Deia Bertolt Brecht que «Hi ha moltes maneres de matar. (...)» Però que només algunes d'aquestes maneres estan prohibides. De la mateixa manera, hi ha moltes formes de corrupció i al Regne d'Espanya només algunes d'aquestes formes estan prohibides.
Durant molts d'anys s'ha parlat de la corrupció vinculada a la política. És una xacra que cal combatre fins eradicar-la o reduir-la a la mínima possibilitat.
Però així com passen els anys, ens n'adonam que allà on la corrupció és més immensa, més instal·lada, més profunda i plenament sistèmica, és al si dels 'cossos nacionals' i, més concretament, en els 'cossos superiors' i 'cossos generals'.
A l'Estat espanyol allò que està més podridament corrupte són tota aquesta casta d'alts càrrecs que han aconseguit fer-se, a la pràctica, hereditaris, d'alt funcionariat, alta magistratura, alts càrrecs militars i policials...
Cal combatre tota forma de corrupció perquè aquesta va, sempre, en contra del bé comú. Però cal no oblidar que la corrupció està instal·lada al capdamunt del sistema burocràtic i que es perpetua a través de les connexions de les famílies que duen segles comandant.
Començant per la família Borbó.
Sa "irregularitat" que va renonèixer en Jordi Pujol (pare) era de 8 milions, sa "irregularitat"que va reconèixer en Botín era de 2.000 milions. Amb una diferència: en Pujol ho va declarar sense que ningú li ho demanàs ni l'acusàs de res i en Botín ho va declarar perque l'advertiren que si no ho feia abans d'un temps determinat haurien d'actuar contra ell. Quan va morir en Botín si miraves televisions i diaris espanyolistes (la immensa majoria) pareixia que s'havia mort una persona molt honrada i quan parlen d'en Pujol sembla que parlin del dimoni.