Un dia de gener de l'any -llunyaníssim dins la fosca de la història- de 1703, Damiana Mestre, casada amb un vilatà menestral que nomia Francesc Taltavull, teixidor d'Alaior, va ser brutalment nafrada amb uns ferros a mans del seu espòs. No la va matar a l'acte de...

Al meu poble -l'Alaior enfilat a la solana d'un mugró en forma de muntanyola- hi ha una sòbria i sàvia entitat que fa per nom Centre d'Estudis Locals. Ara ha commemorat el desè aniversari. Em podeu ben creure que, en aquest lapse, ha acabat assolint un paper, diguem-ne, heliocèntric: un...

Ha llargament traspassat la ratlla dels 70 anys d'edat, però, en fer-li un esguardar, asseguraríeu que just ateny la seixantena. És alt, espigat, d'una estructura òssia que més tost l'estilitza. Tot ell, de cap a peus, presenta uns definits aires d'elegància primigènia i natural, adquirida...

Corren pel meu veral illenc dos centenaris cabalosos. Presenten un valor cultural prou substantiu, i, per açò mateix, estimbats d'esdevinences per a l'evocació oportuna, justa, necessària. Tots dos volen recordar-nos el natalici de l'arqueòloga maonesa Maria Lluïsa Serra Belabre, i...

Hi hagué, en un temps no pas llunyà, una terra en mar habitada per gegants; gegants grossos, de còrpora que atenyia el cel. Vestien pells adobades i sabates de cuir. Les mans i els braços semblaven branques d'ullastre que, en desplegar-se, projectaven ombres capricioses. Caminaven...

La seva arribada a la vida en aquesta vall terrenal de solanes i obagues es produí enmig d'una expectació familiar no absenta de tensió malfiada i farcida d'antecedents adolorits. Fou un dia talment com el d'avui, 10 d'octubre, però de l'any 1903: ben bé cent vuit anys exactes...

Si l'humor, el bon humor, és sempre símptoma d'intel·ligència, de bona intel·ligència -d'una intel·ligència natural, llampant, ni cofoia ni elitista-, crec que Eduard Eroles és, sense marges per a la banal disputa, un tipus intel·ligent; açò és: natural, llampant, gens...

Menorca, com a bon territori insular, presenta, grosso modo, dues classes de nadius més o menys exactes i precises, diríem que característiques. D'una banda, s'hi donen els individus clarament autòctons, d'anys i panys, secularment assentats, sense arrels enlloc...

Trobant-me a rampeu de les muntanyes espectaculars, ciclòpies, dels Pirineus, divagant pel vessant de Girona, m'arriba la notícia fatal: Jordi-Pere Cerdà, de l'altra tombada de la serra estant, ha deixat anar la postrema expiració de vida. Fregava ben bé l'edat...

Us havia anticipat el tast sobre el maonès Sadurní Ximénez Enrich, una figura poc, per no dir gens, estudiada. Per tant, algú que roman, ai, pertinaçment exclòs dels cercles d'estima local.