Tomeu Martí
Per la normalització del català: oferta activa
Aquest dimarts un ciutadà mallorquí ha denunciat que ha estat malmenat i insultat per una treballadora pública, de l'àmbit de la Sanitat, pel sol fet d'haver-se-li dirigit en la llengua pròpia de Mallorca, la llengua catalana.
#ViolènciaMasclista: eradicar el masclisme... i molt més
L'assassinat de la poblera Guarda Ouchene, i el del seu fill menor d'edat, ha trasbalsat sa Pobla i ha commogut tot Mallorca. Es tracta d'un nou assassinat que ens recorda que la xacra del masclisme, continua ben present en la nostra societat. Hi ha una tasca que cadascú de nosaltres, especialment els homes, però no només, hem de fer de manera individual, que és la de desfer-nos de la càrrega masclista que arrossegam des que naixem.
Un altre exemple de la desaparició de la separació de poders
No és el cas més greu. Però per ventura és dels més gràfics i evidents del problema greu que té l'Estat espanyol amb la interferència entre poders. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha imposat el retorn del nom 'General Millán Astray' i el de 'Caidos de la División Azul' a dos carrers de la capital espanyola.
Objectiu estratègic: independència dels Països Catalans
L'independentisme català modern sempre havia reivindicat com a subjecte polític, la nació completa, la que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. A partir de l'inici del procés sobiranista, que se sol situar després de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol contra l'Estatut de Catalunya (any 2010), es produeix, al Principat, una eclosió de l'independentisme que, en pocs anys, esdevé hegemònic.
Llosques d'Argelers
El seu nom: Ricard. Vaig tenir l'immens honor de conèixer-lo. Havia lluitat, defensant la República, a la Guerra. Formava part de la Lleva (o Quinta) del Biberó, aquells al·lots que, amb només 17 anys, varen viure l'experiència traumàtica de la guerra i, després, de l'exili. Va estar tancat al camp de concentració d'Argelers i, posteriorment, en retornar al sud, castigat a fer set anys de servei militar.
La més alta corrupció
Deia Bertolt Brecht que «Hi ha moltes maneres de matar. (...)» Però que només algunes d'aquestes maneres estan prohibides. De la mateixa manera, hi ha moltes formes de corrupció i al Regne d'Espanya només algunes d'aquestes formes estan prohibides.
Bons per a fer turisme? Per què no per a consumir cultura?
A les Illes Balears es produeix la circumstància, paradoxal, segons com es miri, que el sector econòmic més subvencionat és el turístic. El sector turístic rep anualment una morterada de milions de les institucions públiques, de manera directa, indirecta i, fins i tot, soterrada (en forma de cancel·lació de deutes milionaris per serveis com l'aigua o la recollida de fems).
Unes eleccions molt importants
Aquest dijous, 6 de maig, hi ha unes eleccions de molta importància per a Europa i de gran interès per a l'independentisme català. Aquest dijous hi ha eleccions al Parlament escocès, que marcaran el futur immediat d'Escòcia, de Gran Bretanya, de la Unió Europea i dels moviments d'emancipació nacional, especialment els de països europeus.
Diari de Balears, una història (malgrat tot) prodigiosa
Diari de Balears, la capçalera més important de la premsa escrita en català, acaba de complir 25 anys. Fa 25 anys que l'editorial Hora Nova va decidir reconvertir el diari 'Baleares' en Diari de Balears i va encarregar dirigir el projecte a Miquel Serra i Magraner.
La recuperació de la normalitat d'una llengua no es frena per l'acció dels que no la volen, sinó per la inacció dels que diuen que la volen
Aquest dijous, 29 d'abril de 2021, s'han complit 35 anys de l'aprovació de la Llei de Normalització Lingüística per part del Parlament de les Illes Balears.
Contra l'especulació, el secretisme i el xantatge de les farmacèutiques: alliberament de les patents de les vacunes
És ben cert que la Humanitat és capaç de fer el millor i el pitjor. I no és menys cert que la pandèmia que patim, encara, a escala mundial ha fet sortir allò més bo dels humans, i també allò més dolent. En el plat positiu de la balança cal posar-hi les iniciatives solidàries i la capacitat de reacció davant una amenaça tan invisible i ferotge com la Covid-19. En el plat negatiu, hi hem de situar els qui en una crisi humanitària hi veuen l'oportunitat d'enriquir-se encara que sigui a costa de la mort de milers de persones.
