N'Arcadi Oliveres, l'economista i activista per la justícia social i la pau, ha mort aquest dimarts.

Fa dos mesos li vàrem poder fer arribar unes paraules, que també vàrem publicar a dBalears i que avui només podem reproduir.

Unes paraules encapçalades per la que ens ve al cap quan pensam en l'estimat Arcadi: GRÀCIES!

Gràcies Arcadi perquè sempre que t'hem requerit des de Mallorca, ja fos des de la Plataforma Antimilitarista o des del Grup Blanquerna o des d'altres entitats, la teva disposició i disponibilitat ha estat sempre absoluta.

Gràcies per les teves participacions en diferents edicions del seminari Blanquerna.

Gràcies per tot el que ens has ensenyat en les xerrades formals i informals.

Gràcies per haver-me recomanat la magnífica -i ben útil- revista Opcions, quan encara no la coneixia.

«Gaudeixo bastant de les conferències que faig», vares dir i t'assegur que els que les hem escoltat hem gaudit i après moltíssim.

Gràcies per haver dit tot el que has dit, alt i clar.

Gràcies per haver demostrat, amb la teva coherència, que has cregut amb allò que has predicat durant més de cinquanta anys.

Gràcies per fer de l'Economia una matèria intel·ligible i clara.

Gràcies per tots els teus llibres i, en especial, pels que he tengut el plaer de llegir: '¿Quién debe a quién? Deuda ecológica y deuda externa' (2004); 'Contra la fam i la guerra' (2006); 'Un altre món'; 'Aturem la crisi. Les perversions d'un sistema que és possible canviar' (2011) i Diguem prou!' (2013).

I, és clar, gràcies per obrir els ulls a tanta gent. I, sobretot, gràcies pel teu exemple.