Als mediocres irrellevants sols els queda l'opció de ser uns llepes per aconseguir que els seus ídols els facin cas, els donin un copet a l'esquena mentre aspiren a estar al costat d'una xoni macarra que els marca el pas.
Vam començar l'any donant la Medalla d'Or de les Illes Balears a una senyora que, sí que l'hi agrada Mallorca això no hi ha cap dubte, però és una senyora que mentre ha gaudit d'aquestes illes a "despeses pagades" durant cinquanta anys no tengut la delicadesa, amb tots aquests anys, d'aprendre a dir quatre paraules en el nostre idioma, sinó que, pareix, ni tan sols les ha après en l'idioma que tant estimen els nacionalistes espanyols, guies espirituals dels nostres mediocres irrellevants.
Ara, pareix que per rissar-ho, volen fer filla adoptiva a una al·lota que les poques vegades que ha vengut a aquestes illes ho ha fet perquè el protocol ha obligat la mare a desplaçar fins aquí a la família completa; una al·lota que l'única vegada que ha aconseguit que La Seu sortís als titulars de totes les revistes d'Europa va ser per fer una genïada mentre era el caramel pel qual es barallaven la mare i la padrina davant les càmeres de televisió.
Agrairíem que les nostres autoritats s'informessin del que representa ser fill adoptiu: "El títol de fill predilecte o fill adoptiu és la màxima distinció honorífica que atorguen algunes entitats locals o municipis". Està clar que aplicant aquesta definició no hi ha cap motiu perquè el Consell de Mallorca inicií cap procés per nomenar, ara com ara, a una al·lota sense cap mèrit per rebre tan alta distinció.
Si els nostres mediocres irrellevants volen exercir de llepes dels borbons són molt lliures de fer-ho (a títol personal) però no en nom de les institucions que avui representen; no han d'oblidar que durant aquests quatre anys que ocupen la màxima representació de les nostres institucions representen a tots els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs; que el seu càrrec és institucional i les seves aspiracions personals no poden prendre part en les decisions que com a institució es prenguin, i si no desisteixen de la seva aspiració no resta més que dir-los VERGONYA SENYORS, VERGONYA!
