nubes dispersas
  • Màx: 13°
  • Mín: 10°
10°

Càmeres i presumpció de veracitat

Al Regne d'Espanya els agents policials tenen presumpció de veracitat, és a dir, la seva paraula té valor probatori. La paraula d'un policia o guàrdia civil té més valor que la d'un ciutadà corrent.

Els agents policials estan tan avesats a mentir davant els tribunals que en moltes ocasions, ni es molesten a 'cuinar' una mica bé la seva versió.

Saben que, tanmateix, encara que la seva versió resulti contradictòria amb les proves i evidències, o amb el sentit comú, el jutge o tribunal de torn els donarà la raó.

Darrerament, però, són molts els casos en que s'evidencia que entre la versió policíaca i la realitat hi ha una distància abismal. Manifesta. Palmària. Feridora.

Avui, a qualsevol racó. A la butxaca de qualsevol, hi ha una càmera. I les càmeres, dia rere dia, deixen en evidència els muntatges i mentides policials. Per bé que, encara ara, davant un tribunal, té més validesa el testimoni d'un policia que el de mil vídeos.

El món al revés. Per a la Justícia espanyola val més una paraula (d'un policia) que mil imatges.

Tant és així, que durant el judici als líders independentistes catalans en el Tribunal Suprem espanyol, al criat de Felip VI, Marchena, no li va quedar més remei que impedir que es projectassin els vídeos que mostraven la realitat d'allò que es jutjava.

Aquests dies veim en cas del fotoperiodista, Albert García, detingut quan cobria les protestes contra la sentència del judici del procés, ara fa dos anys, acusat d'haver agredit un agent de la Policia espanyola, quan en realitat el 'delicte' que havia comès era fotografiar l'actuació il·legal de diversos agents.

També aquests dies es jutja 'el jove de la dessuadora taronja'. Recordem les imatges que varen fer la volta al món: La policia carrega contra uns manifestants que estan asseguts enmig de la calçada de la Via Laietana de Barcelona. Tothom s'aixeca i parteix corrents. Tothom excepte un jove que queda assegut a terra totsol intentant agafar la motxilla. Fins a vuit agents se li llancen damunt. Malgrat això, el jove acaba acusat per la policia de «desordres públics i d'atemptat a l'autoritat amb ús d'instrument perillós».

És ben hora que els policies perdin aquest privilegi de la presumpció de veracitat, que tant han malmenat.

Cada dia que passa, queden més en evidència.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per hipocresía, fa devers d'un mes

Pero cuando los necesitáis corréis como locos a buscarlos.
Hipócritas.

Valoració:-4menosmas
Per P. X., fa devers d'un mes

Els addictes al règim establert ningú els pot jutjar, en tenen prou amb la seva paraula de presumpte corrupte, repressor, o paràsit. En una república això no passaria.

Valoració:3menosmas
Per Pep Corba, fa devers d'un mes

De de el 78,han canviat dos pics el color de l'uniforme,ha canviat el continent,però no el contingut.Com els altres cossos de seguretat,i injusticia nasional,suposademen..clar.
Aquell,ho va deixar,tot fermat,i ben fermat,i beneit per als ensotanats,que segueixan mamant de la mamella,d'un estat laic.
Des de la UE,els estiren les orellàs,però,so,passen per al arc del triomf.
Creieu,que realment,vivim a una democràcia plena?

Valoració:5menosmas
Per ni una, fa devers d'un mes

¿I tu quina presumpció tens?
Ni una

Valoració:-6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente