cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 14°
14°

'No diguis res', la contracrònica d'una guerra

Com que som a la setmana de Sant Jordi, aprofitaré els Apunts d'aquest dies per parlar de llibres. I començaré amb una recomanació. Vos recoman fervorosament la lectura del llibre de Patrick Radden Keefe, 'No diguis res' amb el subtítol 'Una història real de violència i memòria a Irlanda del Nord'.

El títol del llibre està inspirat en el poema «Whatever You Say, Say Nothing» del Premi Nobel irlandès, Seamus Heaney.

Patrick Radden Keefe és redactor de The New Yorker i col·laborador del The New York Times Magazine i The New York Review of Books. I es nota. Ha fet un llibre ben documentat, trepidant, àgil i addictiu.

'No diguis res' és una nova obra mestre del nou Nou Periodisme nord-americà. Literatura de no ficció virtuosa. Brillant.

El llibre tracta sobre els troubles (pogroms) d'Irlanda del Nord dels anys setanta del segle passat. En parla a partir dels perfils de molts dels protagonistes de la guerra entre l'IRA i la policia, l'exèrcit britànic i els paramilitars unionistes. És una crònica documentada fins al detall ínfim. Fins l'anècdota.

Per als qui no coneixen gaire la història, no han estat a Irlanda del Nord, no han vist les pel·lícules essencials sobre la qüestió o no han llegit alguns dels molts llibres sobre el conflicte, és una bona manera d'acostar-s'hi, d'entendre què va passar i de fer-se una idea general de qui era qui i de qui feia què.

Per a qualcú que s'ha documentat sobre aquella guerra, que ha caminat pels barris segregats de Belfast i Derry i, fins i tot, ha conegut algun dels protagonistes d'aquella història, el llibre de Radden és una aproximació a tot allò per la porta del darrere, una contracrònica gens sentimental i desmitificadora que, tanmateix, ens retrata uns protagonistes més imperfectes i, per això, més humans.

Jennifer Szalai del The New York Times deia, en una ressenya del llibre, que «La narració de Keefe és una gesta arquitectònica, construïda expertament a partir de material complex i controvertit, ordenada i equilibrada».

I tanmateix, no puc evitar veure Patrick Radden com un franctirador que, parapetat en la seva equidistància, ens fereix amb trenta capítols afilats. Impactants i precisos.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per bufador de vidre, fa 6 mesos

El vidriero, sentando cátedra sobre Sicilia e Irlanda del Norte.
Comparando, venga o no a cuento.
¿Dónde están las "agresiones"?.
Efectivamente. Sicilia y la "cosa nostra"
Que no falte.
Y que se siga "pensando", aunque sean cosas indeseadas.
¿Has leído ya el book?
¿Qué conclusiones sacas?.
¿Sigue siendo el viernes santo?. ¿O era el jueves?
Gracias.

Valoració:0menosmas
Per Lluís Felipe Lorenzo García, fa 6 mesos

Gra6 x la recomanacio. Vidrier: A Mallorca hi ha assassinats amagats rere suicidis. Una amiga va morir volant en cotxe per cap del Pinar pero... No tenia cotxe, ni carnet i havia penjat un vídeo antisistema a YouTube que ha desaparegut. A Mallorca, com a molts d'indrets, millor no parlar massa. Podem morir i que ningú no ho investigui.

Valoració:1menosmas
Per Claro que sí, guapi, fa 6 mesos

@Vidrier
Tengo una bonita captura de pantalla de tu amenaza.
Gracias.

Valoració:-1menosmas
Per Vidrier, fa 6 mesos

Guapi: Fins ara Mallorca ha estat una Sicília sense morts. Però actituds tan irresponsables i frívoles com la teva, en especial a l'hora de valorar les agressions lingüístiques que reben els mallorquins, em fa pensar en coses indesitjades per tothom.
Alerta, idò.

Valoració:3menosmas
Per Claro que sí, guapi, fa 6 mesos

@Vidrier
Sí.
El único
Bueno, sois dos.
Tú y Tolo.
Y a lo mejor @M, cuando aprenda a leer.
Casi tres.
Ni un ensayo clínico.

Valoració:0menosmas
Per Vidrier, fa 6 mesos

Som l'únic que comença a veure paral·lelismes entre la Irlanda del Nord pre-troubles i la Mallorca actual?
Haurem de llegir el llibre.

Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris