algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 18°
19°

L'habitatge i la identitat cultural: lliçons des d'Åland per a les Illes Balears, problemes d’illes

Les Illes Balears, conegudes per la seva bellesa natural i rica herència cultural, enfronten desafiaments significatius pel que fa a la preservació de la seva identitat única i la protecció de l'habitatge per als residents locals, gràcies sobretot, al seu model «exitós» de turisme. En un moment en què el turisme i la inversió estrangera poden amenaçar l'estabilitat del mercat immobiliari, és crucial mirar cap a experiències exitoses d'altres regions que hagin abordat aquestes qüestions de manera efectiva. Un exemple destacat és l'arxipèlag d'Åland, situat al Mar Bàltic i amb un estatus especial d'autogovern dins de Finlàndia, sent l’autogovern una manera d’apropar la política a la ciutadania de manera eficient.

A Åland, el concepte del «Right of domicile» (dret de domicili) ha estat fonamental per protegir l'habitatge i preservar la identitat cultural de la comunitat local. Aquest dret, garantit per la legislació local, assegura que els residents d'Åland tinguin prioritat en l'adquisició i tinença de propietats a l'illa. Aquesta mesura no només ha ajudat a mantenir un mercat d'habitatges accessible pels residents locals, sinó que també ha preservat la rica cultura i tradicions d'Åland davant de les pressions externes.

Així, es poden destacar 3 punts claus sobre el «Right of domicile» a les Illes Åland. Requisits de residència: Per obtenir el «Right of domicile», generalment es requereix que la persona hagi residit a les Illes Åland durant un període específic, al voltant de 5 anys. Vincle amb les Illes Åland: Aquest dret està estretament vinculat a les Illes Åland i la seva comunitat. S’espera que qui el posseeixi tingui un compromís significatiu amb la vida i la societat a les illes. Beneficis i privilegis: Posseir el «Right of domicile» pot atorgar certs beneficis i privilegis addicionals, com ara accés preferent a serveis socials, participació en decisions comunitàries i possibles avantatges en l’àmbit laboral i de l’habitatge, i també dona el dret al sufragi passiu.

Aquest enfocament podria oferir valuoses lliçons per a les Illes Balears, on el ràpid creixement del turisme i la inversió estrangera han portat a una creixent preocupació per la gentrificació i la pèrdua d'identitat cultural. En aquest context, s'ha plantejat la necessitat de qualificar certs territoris com «tensionats», el que permetria endurir la normativa relacionada amb l'habitatge i limitar la compra de propietats per part de no residents – que no és el mateix que limitar la compra per part d’estrangers, i a vegades el discurs construït deforma el missatge.

En adoptar mesures semblants a les d'Åland, les Illes Balears podrien protegir el seu teixit social i cultural, assegurant que els residents locals tinguin accés a habitatges assequibles i que la identitat única de la regió es conservi per a les generacions futures. A més, qualificar certs territoris com «tensionats» podria proporcionar eines legals addicionals per controlar el desenvolupament immobiliari i garantir un creixement sostenible que respecti les necessitats i desitjos de la comunitat local.

Ben cert és que, el PSIB-PSOE ja va tenir la seva oportunitat per a declarar el nostre territori com a «tensionat», però, una vegada més – com en el cas del senador de Formentera – van votar amb el PP, ara sembla que podria ser que votessin a favor d’impulsar unes polítiques més proteccionistes del nostre territori, un territori finit, i on avui pot ser tenim els pitjors números d’igualtat d’oportunitats i sobre tot, igualtat en l’accés a l’habitatge.

En conclusió, l'exemple d'Åland destaca la importància d'implementar polítiques que protegeixin tant l'habitatge com la identitat cultural en un món cada vegada més globalitzat. Les Illes Balears tenen l'oportunitat d'aprendre d'aquestes experiències i prendre mesures proactives per salvaguardar el seu patrimoni cultural i garantir un futur pròsper i sostenible per a tots els seus residents. Els territoris insulars pateixen els mateixos problemes, i pot ser no tinguin la mateixa solució, però hem d’aprendre d’exemples al nostre voltant.

Miguel Carranza Guasch, politòleg, doctor en Història.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Toni, fa devers d'un mes
Et pots gordar sa teva opinió; no ens interessa. Ja ho saps, no?
Valoració:2menosmas
Per I tant, fa devers d'un mes
Esto ya lo has publicado en otro diario.
Ya di mi opinión.
Comparar aquello con lo nuestro es un pecado de lesa humanidad.
No sé como se te ocurre sacar como modelo a aquel archipiélago de 6.700 islas con una población total de menos de 30.000 personas.
Inviernos de 9 meses frio y nieve.
Que li ferem.
Valoració:-5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente