L'independentisme català modern sempre havia reivindicat com a subjecte polític, la nació completa, la que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.
A partir de l'inici del procés sobiranista, que se sol situar després de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol contra l'Estatut de Catalunya (any 2010), es produeix, al Principat, una eclosió de l'independentisme que, en pocs anys, esdevé hegemònic.
Aquest creixement tan ràpid va anar acompanyat d'una renuncia, més o menys explícita, a assolir, si més no en una 'primera fase', la independència de tota la nació. De fet, la justificació més habitual (no l'única) d'aquesta renúncia, és que al Principat ja existeix una majoria suficient per assolir la creació d'un nou Estat català i que a la resta de la Nació Catalana, existeixen 'diferents ritmes' i que això alentiria l'arribada a l'objectiu estratègic.
La immensa majoria d'independentistes vàrem abonar aquesta tàctica a canvi de que una part de la nació assolís la independència, i confiats en que això ajudaria la resta del país a avançar cap a la desitjada llibertat.
Donat que el Principat no ha assolit l'objectiu en el termini fixat, cal continuar recordant que la nació completa són els Països Catalans, i cal recuperar, amb tota la flexibilitat que es vulgui, la lluita per l'objectiu estratègic final, que continua sent la independència dels Països Catalans.
1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:
"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana:
"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"
("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)
1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",
http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html
1390: "Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que 'si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa' se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, 'per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa'. Això demostra que el gentilici 'català' es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus."
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)