GOB: «S’accelera la destrucció definitiva del sòl rústic a les Illes Balears»

El GOB denuncia una estratègia clara de liberalització del sòl i impuls a l’especulació que pot tenir efectes irreversibles.

Acceleració de la destrucció definitiva del sòl rústic

Segons explica l'entitat, es pot establir una relació directa i preocupant entre les diferents normatives que s’estan aprovant a les Illes Balears —impulsades pel Govern de PP i Vox— i que tenen com a denominador comú una transformació profunda i regressiva del sòl rústic, desregulant-lo i convertint-lo en objecte d’especulació sota múltiples pretextos: habitatge o simplificació administrativa. Totes tenen un patró comú:

• Desregulació del sòl rústic, també el sòl rústic protegit, i eliminació d’obstacles legals.
• Instrumentalització del problema de l’habitatge per afavorir interessos especulatius.
• Atac frontal al planejament urbanístic i ambiental i de la participació ciutadana.
• Submissió del bé comú als beneficis de promotors i inversors.

«Aquesta acumulació normativa no és casual: respon a una estratègia política clara de liberalització del sòl que posa en perill el territori i els recursos naturals, la sobirania alimentària i la nostra resiliència davant la crisi climàtica», assenyalen.

Construcció massiva: augment de població i recusos naturals en risc

Les normatives impulsades pel Govern del PP amb el suport de Vox i que culminen amb la Llei per a l’obtenció de sòl suposen «una explosió de nou sòl susceptible de ser edificat – especialment greu en el cas del sòl rústic – i tenen implicacions directes sobre el creixement poblacional que promouen, la pressió sobre recursos bàsics com l’aigua, el territori, l’energia i la biodiversitat i ens aboquen al col·lapse del model territorial i la pèrdua de qualitat de vida».

El GOB recorda que el Decret llei 3/2025 ja permet 20.000 nous habitatges només a Palma en sòl urbà i urbanitzable. Amb l’ampliació als municipis de més de 10.000 habitants i la possibilitat de construir en el sòl rústic de les àrees de transició en els de més de 20,000 habitants – tot i no haver esgotat les possibilitats en sòl urbà i urbanitzable – , la xifra es dispara fins a estimacions properes a 1.000.000 de noves places residencials en el conjunt de les Illes.

«Estam parlant de un increment potencial de població inassumible tenint en compte que l’ocupació mitjana per habitatge és d’entre 2,5 i 3 persones. Aquesta dinàmica no respon a la demanda interna ni al drama social de l’habitatge, sinó que obre la porta a una nova onada d’arribades de població atreta per l’oferta immobiliària, sovint de classe mitjana o alta, mentre les rendes locals queden expulsades del mercat, tot i l’invent dels 'habitatges a preu limitat' que no preveuen ser inferiors a 250.000 – 300.000 euros. Uns preus amb un 'límit' no assumible per a la gran majoria social que pateix la dramàtica situació de l’habitatge», apunta el GOB.

Pel que fa als recursos naturals, l’ocupació de sòl rústic suposa una pèrdua directa d’espai agrícola, forestal o natural. «Una fragmentació ecològica, pèrdua de sòls fèrtils, destrucció del territori i el paisatge, i augment de la dependència alimentària exterior. Palma ja no té prou aigua per A acollir 20.000 nous habitatges, segons advertències de tècnics d’Emaya mentre que municipis com Marratxí, Llucmajor o Calvià tenen aqüífers sobreexplotats i dependència elevada de dessaladores, que són molt costoses i amb un greu impacte ambiental. Més població i construcció implica més demanda d’energia elèctrica i mobilitat, en un sistema ja saturat», remarquen.

El sòl rústic mallorquí és hàbitat clau per a moltes espècies protegides, agrícoles i forestals. La urbanització dispersa trenca corredors ecològics, agreuja la sequera i afavoreix la pèrdua d’ecosistemes mediterranis.

Recorden, a més, que aquesta estratègia liberalitzadora es suma al potencial de construcció del sòl rústic ja contemplat als instruments d’ordenació actuals. Terraferida va comptar les parcel·les existents de més de 14.000 metres quadrats, i va denunciar ja al 2021, que a Mallorca podrien edificar-se al sòl rústic amb el Pla Territorial vigent, 11.200 nous habitatges. Un nombre que podria incrementar-se si es fessin agrupacions de parcel·les. Ara mateix ja hi ha més de 72.000 parcel·les ja edificades.

I que, a més, amb el decret llei de simplificació administrativa, la capacitat d’allotjament legal del sòl rústic illenc ja s’incrementà en més de 130.000 persones d’acord amb els càlculs de diferents geògrafs, especialistes i tècnics: per una banda, es calculen unes 50.000 cases il·legals en sòl rústic i per l’altra, l’eliminació de la prohibició de construir en sòl rústic considerat com a Àrea de Prevenció de Riscos (APR) obre la porta a fer aquestes prop de 1.300 cases en un terreny que un temps es dedicava estrictament a la producció agrícola. La nova llei d’obtenció de sòl ha incorporat a més la possibilitat d’extendre la legalització al Paratge Natural de la Serra de Tramuntana on les il·legalitats no prescrivien mai, pel fet de ser sòl rústic protegit.

«Tot plegat ens aboca a una bomba en termes territorials, urbanístics i demogràfics, que accelera el col·lapse, romp definitivament l’equilibri entre població i recursos naturals, destrueix el territori i ignora la capacitat de càrrega ecològica i social de les Illes Balears», ha conclòs el GOB.