A aquesta primera edició s’han inscrit 203 professionals (60 a l’Hospital Universitari Son Espases; 60 a l’Hospital Universitari Son Llàtzer; 16 a l’Hospital Comarcal d’Inca; 16 a l’Hospital de Manacor; 21 a l’Hospital Mateu Orfila i 30 a l’Hospital Can Misses.
L’objectiu d’aquest cursos, que es perllongaran fins el 2027, és «promoure i garantir l’ús del català com a llengua oficial i pròpia de les Illes Balears, fer més assequible al personal del Servei de Salut l’accés al coneixement del català i aconseguir que l’empri progressivament com a llengua vehicular, per tal d’afavorir la comunicació amb els pacients».
Per a dur-los a terme, el Servei de Salut i l’Institut d’Estudis Baleàrics han subscrit un conveni de col·laboració per organitzar cursos de català i, en un futur proper, també tallers de conversa. L’IEB s’encarregarà de coordinar els cursos i els tallers de conversa, aportar els professors, la matriculació i l’expedició del certificat d’aprofitament o d’assistència; per la seva banda, el Servei de Salut posarà a disposició les instal·lacions per a impartir els cursos.
El curs va adreçat als professionals sanitaris i als zeladors de tots els nivells assistencials amb escassos o nuls coneixements de català, i per això està dissenyat i enfocat en les situacions comunicatives pròpies de l’àmbit sanitari. Tendrà una durada de 50 hores, en dues sessions setmanals de dues hores i s’impartirà de manera presencial (els alumnes que no puguin assistir a classe per motius laborals podran seguir les sessions telemàticament).
Els alumnes obtendran un certificat d’aprofitament del curs si assisteixen, presencialment o virtualment, a un mínim del 80% de les classes i superen la tasca final del curs. Aquest certificat es valorarà com a mèrit en els processos de provisió de places i en les borses de feina de totes les categories professionals sanitàries del Servei de Salut.
]]>Així doncs, les obres aspirants als Premis Literaris Pare Colom 2024 han de ser escrites en llengua catalana i cal que siguin originals i inèdites. Cada autor/a podrà concursar-hi amb un màxim d’una sola obra a cada una de les categories; la temàtica de les obres és lliure.
Les bases de la convocatòria d’aquests premis estableixen un premi de 3.000 euros en la categoria de narrativa i un premi de 1.200 euros en les categories de poesia i teatre. El termini d’admissió de les obres acabarà el dimecres dia 1r de maig de 2024, a les 23.59 h. Les obres es remetran per correu electrònic a l’adreça premisparecolom@incaciutat.com.
Les obres premiades seran publicades per Lleonard Muntaner, Editor, i formaran part de l’extensa col·lecció que aquesta editorial dedica al premi. El veredicte es farà públic a una cerimònia que tendrà lloc al Claustre de Sant Domingo d’Inca el dia 19 de juliol i les obres es podran llegir impreses finalment a partir del dia 21 d’octubre de 2024, coincidint amb l’aniversari del pare Colom.
Finalment, cal destacar que la passada edició es varen presentar un total de 202 originals: 73 obres de narrativa, 91 de poesia i 38 de teatre. Les bases es poden consultar a la pàgina web de l’Ajuntament d’Inca: https://incaciutat.com/premis-
Així, per a aquesta setmana, la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal ha organitzat visites a diferents boscs de les Illes amb la intenció de donar a conèixer aquests espais a escoles i instituts. Així mateix, i amb l’objectiu de generar material divulgatiu i didàctic adreçat al públic en general, es presentarà la nova publicació Una senalla plena de bosc i el joc de cartes Memòria de Plantes Forestals.
Aquest dijous, 21 de març, es votaran els guanyadors del concurs de la campanya de prevenció d’incendis forestals 'Ni 1 foc al bosc!' al Llevant de Mallorca. A més, el doctor Jaume Flexas, catedràtic de Fisiologia Vegetal de la Universitat de les Illes Balears (UIB), pronunciarà la ponència tècnica divulgativa 'Poden els nostres boscs ser un embornal de carboni?'.
En col·laboració amb l’Associació de Varietats Locals de les Illes Balears, també s’ha planificat un curs sobre conservació de llavors. Les sessions teòriques es faran a les instal·lacions de l’Associació de Varietats Locals, a Porreres, i les sessions pràctiques, al CEFOR. D’altra banda, a Menorca s'ha programat, a la finca pública de s'Arangí, una sessió per a mostrar els treballs que desenvolupen les brigades de l'IBANAT en matèria de gestió forestal i prevenció d'incendis. Aquesta activitat va dirigida als alumnes de Formació Professional en grau de Jardineria.
Els actes de la Setmana Forestal Mundial posaran punt final diumenge que ve, 24 de març, amb la jornada de portes obertes, de 9 a 14 h, al CEFOR, en què es duran a terme tota una sèrie d’activitats arreu d’aquestes instal·lacions: visita autoguiada al banc de llavors, al viver i a la caseta del bosc; explicació dels elements interpretatius de fauna autòctona; trobada a la zona dels periscopis per reconèixer els cims i principals topònims de la serra de Tramuntana, i organització de diversos tallers per conscienciar de la importància dels boscs. A més, enguany, com a novetat, s’ha programat un passeig per l’alzinar de Menut i una visita a la col·lecció de pinyes a càrrec del cap del Servei de Sanitat Forestal del Govern, Luis Núñez. Per a més informació sobre tots els actes organitzats, podeu posar-vos en contacte amb el Servei de Gestió Forestal (forestal@caib.es).
]]>La petició torna a l'agenda dels ministres europeus al Consell d'Afers Generals que se celebra a la capital europea i en què, a sol·licitud de l'Estat espanyol, s'ha inclòs com a punt d'informació, sense previsió de debat ni presa de decisió, perquè el Govern espanyol torni a exposar la seva reivindicació.
Fonts europees i diplomàtiques de diferents Estats membres confirmen a Europa Press que després de diversos mesos fora de l'agenda de ministres l'assumpte arriba sense que s'hagi produït «cap treball preparatori» als grups tècnics del Consell ni s'hagi abordat a nivell d'ambaixadors.
Com va avançar dilluns el ministre d'Afers Estrangers, Cooperació i Unió Europea, José Manuel Albares, Sampedro podrà exposar els detalls d'un memoràndum que l'Estat espanyol ha distribuït a la resta de socis després de set mesos de preparació des que va portar per primera vegada vegada la petició al debat europeu.
El document enumera en dues pàgines un total de 16 punts amb què defensa les especificitats del cas espanyol per a argumentar que les tres llengües cooficials són part de la «identitat nacional d'Espanya» i, per tant, la Unió Europea ha de defensar aquestes llengües i atendre la demanda del seu reconeixement com a oficials.
En declaracions a la premsa, Sampedro ha afirmat que la proposta és «sòlida i legítima» i permet explicar per què «aquest tema és essencial» per a l'Estat espanyol.
Sampedro ha assegurat que «els ressons que arriben» als contactes que Albares manté amb la resta de capitals és que hi ha una «comprensió real» que la petició respon a la identitat nacional i ha defensat que «si hi ha altres tipus de resistències» són de tipus «més polítiques» i hauran de ser abordades «d'una altra manera». Ho ha dit en referència al Partit Popular, ja que el fet que rebutgi donar suport a aquesta iniciativa fa que països governats per conservadors no li donin suport.
Per això, ha considerat que per a superar aquests dubtes el Govern espanyol espera que «tota l'oposició es pugui sumar a donar suport» a la proposta perquè això «permetria amb facilitat» que altres governs conservadors a la UE també hi donessin suport.
]]>Aquesta biografia de Ciutat és fruit de diversos anys de recerca intensiva i es presenta com un viatge apassionant a través del temps, des de la fundació de la ciutat fins als nostres dies. L'obra, que fins ara s’havia dividit en quatre toms, destaca per la seva aproximació multidisciplinària, combinant amb mestria la investigació històrica amb una anàlisi més àmplia que ofereix una visió completa de l'evolució de Palma. Precisament, aquesta amplitud de mires s'aconsegueix gràcies a més de 70 revisors i revisores que han disseccionat cada capítol per obtenir una informació tan completa com ha estat possible. Des d'arquitectes, periodistes o membres del professorat universitari, aquesta setantena de persones han estat les encarregades d'oferir, segons el tema en qüestió, un relat precís i curat del seu camp per enriquir cada un dels capítols d'aquest llibre.
El llibre s'adreça tant a lectors acadèmics com al públic en general interessat a conèixer més profundament les arrels i el desenvolupament d'una de les ciutats més emblemàtiques de la Mediterrània. A través de les seves pàgines, la Biografia de Palma revela anècdotes fascinants que han modelat la ciutat al llarg dels segles. Aquest llibre s’ha publicat gràcies a la col·laboració del Consell de Mallorca.
L'acte de presentació al públic general tendrà lloc aquest mateix dimarts 19, a les 19 hores, a la Biblioteca de Cort, a Palma. A aquesta presentació es comptarà amb l'assistència de la presidenta de Palma XXI, Cristina Llorente, el coordinador del projecte, Jaume Garau, el coordinador de la fotografia, Jaume Gual, i l’assessor del projecte, Climent Picornell. A més, el llibre es podrà comprar a la presentació d'aquest dimarts.
]]>En concret, la Proposició no de Llei (PNL) signada per la diputada Manuela Cañadas insta l'Executiu que presideix Marga Prohens a establir per a tots els centres educatius, públics, concertats o privats, l'obligatorietat d'informar amb antelació de la realització d'activitats contingut religiós, moral, social, cívic o sexual en horari escolar.
En aquest sentit, demanen que se sol·liciti per escrit el consentiment exprés previ dels pares per a l'assistència dels seus fills a aquestes activitats, així com el currículum de les persones que les impartiran o dirigiran.
Cal recordar que el punt 59 de l'acord d'investidura subscrit pel PP i VOX recull el compromís d'implementar «els mecanismes necessaris per garantir el coneixement i l'aprovació prèvia de matèries extracurriculars, així com la seva voluntarietat».
]]>Així es desprèn de les dades publicades aquest dimarts per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que revelen, en aquest sentit, que s'ha produït un augment de 2.138 persones respecte del 2022, quan en varen ser 42.811.
A nivell estatal, la població resident a l'estranger va augmentar un 4,2% durant l'any 2023 i es va situar a 2.908.649 persones. Mèxic, Estats Units i França varen ser els països amb més increment de persones amb nacionalitat espanyola.
Per continent, el 58,7% de les persones inscrites tenia fixada la seva residència a Amèrica, el 37,7% a Europa i el 3,6% a la resta del món. Els majors augments d'inscrits durant l'any 2023 es varen produir a Amèrica (69.526 més) i Europa (43.140). En termes relatius, els majors increments es varen produir a Àsia (7,9%) i Àfrica (4,8%).
]]>El valor de Menorca es troba en les zones no transformades
En una sala inusualment plena de gent interessada pel tema, la representant del GOB ha recordat que el president Vilafranca ha acudit recentment a diferents fires turístiques, i que les imatges que es mostren de Menorca en aquests esdeveniments sempre cerquen un angle que amagui les urbanitzacions, una vista que no mostri carreteres ni cablejats, unes platges on hi ha poca gent…
«No és casualitat aquest enfoc tan estudiat a la publicitat de l’illa. Es fa perquè tothom sap que això és el que dóna realment valor al nostre territori, els paisatges sense cases per tot arreu, les vaques vermelles pasturant, el cel amb siluetes de milans i miloques volant. Precisament per tenir consciència d’aquesta realitat, preocupa molt el camí que està agafant Menorca en els darrers anys. La massificació de l’estiu cada any creix. Cada any hi ha més gent i més vehicles», explica el GOB.
L'entitat ecologista remarca que això es tradueix amb més extraccions d’aigua, més necessitat d’energia, més saturació dels aparcaments i dels espais naturals, més incapacitat de les depuradores per a assumir tanta càrrega. I a aquestes problemàtiques ambientals hi hem afegit un problema social que no fa més que intensificar-se, com és la impossibilitat d’accedir a l’habitatge.
Anuncis institucionals preocupants
Per això, preocupen els anuncis que repeteixen que volen eliminar la moratòria turística, que anuncien modificacions en el Camí de Cavalls, que diuen que la congestió de vehicles s’ha de resoldre posant més carreteres, que volen posar més aparcaments al sòl rústic, o que el preu dels habitatges es resoldrà si construïm més cases de preu lliure.
Margarida Masferrer ha recordat que Menorca és Reserva de Biosfera i Patrimoni Cultural Mundial. Ha dit al plenari del Consell Insular que tenen la responsabilitat de gestionar un tresor a les seves mans: «Un tresor que mereix un futur digne, un tracte a l’alçada dels seus valors, que tant ha costat mantenir».
«El camí de pretendre resoldre una demanda turística exagerada, a partir d’incrementar més l’oferta, és el camí que fa anys van agafar Mallorca i Eivissa. I Menorca no ha de cometre els mateixos errors», assenyala l'entitat.
«Formentera ho fa, Menorca ho pot fer, Eivissa ho vol fer»
Fa uns anys, a l'illa de Formentera es va obrir un debat ciutadà respecte del col·lapse de cotxes que patien a l’estiu. Entre fer més carreteres o limitar el nombre de vehicles, hi va haver acord unànime per a limitar el nombre de vehicles. La valoració és tan bona que ara també l’illa d’Eivissa ho vol aplicar.
A Menorca es disposa de la Llei de Reserva de Biosfera que atorga al Consell Insular la potestat d’establir un límit sobre els vehicles de lloguer i sobre els que arriben amb els turistes per vaixell. Ho ha de fer mitjançant un acord de Ple. «Per a fer-ho, lògicament, s’ha d’estudiar la realitat de l’illa en termes de congestió de trànsit rodat. Però aquesta feina també està feta. El Consell Insular ha pagat, amb doblers públics, un estudi complert, que convidam a llegir a tothom, que diu que el juliol i l’agost, Menorca ja té un 30 % més de vehicles del que la seva capacitat d’acollida permet. I que el juny i el setembre també es supera en un 20 %. Tenim els estudis fets i la Llei aprovada. Només falta la decisió», assenyala el GOB.
Vilafranca ho vol endarrerir, el GOB demana prestesa
«El president Vilafranca ha dedicat bones paraules al model territorial de Menorca, però els seus anuncis són sobre estudis i actuacions prèvies que necessàriament endarreriran i molt les mesures a prendre», expliquen els ecologistes.
Així es desprèn, per exemple, quan ha dit que, abans que limitar el nombre de vehicles, es vol reformar la carretera, augmentar el transport públic i fer un nou estudi sobre l’excés de vehicles -el que s’ha fet no els hi agrada-: «És fàcil veure que s’està parlant d’anys».
La presidenta del GOB li ha demanat que les decisions es prenguin aquest 2024: «A Formentera, el primer any es va limitar els vehicles al nombre registrat l’any anterior. Per fer això no cal ni més carreteres ni més transport públic ni més estudis. S’ha de recordar que a Eivissa és el Partit Popular, que fa temps que governa, qui diu que voldria tenir una llei com la que té Menorca per poder regular la vinguda de vehicles. És certament paradoxal que Eivissa tengui més interès que Menorca en aplicar polítiques d’aquest estil».
]]>«Vostè creu que respectar els drets dels treballadors i de les treballadores és un ‘problemon’ com va afirmar la patronal hotelera la setmana passada arran de la sentència sobre les vacances?», ha demanat la diputada de MÉS per Mallorca, Marta Carrió, al conseller d’Empresa, Ocupació i Energia del Govern. «La seva responsabilitat és en mediar i involucrar-se en defensa dels drets dels treballadors», ha afirmat Carrió.
Així mateix, la diputada ecosobiranista ha recordat a Sáenz de San Pedro que la responsabilitat del Govern és la d’activar mesures que millorin la situació laboral dels treballadors del sector turístic. «I això no es fa posposant l’estudi de càrrega de les Kellys o rient-se dels llits elevables. Perquè sap què és el que no es posposa? El mal a les articulacions i a l’esquena i la necessitat de medicar-se cada dia per poder suportar la jornada laboral».
A més, Carrió ha assegurat que la responsabilitat del Govern també és la de defensar els fixos discontinus i la seva valoració social. «Molts d’ells combinen dues i tres feines, perquè no cada d’any tenen dret a l’atur. I tenen baixes pensions perquè han cotitzat la meitat que la resta de treballadors».
Sáenz de San Pedro ha assegurat que no creu que respectar els drets dels treballadors sigui un «problemon», però ha evitat respondre sobre les mesures de l’executiu envers els estudis de càrregues de les cambreres de pis, les mesures de protecció dels fixos discontinus i el suport del Govern a la negociació sindical.
]]>La Platja de Muro és una de les 10 platges que s'incorporen a la 'Campanya de platges saludables 2024', juntament amb la Platja del Port de Sant Miquel, al municipi de Sant Joan de Labritja i vuit platges més al municipi de Manacor.
Així, ja són 50 els arenals que formen part de la Xarxa balear de platges sense fum, una iniciativa impulsada per la Conselleria de Salut, a través de la direcció general de Salut Mental, i per la Conselleria del Mar i Cicle de l'Aigua. El seu objectiu és evitar el consum de tabac a les zones senyalitzades, promoure els hàbits saludables i sensibilitzar la població sobre la importància de no deixar residus als espais naturals.
Aquestes platges, que formen part de la campanya de sensibilització 'Platges sense fum, platges saludables 2024' instal·len cartells als accessos per informar els usuaris d'aquesta nova catalogació i convidar-los a col·laborar en el manteniment de les platges lliures de fum i residus.
Prevenció del tabaquisme i promoció d’hàbits saludables
Actualment, el consum de tabac és una de les principals causes de malaltia i mort evitables a escala mundial. Segons dades recents de l'enquesta sobre consum de drogues, a les Balears el 34,5% de l'alumnat de 14 a 18 anys afirma haver fumat tabac alguna vegada a la vida. El 29,1% ho ha fet en el darrer any, el 22,2% els darrers trenta dies i un 6,9% diàriament durant el darrer mes. La prevalença de consum de tabac és més gran en les dones.
Per això, són importants iniciatives com aquesta, ha assegurat la consellera de Salut: «Cada passeta que donam per conscienciar els joves sobre els perills del tabac, per treballar en prevenció i promoure estils de vida saludable és terreny guanyat». Ha subratllat García: «És l'única via que les generacions futures visquin una vida lliure de tabac».
«Vull convidar els municipis que encara no en formin part, a sumar-se a aquesta iniciativa. És una iniciativa en positiu, voluntària, sense imposicions, que suma… Com més platges lliures de fum, més passes estarem fent entre tots per la prevenció i promoció de la salut, i també, per la lluita contra el tabac», ha manifestat la consellera de Salut.
Residus del tabac
D'altra banda, els residus de tabac contenen més de set mil substàncies químiques tòxiques que enverinen el medi ambient. Les llosques són els residus que trobam més habitualment entre els fems marins. En aquest sentit, Carlos Simarro, director general de Costes i Litoral, ha explicat durant l'acte que la Conselleria del Mar està compromesa amb la protecció del medi ambient i la promoció de la salut. «Aquesta iniciativa a la Platja de Muro reflecteix aquest compromís, cercant crear consciència sobre l'impacte del tabac tant a la salut com als nostres espais naturals», ha afirmat Simarro, qui ha afegit que «és una mesura que, a més de beneficiar els no fumadors, fomenta una major convivència i respecte pel medi ambient. És un pas important cap a un futur més saludable i sostenible per a tothom».
]]>Com a novetat, l’acte esportiu ha ampliat el reconeixement fins arribar al tercer podi aconseguit per joves mallorquins en campionats estatals. També ha estrenat escenari a l’Auditorium de Palma, amb aforament obert al públic.
El president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, ha destacat que «els premis que avui concedim són un reconeixement als joves esportistes d’una trentena de modalitats, que són una projecció de valors esportius més enllà de les fronteres illenques».
El vicepresident segon i conseller de Medi Ambient, Medi Rural i Esports, Pedro Bestard, ha puntualitzat que «mai havíem premiat tants podis, i volem arribar fins a la tercera posició en campionats nacionals d’Espanya, també valorable, si tenim en compte la dificultat de l’àmbit competitiu en el qual us moveu». Bestard també ha agraït la feina dels tècnics, clubs, federacions, ajuntaments i famílies, que integren el bon moviment de la xarxa esportiva mallorquina.
Enguany, amb la vista posada en el marc esportiu mundial de París 2024, la gala ha estat dedicada a la temàtica de l’olimpisme. I per l’Auditorium han desfilat possibles candidats mallorquins a les Olimpíades, així com alguns veterans que ja hi varen tenir el seu moment. Entre ells, cal destacar el piragüistes Sete Benavides i Marcus Cooper; el gimnasta Nicolau Mir; les atletes Natalia Romero i Daniela García; el genet de doma clàssica Miki Jordà; el regatista Nacho Baltasar; la jugadora de voleibol Laura de la Torre o els futbolistes Chichi Soler i Gabriel Vidal, entre d’altres.
La gala ha comptat amb 1.700 convidats i uns presentadors de luxe: la periodista esportiva Marta Garcia i el cantautor i esportista Jaume Anglada, que ha actuat en diverses ocasions sol i també amb la cantant Angy.
Premis 2024
El Consell de Mallorca ha entregat quatre premis especials, amb una novetat significativa: les candidatures han estat presentades per federacions i entitats esportives i votades per la Comissió Permanent del Consell Esportiu de Mallorca (COESMA), òrgan consultiu i participatiu de la institució.
A part dels quatre premis principals, el Consell de Mallorca ha fet unes mencions especial:
Muñoz ha assegurat que l'objectiu de la seva formació és «redoblar la pressió perquè tiri endavant aquesta iniciativa que el PSOE també ha defensat». Així, totes dues representants han volgut adreçar-se especialment a Francina Armengol perquè «defensi a Madrid el mateix que defensa a les Balears». «Li demanam a Armengol que el partit socialista es banyi, perquè ho podrien haver fet quan estàvem governant, que és quan u pot fer coses», ha afirmat Gómez.
