023-2024, només el 49 % de l’alumnat de 4t de Primària de les Illes Balears va consolidar el nivell esperat de competència de llengua catalana. Pel que fa al nivell esperat de castellà, varen consolidar-lo el 53 % dels alumnes. A 2n d’ESO, la situació era millor: el 59 % dels alumnes varen consolidar el nivell esperat de català, enfront un 56 % en el cas del castellà. Aquests són els resultats de les proves de diagnòstic que l’Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) porta a terme en el sistema educatiu a 4t de Primària i 2n d’ESO.

Els percentatges d’assoliment de català suposaven un empitjorament significatiu respecte del darrer curs del qual es tenen dades, el del 2017-2018. En aquell moment, el 62,2 % dels alumnes de 4t de Primària i el 63,8 % dels de 2n d’ESO havien assolit el nivell esperat de català. El curs 2012-2013, l’havien assolit el 59,2 % dels alumnes de 4t de Primària i el 62,1 % dels de 2n d’ESO.

Pel que fa a les altres competències, a 4t de Primària, entre el curs 2017-2018 i el 2023-2024, es va passar d’un assoliment del castellà del 63,9 % a un del 53 %; en l’anglès, d’un 47,1 % a un 49 %, i en les matemàtiques, del 45 % al 47 %.