Les agressions feixistes d'ara i les de fa anys
Ara que es torna a parlar d'amenaces i de violència de l'extrema dreta, convé recordar que a l'Estat espanyol, els feixistes violents han comptat sempre amb la complicitat dels cossos 'nacionals', o sigui, els cossos policials i la judicatura.
Deu recomanacions (més una) per Sant Jordi
Aquest dies de llibres desconfinats vos recoman deu llibres que, segurament, no seran a les llistes dels més venuts, però que estic segur que no vos defraudaran.
'No diguis res', la contracrònica d'una guerra
Com que som a la setmana de Sant Jordi, aprofitaré els Apunts d'aquest dies per parlar de llibres. I començaré amb una recomanació. Vos recoman fervorosament la lectura del llibre de Patrick Radden Keefe, 'No diguis res' amb el subtítol 'Una història real de violència i memòria a Irlanda del Nord'.
Millorar el Món des de la nostra butxaca
Que sigui una veritat incomoda, no fa que deixi de ser veritat. Que sigui una veritat que gairebé cap mitjà de comunicació pugui publicar, no impedeix que nosaltres, aquí, modestament, en puguem parlar. La veritat és que tots els grans bancs i empreses satèl·lits tenen els seus doblers tacats de sang, perquè tots financen, amb els doblers dels seus clients, la producció d'armes que són utilitzades a les guerres que s'escampen arreu del Planeta. I això només és la més evident de totes les males pràctiques que executen les grans institucions financeres del nostre País i del Món.
República és memòria, democràcia, llibertat, justícia, fraternitat, progrés, igualtat, solidaritat, lluita, esperança i alegria
«Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana», amb aquestes paraules, un 14 d'abril de fa 90 anys, Francesc Macià proclamava la República des del balcó del palau de la Generalitat de la plaça Sant Jaume de Barcelona. Poc després, va ser Llorenç Bisbal qui, des del balcó de l'Ajuntament de Palma a la plaça de Cort, va proclamar l'adhesió de la ciutat a la República.
Perpinyà, la mallorquina
És impactant, i revelador, l'odi desfermat que desperta la catalanitat en les ideologies d'extrema dreta. I molt especialment entre els extremistes francesos i espanyols. Els neofeixistes francesos miren d'esborrar la catalanitat de Perpinyà. El batle de la ciutat, Louis Aliot, del partit d'extrema dreta Reagrupament Nacional, liderat per Marine Le Pen, ha canviat el lema de l'escut de Perpinyà i ha substituït la llegenda 'La catalana', per 'Perpinyà, la radiant'.
Crear cultura o cercar tresors
Ara mateix som incapaç de dir com d'enrere hauríem d'anar en la nostra història per torbar l'origen del relat subtil, hegemonitzant i abassegador que subjau en el discurs públic i que menysté la cultura. Som molts d'anys de menystenir, menysvalorar i, fins i tot, criminalitzar la cultura. Com a mínim des de l'inici del franquisme.
Adéu Arcadi. Gràcies Arcadi!
N'Arcadi Oliveres, l'economista i activista per la justícia social i la pau, ha mort aquest dimarts.
Les discriminacions per raó de llengua també són notícia
Aquest dimarts, 30 de març, uns joves han denunciat que han estat víctimes d'una discriminació al bar cerveseria de Palma anomenat 'Cruz Blanca' i situat al carrer Sant Francesc de Sales de Palma. El cambrer del local no només els ha exigit que li parlassin en «espanyol» perquè, en la seva opinió, «estam a Espanya», sinó que s'ha negat a atendre'ls i els ha 'convidat' a partir de l'espai públic que ocupa l'establiment.
- El PP defensa que només les llengües que són oficials «en tot un país» ho poden ser a Europa
- Jaume Carot, reelegit Rector de la UIB amb un fort vot de càstig
- El Parlament de les Illes Balears va ser la primera institució en demanar l’oficialitat del català a Europa
- SIAU denuncia la situació d’exclusió de docents interins amb el català aprovat
- L’Estat espanyol de dia fa feina pel català a Europa (i de nit la desfà)