És ben cert que la Humanitat és capaç de fer el millor i el pitjor. I no és menys cert que la pandèmia que patim, encara, a escala mundial ha fet sortir allò més bo dels humans, i també allò més dolent.

En el plat positiu de la balança cal posar-hi les iniciatives solidàries i la capacitat de reacció davant una amenaça tan invisible i ferotge com la Covid-19. En el plat negatiu, hi hem de situar els qui en una crisi humanitària hi veuen l'oportunitat d'enriquir-se encara que sigui a costa de la mort de milers de persones.

En poc més d'un any de pandèmia hem arribat als tres milions de persones mortes i la malaltia també ha fet augmentar la pobresa i les desigualtats arreu del món. En aquest lapse de temps, la Humanitat, en conjunt, ha estat capaç de trobar i desenvolupar vacunes per evitar el contagi de la Covid-19. Després d'aquesta gesta científica sense precedents, disposam de vacunes amb una eficàcia altíssima, que són la millor i per ventura l’única esperança per deixar enrere aquesta pandèmia.

La fita històrica de desenvolupar diverses vacunes en tan poc temps ha estat possible gràcies a un esforç col·lectiu sense precedents. Les administracions públiques hi han abocat milers de milions d'euros públics; els laboratoris que han desenvolupat les vacunes s'han servit dels recursos públics i han rebut préstecs multimilionaris dels bancs públics i han pogut comptar amb la implicació de milers de persones voluntàries que s'han oferit com a conillets d'índies a canvi de nores.

En canvi, una vegada desenvolupades les vacunes, les farmacèutiques han actuat com a màfies, sense cap escrúpol i regint-se només per l'interès dels seus accionistes.

Les empreses que han desenvolupat les vacunes amb fons públics i la implicació de milers de persones, en comptes d'aplicar el sentit comú més bàsic i elemental en la seva distribució i aplicació, s'han dedicat a especular amb la comercialització dels vaccins i a extorsionar les administracions públiques.

Les empreses farmacèutiques han usat les patents i el secretisme dels contractes amb els Estats com un arma contra les vides de les persones. Les empreses farmacèutiques tenen el monopoli de la producció, el subministrament i la distribució de les vacunes arreu del món i han actuat amb opacitat en els contractes i acords formalitzats amb les administracions públiques.

I els governants, una vegada més s'han guiat, en primer lloc, per una submissió absoluta als poders econòmics i, en segon, per un nacionalisme ranci i temerari.

Davant aquest desgavell provocat pel xantatge de les farmacèutiques, l'especulació amb els enviaments, l'incompliment dels terminis pactats, és hora que els governants dels Estats i de les institucions supraestatals activin els mecanismes excepcionals que preveu la legislació internacional, de manera que les indústries farmacèutiques que disposen de vacunes de provada eficàcia alliberin temporalment les patents, i permetin una transferència de coneixement i de producció per accelerar al màxim la capacitat global de producció de les vacunes.

També cal exigir que els acords establerts i les condicions es facin públics.

I, òbviament, per una qüestió d’ètica mèdica, de salut global i de drets humans, i per prevenir l’aparició i la disseminació de noves variants, cal que les vacunes arribin a tots els racons del planeta per tal d’assegurar una cobertura global.