Debat al Congrés espanyol i al Parlament
«Demà es debat al Congrés la Proposició No de Llei (PNL) i, al mateix temps, la diputada Cristina Gómez presentarà una pregunta oral al Parlament», ha anunciat Muñoz. La PNL, que demanda una legislació tant per a les Balears com per a Canàries, serà defensada pels diputats del partit a Madrid en la Comissió d'Habitatge. Aquesta iniciativa serà acompanyada per la pregunta que Gómez presentarà, també dimarts, a la Consellera d'Habitatge «perquè expliqui per què no vol aplicar fórmules com limitar la compra d'habitatge a no residents o topar el preu dels lloguers que ja han tengut èxit en altres territoris com Nova York», ha explicat la diputada Gómez.
La iniciativa es debatrà també a l'Ajuntament de Palma
Muñoz ha informat que aquesta iniciativa es tractarà també a nivell municipal a l'Ajuntament de Palma, on és regidora. Muñoz ha volgut recordar que malgrat «celebrar» que «el PSOE estigui demanant declarar Palma zona tensionada», aquesta és una iniciativa que, en paraules de Muñoz, Podem ja va presentar «fa mesos». «Però no és suficient, una cosa és declarar Palma zona tensionada però també cal destensionar el mercat», ha continuat Muñoz. En aquest sentit, l'edil ha afirmat que «aplicar la Llei d'Habitatge és el mínim, però també cal demanar la limitació de compra a no residents i així ho farem al proper ple». Finalment, Muñoz ha volgut recordar-li també als socialistes que encara que des del seu partit es valori «positivament que vulguin declarar Palma zona tensionada, també ens agradaria que tinguessin aquestes iniciatives allí on governen amb nosaltres, no sols quan estan en l'oposició, i que en llocs com Las Palmas de Gran Canària no costés tant i que no posessin tantes excuses per a topar el preu dels lloguers».
]]>El premi vol ser una eina de professionalització, a banda d'esperonar i fomentar la literatura en llengua catalana, i per aquest motiu a més a més de les aportacions monetàries (2.000 euros) el poemari guanyador serà publicat a càrrec de l'editorial Viena, amb distribució a la península i a les Illes Balears. Els finalistes gaudiran d'una formació plegats, que es durà a terme del 1r al 3 de novembre a Terrassa. El guanyador es donarà a conèixer en un acte públic que es farà el cap de setmana del 22 al 24 de novembre a Mallorca.
Homenatge a Salvador Iborra
Salvador Iborra (València, 1978 - Barcelona, 2011). Poeta, periodista i professor. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de València, col·labora en el suplement de cultura L'Espira, del Diari de Balears, activitat que compagina amb l'escriptura i amb la docència. Des de l'any 2009 viu a Barcelona, on estudia un màster en literatura, art i pensament a la Universitat Pompeu Fabra. El seu primer poemari apareix dins l'obra col·lectiva Arran de terra. 12 poemaris (1998) i és autor dels llibres de poesia Un llençol per embrutar (2003, Premi Betúlia de poesia de Badalona), Les entranyes del foc (2005, Premi Domènec Perramon de poesia) i Els cossos oblidats (2009, Premi de poesia Jaume Bru i Vidal). L'any 2011 Salvador Iborra mor assassinat al barri Gòtic de la ciutat.
Podeu veure aquí la cronologia de guanyadors i tota la informació sobre el premi.
Edició 2023
Els enyoooors, de Jun Komura, va ser el poemari guanyador del VI Certamen Art Jove de poesia Salvador Iborra. El llibre ha estat editat per Viena Edicions. Jun Komura / 小村、潤。(Barcelona, 2002) compagina els estudis de filologia catalana a la Universitat de Barcelona amb la feina de llibreter. En interessar-se pels orígens de la seva família, va descobrir la poesia i el nattō gràcies al club d’haiku que organitza la comunitat japonesa de Barcelona.
]]>«Ens sembla una vergonya que no s’adoptin mesures contundents i concretes contra Israel mentre aquest país està violant els drets humans més fonamentals i cometent un genocidi a Gaza, assassinant impunement milers de civils i entre ells milers de nins. El mínim que es podia fer a Europa és excloure de les competicions esportives Israel, mesura que es va adoptar ràpidament contra Rússia quan va envair Ucraïna. Aquesta seria una forma d’enviar un missatge a Israel clar de reprovació i pressionar per acabar amb el genocidi», han explicat.
La formació considera que el boicot a Israel és «el que podem fer la societat civil per donar suport a les resolucions de les Nacions Unides i el dret internacional, que condemnen l'ocupació israeliana de territoris palestins i exigeixen el respecte dels drets humans dels palestins». Per això, demanen al Reial Club Nàutic Port de Pollença i a tots els implicats en l’organització d’aquest campionat que «no siguin còmplices de l’estratègia israeliana de normalització i blanquejament dels crims d’Israel mitjançant l’esport».
A més, insten la societat civil i la comunitat internacional a aplicar «un boicot total a Israel, com a contribució en la lluita contra el genocidi, l’ocupació, colonització i règim d’apartheid israelians. Demanam que es trenquin totes les relacions militars, econòmiques i diplomàtiques amb Israel i que es reconegui el dret internacional dels palestins a viure en pau i llibertat des del riu fins a la mar».
Disculpau les molèsties, però s'està cometent un genocidi. Vídeo de F. Perianes https://t.co/VJHIWHR3I4 pic.twitter.com/pCJpl7t0jr
— Marina Willrain (@MarinaWillrain) March 17, 2024
A més, Josep Juaneda ha criticat que les intencions del PP «es fan molt enfora de la diversificació econòmica tan necessària per al futur de les famílies treballadores de l'illa, ja que en tost de fer feina per posar límits a la massificació, es dediquen a ampliar el nombre de places per als turistes».
Juaneda ha recordat al PP que «no estan fent cap passa per limitar l'entrada de vehicles i pretenen aixecar la moratòria de places turístiques, açò només són dos exemples de com volen que la nostra illa continuï depenent completament del turisme».
El portaveu menorquinista ha retret que «el senyor Vilafranca vol omplir els galliners de turistes». Juaneda ha aprofitat aquest acudit per posar en relleu que «aquesta ocurrència del PP només respon a les directrius d'algunes persones per defensar els seus interessos econòmics».
Per a tancar la seva intervenció, Juaneda ha fet menció a l'artista Rudymentari per la seva cançó 'Terra', ja que com ha explicat el conseller, «aquesta cançó xerra de la importància de la pagesia a Menorca com a forma de vida per cuidar la nostra terra» i ha recitat com diu un vers «la terra serà pagesa o no serà».
]]>El 22 de març es durà a terme a Can Alcover (Palma), on es podrà gaudir de la següent programació:
Totes les activitats són gratuïtes.
]]>L'acte va ser conduït per Núria Martínez de la Coordinadora d'ONGD i va comptar amb les intervencions d'Alfonso Tejada Tabares i Alejandra Lina González en nom de la Coordinadora d'ONGD; El diplomàtic jubilat, Joan Manuel López Nadal, que va fer una breu però molt documentada introducció al context històric de la RD del Congo i als diferents conflictes que han assolat el país. A continuació va parlar Tomeu Ferrer Gomila, d'ATTAC Mallorca, que es va centrar en els interessos econòmics que s'amaguen darrere dels conflictes bèl·lics i, finalment, va intervenir Justin Kashara, mallorquí d'origen congolès i membre de l'associació Kal Melanina, que va fer un repàs a la dramàtica situació humanitària que es viu al Congo i va fer un resum de les peticions que fa la societat civil congolesa a la Comunitat Internacional.
Posteriorment, encara hi va haver temps per a un interessant debat a partir de les aportacions de diverses persones del públic.
A continuació podeu escoltar el debat 'Aturem el genocidi també a la RD Congo: STOP minerals de sang', emès per Ona Mediterrània.
]]>Hi participen Laura Camargo Fernández, professora de la UIB, Khansaa Abumandil, dona de la Franja de Gaza i May Kharraz Kassouh, estudiant de Dret de la UIB i activista de Mallorca per Palestina.
Serà divendres, 22 de març, a les 18.30 hores, a l'aula 15, edifici Sa Riera (Palma).
]]>«No es pot consentir que s'insereixin a la murada de Palma unes instal·lacions que volen crear un ambient més acostat a la terrassa d'un hotel exclusiu i d'alt standing, que un bar-restaurant al servei d’un museu i que utilitza el Patrimoni com si fos un contenidor i no el respecta. En resum, no es pot permetre un 'beach club' a la murada de Palma. La intervenció proposada és en si mateixa inapropiada per al lloc i allunya la gent de Palma del seu ús normal. Qüestionam els informes emesos per Patrimoni que diuen únicament que les instal·lacions han de ser desmuntables. Desmuntables o no, el resultat visual i de compartimentació i colonització estètica és el mateix».
«El Teatre Defensora és un exemple únic a Balears. Ja queden poc exemples a l'Estat espanyol d’arquitectura civil industrial de finals del s.XIX. Tenia un especial interès la seva estructura de ferro i la bella coberta de fusta, així com alguns telons probablement dibuixats pel fill Il·lustre de Sóller Cristofol Pizà Salero. Aquest Teatre forma part del patrimoni històric de Sóller. Durant tres legislatures ARCA ha estat insistint en la vàlua del Defensora i s’ha estat deixant pasar el temps i l’esbucament ha estat la conseqüència dels nombrosos desencerts d’una gestió poc respectuosa».
«L’amenaça continua desfrassada d’ecologisme: Puntiró, Can Garriga, Talapi, Marratxí… Les instal·lacions industrials de fotovoltaiques dins sól rústic i agrícola sense cap planificació prèvia és un despropòsit que passa factura al nostre paisatge i al nostre futur en la planificació alimentària. L’energia fotovoltàica ha passat de ser una necessitat per a la descarbonització a un negoci lucratiu a costa del nostre sòl, del futur agrícola de Mallorca i del nostre paisatge. Ningú no s’oposa a les energies alternatives, però l’alerta, a nivell de tot el territori espanyol contra els interessos especulatius per part de molts inversors que han trobat l'oposició de la ciutadania organitzada. El nostre paisatge és el nostre patrimioni, també».
El «més ferest» es triarà al sopar anual d'ARCA
Durant el sopar anual d’ARCA, el proper 20 de març, al restaurant Portixol a partir de les 21 hores, les persones que hi assisteixin podran triar «el més ferest» entre els tres Premis Destrucció de Patrimoni.
També s’entregaran, com cada any, els tres premis positius de Protecció del Patrimoni que enguany són:
El dimarts 19 de març l’Auditori del Conservatori de Música de Palma encetarà el cicle en dues sessions, a les 10:00 h i a les 11:30 h, on està prevista l’assistència de més de 650 alumnes de diferents centres educatius de Mallorca i de la directora general de Cultura, Ricarda Margarita Vicens Schluhe, a la sessió de les 10:00 h.
El dijous dia 21 de març el concert didàctic es durà a terme a Eivissa a l’Espai Cultural Can Ventosa també en dues sessions, a les 10:00 h i a les 11:30 h, on està prevista l’assistència de més de 400 alumnes, i el divendres dia 22 de març a Formentera, a la Sala Municipal de Sant Francesc a les 10:00 h, on el nombre d’alumnes previst és de 170.
Però no tot serà jazz. També es farà una menció especial al blues, ja que es considera l’inici de la música moderna i, en conseqüència, del jazz, i no es deixarà de banda l’explicació dels principals instruments musicals emprats, amb una referència especial al saxo, instrument simbòlic del gènere, i a la guitarra elèctrica.
El jazz no es decanta de les noves tecnologies i dels nous corrents musicals, al contrari: se n’aprofita i crea estils actuals tan coneguts com l’acid jazz o el techno jazz, que també es podran escoltar.
A més, durant tot el concert, es projectaran imatges representatives de la història del jazz, que ajudaran a entendre millor les explicacions i la música que escoltarem en viu i en directe.
El concert està adreçat a alumnes de 5è i 6è de primària, ESO i Batxillerat i té una durada aproximada de 50 minuts.
Centres participants a Mallorca
10:00 h: IES La Ribera, IES Ses Estacions, CC Pius XII, CEIP Puig de Sa Ginesta, CEIP Felip Bauçà i CEIP Pràctiques.
11:30 h: IES Santa Maria, CC Beat Ramon Llull, CEIP Na Penyal, CEIP Es Puig (Sóller), CC Santa Mònica, CEIP Blai Bonet i IES Arxiduc Lluís Salvador.
Centres participants a Eivissa:
10:00 h: CEIP Can Cantó, CEIP Sant Jordi, IES Sa Serra, CC Nuestra Señora Consolación (primària).
11:30 h: CEIP Sa Graduada, CEIP Puig d’en Valls i CC Nuestra Señora Consolación (ESO).
Centres participants a Formentera:
10:00 h: CEIP El Pilar, CEIP Sant Ferran de Ses Roques i CEIP Mestre Lluís Andreu.
Enguany s’avança el reforç al 22 de març, coincidint amb l’obertura d’un gran nombre d’establiments turístics, de manera que s’amplia l’oferta de transport regular per a la temporada alta, tenint en compte que per al 2023 es va iniciar el dia 1 d’abril, l’any anterior el 8 d’abril i els anys anteriors no començava fins a principis de maig.
Entre els mesos de novembre i febrer, el nombre de viatges en bus de la xarxa TIB s’ha incrementat en un 61,37% respecte del mateix període de la temporada passada. Un augment superior al que el servei de bus va registrar de mitjana durant tot l’any 2023 (55,6% respecte del 2022).
A la serra de Tramuntana, la nova línia de bus TIB (L131) començarà a operar el 22 de març entre Santa Ponça i la Granja d’Esporles, i circularà per Peguera, Camp de Mar, Andratx, Estellencs i Banyalbufar. D’aquesta manera, ja es podrà recórrer en transport públic tota la Serra de nord a sud, i enllaçarà les línies 231 (entre el Port de Pollença i Sóller), 203 (entre Sóller i s’Esgleieta), 202 (entre s’Esgleieta –Canet- i Estellencs) i 131 (entre Estellencs i Andratx). D’altra banda, la Granja d’Esporles és un bon punt d’inici o final per fer l’excursió des Camí des Correu, tradicionalment feta amb l’anada en bus i la tornada a peu (o viceversa). Per completar el servei a la serra de Tramuntana, el 22 de març també es posa en marxa la línia TIB 231 Alcúdia – Port de Sóller.
A la zona de Ponent, Palmanova i Magaluf (línia 104) continuaran essent els nuclis amb més necessitat d’oferta de transport, amb una circulació mitjana cada 12-15 minuts per sentit. Respecte a 2023, es reforça el servei de darrera hora del dia, que passa d’una freqüència de 30 minuts i amb les últimes sortides a les 0.30 h des de cada capçalera, a una cadència de 25-30 minuts amb darreres sortides a la 1.00 h; tot això per millorar la prestació de servei als treballadors d’aquesta zona.
En relació amb l’estiu passat, destaca també la millora d’oferta a la zona turística de Costa de la Calma, que gairebé duplicarà la seva connectivitat amb Palma i Santa Ponça, amb una nova freqüència de pas de 25 minuts.
Ja canviant d’àrea geogràfica, al nord de Mallorca s’han aprovat distintes millores pel que fa a l’estiu de 2023. Per exemple, per un costat, la línia suburbana 324, Alcúdia – Can Picafort, igual que la línia 104, també reforçarà l’oferta de la darrera hora del dia, i arribarà fins més enllà de les 00.00 h amb una freqüència estable de 12-13 minuts; i per l’altre, la línia 321, que presta servei al nucli de Cala Sant Vicenç, avançarà l’inici diari d’activitat a les 7.10 h, per adaptar-se a la mobilitat laboral de primera hora.
Al corredor entre Alcúdia i Can Picafort, el canvi estructural més important consisteix en la separació dels trànsits; d’una banda, cap a Muro i el sud de sa Pobla, que seran assumits per la línia 315 amb una gran amplitud horària (6.05 h a 0.20 h); i, de l’altra, cap al nord de sa Pobla, Inca i Palma, atesos per la línia 302. Aquesta darrera línia oferirà millores destacables respecte a 2023, com ara una freqüència de 20 minuts per sentit a les hores punta (més alta que mai en un servei des de la badia d’Alcúdia cap a Inca i Palma), o una extensió de l’oferta fins a les 0.30 h de la nit, dirigida al retorn a casa dels treballadors d’hoteleria i restauració.
La línia de l’aeroport d’aquest corredor del nord, A32, incrementa un 10 % el nivell d’oferta respecte a 2023; però el més destacat és que l’augment es concentra entre les 4.00 h i les 7.30 h, en què es prestaven 5 sortides des de Can Picafort el 2023 (una cada 50 minuts), mentre que el 2024 seran 7 sortides (una cada 35 minuts).
A la costa de Llevant, el 22 de març comencen a operar les línies que presten servei a Cala Mesquida (L422), Font de sa Cala (L423) i Cala Mendia (L427). També inicien la seva activitat les línies 424, que cobrirà el corredor Cala Rajada–Porto Cristo, amb una circulació per sentit cada 45 minuts, i 325, entre Cala Rajada i Alcúdia, amb freqüència horària.
També s’avança a 22 de març un increment d’oferta del 50 % a la línia 416 (Cales de Mallorca), que l’any passat no es va reforçar fins ja ben arrencat l’estiu, el 19 de juny.
En relació amb l’estiu passat, la línia de l’aeroport A42 (que cobreix el corredor entre Cala Bona i Porto Cristo) puja més d’un 10 % el volum de servei; però, igual que la línia A32, el més rellevant és que l’increment es concentra entre les 3.30 h i les 7.00 h, en què el 2023 es prestaven 5 sortides des de Cala Bona (una cada 50 minuts), mentre que el 2024 seran 6 sortides (una cada 35-45 minuts).
Ja a la comarca de Migjorn, els serveis exprés Campos-Palma de la línia 501 s’estenen a tot el dia, per donar suport a l’increment d’activitat de les línies llançadora 515 (Cala d’Or) i 517 (Colònia de Sant Jordi), que també augmenten el seu nivell d’oferta a partir del 22 de març. També a partir d’aquesta data, els actuals serveis a la demanda de sa Ràpita (cap a Campos) i Cala Pi es convertiran en línies regulars, amb un volum d’oferta més elevat.
]]>Les Illes Balears compten amb un 27% de la població nascuda fora de l'Estat espanyol. Catalunya i Madrid en tenen un 24%, Melilla un 23%, el País Valencià i les Illes Canàries, un 22%. Les regions de l'Estat espanyol amb els percentatges més reduïts són Extremadura amb un 6%, Astúries amb un 10%, Castella i Lleó i Galícia amb un 11%.
El percentatge de població nascuda a l'estranger en el conjunt de països de la Unió Europea arribava al 13,3%, segons dades d'Eurostat.
L'Estat espanyol, en conjunt, un 17,1% de residents nascuts a l'estranger en el 2023, prop de països com Suècia (20,4%) i Alemanya (19,5%), i per davant de l'Estat francès (13,1%) i de la resta de països del sud d'Europa: Portugal (16,1%), Grècia (11,3%) i Itàlia (10,9%).
]]>Sobre aquest tema, el regidor ecosobiranista, Miquel Àngel Contreras, ha reclamat una gestió «sota criteris d'interès públic i cultural», pel fet que és l'únic espai públic de Palma on es realitzen concerts i trobades culturals de mitjà i gran format a l'aire lliure. Així, ha valorat que l'objectiu seria fomentar una programació «diversa» amb la participació del sector local.
També ha opinat que les condicions econòmiques per a l'explotació de Son Fusteret són «ridícules», pel fet que el lloguer durant els següents 12 anys, prorrogables a altres tres més, serà finalment «l'equivalent a 1.666 euros al mes».
A més, ha fet referència a la Llei de l'Impost de Societats, apuntant que les inversions en arts escèniques i música en viu obtenen unes deduccions de fins al 120 per cent. Per tant, »sobre una inversió de 280.000 euros que s'exigeix en els plecs al llarg d'aquests anys, l'empresa adjudicatària ja ha guanyat el 20 per cent». Per tant, ha conclòs, «Cort regala i hipoteca Són Fusteret».
Finalment, el regidor ha assenyalat que el govern municipal, encapçalat pel batle, Jaime Martínez, «està perdent l'oportunitat de recuperar l'espai» i ha advertit que està havent-hi promotors que «ja opten per altres municipis» per a desenvolupar les seves propostes culturals.
]]>Tots voldríem que les decisions que prenguin els poders públics s’ajustin el màxim possible a la seguretat jurídica. Ara bé, en cas de dubtes i de possibles indemnitzacions què s’hauria de fer? No s’hauria de fer res i que es destrueixi l’espai territorial? Aquesta (no fer res) hauria estat la decisió correcta en el cas de Es Trenc, o de la Punta de n’Amer o tants d’altres espais preservats gràcies a acords no sempre adoptats amb la seguretat que no hi hauria dret a indemnització?
A qui pren una decisió que pot tenir implicacions econòmiques rellevants se li ha d’exigir el màxim de rigor, se li ha d’exigir que tengui en compte tots els elements i totes les repercussions, se li ha d’exigir serietat i anàlisi, se li ha d’exigir previsió i estudi d’alternatives. I és molt probable que algunes de les decisions territorials adoptades no anaven acompanyades d’aquestes exigències. Això és veritat. Però que això sigui així no vol dir que sigui qüestionable el conjunt de les polítiques adoptades per preservar de la urbanització zones de les Balears que són autèntiques joies o simplement zones que transformades inciderien una mica més en la massificació i la saturació.
No és una bona notícia la indemnització de Muleta, però pitjor notícia hagués estat la seva urbanització. El fi no justifica els mitjans. Per tant, si un fi lloable com és la preservació s’ha duit a terme de manera negligent i frívola, o simplement de forma poc mesurada, aleshores, això s’ha de poder denunciar.
El problema és que el debat públic actual no vol matisos. És un debat en blanc i negre. En el cas comentat o vols preservació o no vols preservació. Encara que sigui un ingenu pens que és una llàstima aquest aprimament del debat, aquest empobriment de la informació. Algú se’n recorda que al debat de la Llei 4/2008 que és la causa principal de la indemnització de Muleta alguns grups parlamentaris varen demanar un informe pormenoritzat sobre la situació dels diferents àmbits de protecció i que el Govern no es va voler saber res? Algú se’n recorda que durant aquell debat hi hagué diputats del PP amb pancartes demanant la protecció de Cala Blanca i Cala Marçal? Algú se’n recorda que el reconeixement de la realització de la urbanització no s’ho va inventar el govern de la legislatura 2011-2015 si no que hi havia una prova pericial que així ho establia?
