Ara mateix som incapaç de dir com d'enrere hauríem d'anar en la nostra història per torbar l'origen del relat subtil, hegemonitzant i abassegador que subjau en el discurs públic i que menysté la cultura.

Som molts d'anys de menystenir, menysvalorar i, fins i tot, criminalitzar la cultura. Com a mínim des de l'inici del franquisme.

Els intents públics, transparents i explícits de posar en valor la cultura han estat combatuts amb un relat sobreentès, opac i implícit que ha tendit a caricaturitzar, ridiculitzar i banalitzar la cultura i els que la creen i promouen.

La tendència en l'opinió pública i publicada ha estat la de potenciar els qui personalitzen els valors dels cercadors de tresors i a atenuar els dels creadors de cultura, amb l'excepció dels que personifiquen la caricatura que ajuda a reforçar el discurs ridiculitzador de la cultura.

El capitalisme és un sistema que mitifica i amplifica els cercadors de tresors i demonitza els creadors de cultura... només que els tresors ja tenen propietaris. Els mateixos des de fa segles. I tanmateix, la cultura pot generar més benestar que la recerca de tresors inexistents.

Ja passa d'hora que combatem el discurs fals que glorifica la idea de fer doblers i ridiculitza la idea de fer cultura.

És el moment d'apostar per una societat cohesionada i transcultural. Per l'empoderament de la ciutadania.

Apostem per un accés universal a la cultura, en el sentit més ampli, que inclou el coneixement, l’educació i la comunicació, com el principal pilar d’aquest empoderament ciutadà.

Apostem per la cultura com a bé essencial, com a servei públic i com a pilar necessari del benestar.

Apostem per una cultura inclusiva i adaptada a les necessitats de tothom.

Apostem per un canvi de model de polítiques culturals, en el context d'un canvi de model ecosocial.

I apostem per uns gestors polítics valents, audaços, que no cerquin excuses per no complir els compromisos sinó que cerquin les finestres d'oportunitat per assolir l'excel·lència, el benestar i la felicitat dels ciutadans.