Llosques d'Argelers

Tomeu Martí11/05/21 2:57

El seu nom: Ricard. Vaig tenir l'immens honor de conèixer-lo. Havia lluitat, defensant la República, a la Guerra. Formava part de la Lleva (o Quinta) del Biberó, aquells al·lots que, amb només 17 anys, varen viure l'experiència traumàtica de la guerra i, després, de l'exili.

Va estar tancat al camp de concentració d'Argelers i, posteriorment, en retornar al sud, castigat a fer set anys de servei militar.

Malgrat aquestes experiències, sempre estava de bon humor, era bromista, divertit... i, és clar, contava 'batalletes'. I històries crues.

Era catalanista, antifeixista i allò que avui anomenam 'independentista'.

Record que explicava que mentre era al camp de concentració d'Argelers, situat a la platja, tancat amb filat, sense gaire res per menjar i la mar com a únic excusat, va patir molt.

Explicava, en Ricard, que els diumenges, la 'diversió' dels 'francesos' consistia en anar a contemplar els presoners del camp de concentració i el principal 'entreteniment' era llançar llosques de cigarreta al camp i mirar com els presoners republicans es barallaven i es colpejaven els uns als altres per aconseguir la llosca i fer-hi dues pipades abans que s'esgotàs del tot. En Ricard es revoltava contra aquell 'espectacle' i demanava a crits als seus companys que no es rebaixassin fins aquells nivells d'indignitat.

Avui, amb l'exemple d'en Ricard en la ment, alçam la veu amb aquest modest escrit, per demanar als nostres companys, que no es barallin per les llosques que ens tiren els qui se'n riuen de la nostra situació.

I ja no ho dic per mi... Ho dic per la memòria dels nostres Ricards.