Preservar i protegir territori ha estat una bona política feta per les institucions d’aquesta terra. Vaig votar a favor de la Llei 4/2008 i no me’n penedesc perquè la protecció és un bé prioritari. Ara bé, juntament amb això es pot dir que per ventura va mancar rigor. Es poden adoptar mesures arriscades, el que no és tan presentable és adoptar mesures arriscades sense avaluar els riscs.
]]>Faig aquest primer paràgraf per justificar que una vegada més vivim, visc temps difícils per a l’esperança, per l’optimisme de la voluntat que ens ha d’empènyer malgrat que el pessimisme de la intel·ligència ens diu que sembla que les dificultats, els entrebancs, guanyen a les oportunitats i les esperances.
Vivim una etapa política difícil, pens, de falsedats, de mentides, i per damunt de tot, de renous, de crits desmesurats. Ho veiem al Congrés dels Diputats la cambra de les Corts espanyoles on les dretes més conservadores i extremes es remouen amb ràbia contra un govern legítim sustentat per una majoria plural, on hi tenen pes les forces sobiranistes.
Viurem noves cites electorals, primer les del País Basc el mes d’abril, després les de Catalunya i finalment la cita per triar els representants al Parlament Europeu.
No parlaré de les dues primeres, no hi visc, no hi puc elegir els representants als seus Parlaments, però seguiré amb interès la campanya quan aparegui als telenotícies i també la nit electoral respectiva per veure els resultats que conformaran els pròxims governs d’aquestes nacionalitats dins l’Estat espanyol.
Les europees segurament tindran menys interès per a la ciutadania en general, i molt em tem que les dretes que tenim per aquí les aprofitaran, una vegada més per fer una campanya «estatalitzada» sense explicar les seves propostes per al Parlament europeu. Hi estem acostumades, ho han fet a les gallegues i a les municipals i autonòmiques passades, parlen del govern de l’Estat, del Sr. Sánchez, no d’allò que realment han de dir als votants, què faran a Galícia, què faran a cada poble o ciutat...
Els aires que corren per la Unió Europea no són aires d’esquerres, progressistes. Veiem com molts representants dels vint-i-set estats, els seus governs, no són capaços de plantejar propostes de pau per aturar la guerra a Ucraïna. Només parlen de més i més armament, més ajuts bèl·lics, no per a la reconstrucció del país, de les seves ciutats destruïdes.
Tampoc parlen d’aturar el genocidi de Palestina, llevat d’honroses i properes excepcions com el govern espanyol, de plantar cara a l’agressor Netanyahu i el seu exèrcit, de fer arribar ajut humanitari, de supervivència a una població ferida, empobrida, sense recursos.
Necessitem carregar-nos d’esperances, per encarar aquestes eleccions europees del pròxim 9 de juny, per plantejar quina Europa volem, una Unió d’estats que faci accions polítiques cap a la ciutadania, no cap als poderosos, no cap a les indústries armamentístiques.
Malgrat que els aires europeus vénen de les dretes més extremes com han guanyat a Portugal, a Itàlia, a Hongria, a Finlàndia, a... així i tot, hem de plantejar als partits d’aquí que ens diguin clarament quina Unió Europea volen, què faran al Parlament si surten elegits.
Sé el que voldria jo que guanyés, més i més representants de partits que vulguin una Europa de la Pau, per treballar-la i aconseguir-la, una Europa democràtica, acollidora, reconeixedora de totes les persones que han vingut d’altres indrets i aconsegueixen rejovenir la població, amb el seu treball, amb els seus esforços. Una Europa justa amb totes les persones, sigui quina sigui la seva condició, creença, orientació... que les tracti amb la dignitat que tenen com a sers humans.
Hi haurà temps per parlar-ne, fins el juny haurem de viure més esdeveniments polítics, mentre, superem el pessimisme, intentem veure en positiu tots els esforços que haurem de fer per recuperar l’esperança i l’optimisme per empènyer en el treball constant per aconseguir transformar aquesta realitat, capgirar-la.
]]>L'Ajuntament ha informat que la licitació surt per un cànon de partida de 20.000 euros a l'any i per un període de 12 anys amb tres possibles pròrrogues. A més, aquest recinte, en el qual se celebren esdeveniments i concerts, necessitarà millores en l'enllumenat, el tancament o la recollida d'aigües, entre altres.
Des de l'Ajuntament han avançat que preveuen la signatura del contracte al gener de 2025, després que la SMAP hagi realitzat ja una auditoria d'aquesta infraestructura, que compta en l'actualitat amb 97.000 metres quadrats.
]]>Personalment, i tan afeccionat com soc a la ficció, a la literatura i a la fantasia en general, cal que reti una certesa absoluta, també en general, als fets històrics del Nou Testament. Potser aquests primers relats constituents del primitiu cristianisme algú els considera propis del creativisme màgic del boom literari sud-americà del segle passat, i ho són, de màgics, però ho són pel seu realisme en el qual es basen. Les meves fites les tinc ben delimitades: cal ser realistes i atendre’ns a la Història en majúscules. No oblidem que la història és la història, i la vida de Jesús, la seva passió, mort i resurrecció estan degudament documentades. No voler-ho acceptar seria, en el meu cas, com no acceptar la meva pròpia vida, les meves pròpies perplexitats i les meves pròpies circumstàncies en positiu i negatiu. Invalidar històricament Jesús de Natzaret és invalidar-me a mi com a ésser humà que soc. La Naturalesa fa anar aleatòriament els seus orígens allà on el pendent universal la dirigeix. L’únic que hem de fer és abraçar-los. No té gaire importància que un determinat relat sigui o no sigui històric, el que té importància és el que ens diu, el que ens ensenya i el que ens transforma. El que importa no és la història, sinó els efectes dels nostres actes. L’efecte de Jesús de Natzaret més directe sobre nosaltres no és la seva història ni la seva realitat. Crec que estem perdent el temps buscant la veracitat física de la seva persona, i això no vol dir que no sigui ben real i que no estigui ben documentada per a tots aquells homes de bona voluntat. L’efecte més immediat i pràctic, més positiu i tangible de Jesús envers els que l’acompanyen és el de l’amistat.
El testimoni de Jesús i la seva «realitat» absoluta, definitiva des d’un principi, és la manifestació i habitud de la seva amistat. Jesús ve a tenir cura de nosaltres. Ell ho diu mil vegades i ho du a terme sempre que cal. Gratis, sense cobrar ni un euro. Aquesta és la veritable història de la vida de Jesús: Jesús és l’amic dels homes. Quan un s’adona d’aquesta realitat històrica i actual, ja no pot tornar a ser el mateix. L’amistat de Jesús li resol tots els problemes. Problemes que no són mai econòmics, perquè aquests no existeixen.
La vida sense diners és possible i molt agradable. Viure sense diners és viure sense dependre dels diners. No és renunciar a ells, és servir-se d’ells còmodament, amb intel·ligència i discerniment. El cristianisme de Jesús ensenya i mostra un model de vida viscut amb cautela, prudència i molta sagacitat. Fins i tot amb astúcia. Sempre pel nostre bé i pel bé de tots els nostres. Els nostres, quan parlem de cristianisme, són la humanitat sencera, el món enter. Quina alegria que proporciona al nostre esperit comprovar que podem viure sense l’esclavatge dels diners. En una de les meravelloses Rondaies d’en Jordi des Racó, d’Antoni M. Alcover, l’il·lustre i emblemàtic compilador de la cultura popular mallorquina, conta com Sant Pere i el Bon Jesús caminen per la part forana de Mallorca. Sant Pere li està donant les gràcies a Jesús per tot el que fa i ha fet per tots nosaltres els humans, i li pregunta: «Senyor, hi haurà mai res més estimat que Vós?» «Sí, Pere, respon el Bon Jesús: els diners». I així és encara ara.
Els diners no són necessaris per viure, encara que no ens ho creguem. El que és necessari és renunciar a ells. És necessari perquè en el fons no és una renúncia, és diu un dels grans pensadors actuals, Ramón Andrés, una sagacitat. El que dèiem: una prova d’intel·ligència i de saviesa. És a la intel·ligència, a la saviesa, a la confiança, a la llibertat i sobretot a l’amistat que no hem de renunciar mai. Els diners! Què són els diners? Ens proporcionen pau interior i benestar íntim? Ens donen salut física i espiritual? Fan que siguem més feliços, més generosos i més autèntics? De cap manera! Ens fan més suspicaços, més malhumorats, més incrèduls i més malpensats. I el que cal és creure i pensar bé. Tenir fe en aquells que ens demostren la seva fraternitat, el seu ajut i ens regalen la seva amistat.
L’amistat ens allibera de l’esclavatge dels diners. I d’això va la cosa: d’alliberar-nos. Aquest alliberament és possible gràcies a les relacions d’amistat. Tenir a Jesús, el més gran de tots, com a amic nostre és una cosa mala de creure, però certa. Ho constatem a cada moment de les nostres vides. És tan cert que ens costa creure que ho sigui. L’amistat, segons un dels articles d’aquesta jove filòsofa alaronera, Xisca Homar, és un espai on poden viure les diferències, on és possible el pensament, un espai sostingut per a una actitud irrenunciable, la de «tenir cura» dels altres. Així ho diu Homar, entre cometes, perquè la cura ens arriba sempre de la part més elevada de les nostres amistats, de l’amistat que les alimenta totes. Acaba dient que «ser amics» és potser l’única revolució capaç de salvar-nos. Jesús de Natzaret és el que sense diners ha revolucionat la nostra condició, miserable i transcendent, d’humans.
L’amistat és una trobada amb l’alteritat, escriu Maurice Blanchot. L’amistat escapa de la temptació d’apropiar-nos no només dels diners dels altres, sinó dels altres mateixos. Escapa a la temptació de la familiaritat i la dependència. Ens fa viure les nostres diferències i ens les fa estimar. L’amistat sense diners és una aventura, una gran aventura, la més gran que hi ha segurament, una relació amb allò desconegut i misteriós, com ho són els relats evangèlics que ens narren els fets més màgics de la nostra existència. Oh, les festes de la Literatura!
]]>L'obra la durà a terme l'agrupació Pinyol Vermell, creada fa 16 anys, amb l'objectiu de divulgar la cultura popular, enfocada a la indumentària i música tradicional. Amb una durada aproximada de 50 minuts, Apassionant farà un recorregut per la Passió, des de l'arribada a Jerusalem, la condemna de Ponç Pilat, passant per la mort de Judes fins a la resurrecció de Jesús. També s'hi podran observar peces d'indumentària del s. XVIII que vestiran als personatges de Jesús, Maria, Maria Magdalena i Judes, entre altres.
'Apassionant' es representarà el dissabte 23 de març amb dos torns: a les 11 hores i a les 17 hores a la capella de la Misericòrdia. L'entrada és gratuïta, però és necessària la inscripció prèvia enviant un correu electrònic a culturamallorca@conselldemallorca.net.
La capella de la Misericòrdia, oberta de nou
El Consell de Mallorca va reobrir la capella de la Misericòrdia fa uns mesos després d’estar tancada durant dos anys, sense cap activitat programada. És un dels espais més majestuosos del Centre Cultural i, des d’ara, s’incorpora als espais expositius de l’edifici i oferirà propostes culturals a la ciutadania, com ara el Via Crucis.
La vicepresidenta del Consell de Mallorca i consellera de Cultura i Patrimoni, Antònia Roca, destaca que, a poc a poc, està complint amb la seva voluntat de obrir els espais de la Misericòrdia a la ciutadania: «teníem l’objectiu de convertir l’edifici en un vertader centre cultural i així està sent, totes les sales estan plenes de propostes culturals i continuam fent feina de programació. Hi ha una gran riquesa cultural a Mallorca i la volem posar de relleu».
]]>Putin hauria obtingut més d'un 87% dels sufragis, és a dir, pràcticament nou de cada deu vots. Es tracta de la victòria més clara de Putin des que va arribar al poder l'any 2000, precisament en un moment en què la seva gestió està marcada per la guerra d'Ucraïna i les sancions occidentals.
Amb aquests resultats, Putin continuarà al Kremlin fins a l'any 2030. Després d'aquest mandat de sis anys, Putin tendrà 77 anys, però podria tornar a presentar-se a la reelecció. L'any 2020, es varen reformar les clàusules de la Constitució que impedien que continuàs al càrrec.
El segon candidat més votat ha estat el comunista Nikolai Kharitónov, amb el 4% dels vots, seguit del representant del partit Gent Nova, Vladislav Davankov, amb el 3,86%. L'últim aspirant, amb un 3% dels sufragis, ha estat l'ultranacionalista Leonid Slutski. Tant Kharitónov com Davankov han reconegut la victòria de Putin.
L'oposició al Kremlin no ha pogut participar en les eleccions presidencials perquè la Comissió Electoral Central no va registrar els candidats que donaven suport a la pau a Ucraïna esgrimint motius tècnics o defectes de forma.
Putin parla de la Tercera Guerra Mundial
Un cop confirmada la victòria electoral, Putin ha comparegut i ha donat les gràcies al suport de la ciutadania, que permetrà que continuï al Kremlin sis anys més.
Putin també ha celebrat l'alta participació en els comicis, més del 87%, la més alta des del 1991. El president rus ha vinculat la bona xifra de participació amb la guerra a Ucraïna.
Precisament, ha advertit que aquest conflicte pot fer escalar la Tercera Guerra Mundial, en el cas d'un eventual desplegament de tropes occidentals a Ucraïna.
Només Ióssif Stalin o algun antic tsar ha estat més temps al poder que Putin.
]]>Segons han informat fonts de Junts aquest dilluns, Puigdemont comunicarà la seva decisió en una conferència que pronunciarà a les 19 hores a l'Ajuntament d'Elna, a Catalunya del Nord.
La setmana passada, el secretari general de Junts, Jordi Turull, ja va apuntar que Puigdemont podia ser el candidat de la formació als comicis, i ell mateix es va mostrar convençut que podria estar a Catalunya per al debat d'investidura.
]]>Sheila Blanco porta una llarga carrera com a cantant de jazz, i és coneguda per fusionar textos amb música, tant clàssica com pop, rock, folk i jazz, creant una simbiosi entre llenguatges artístics, amb un estil molt personal. Així mateix, el seu treball està molt enfocat a la reivindicació i recuperació d'escriptores espanyoles, de les quals ha realitzat acurades adaptacions musicals de les seves lletres.
A aquest concert, acompanyada únicament per la música de piano, Sheila Blanco posa veu i ritme a una selecció de poemes d’algunes de les millors poetesses de la Generació del 27, interpretant una música que aprofundeix en les emocions que impregnen els seus poemaris i que aborden temes universals, personalitzats en les vides de cada poetessa com són l'amor, el dolor, l'exili, la bellesa, la pena, el remordiment…
Algunes d’aquestes poetesses són Carmen Conde, primera dona en formar part de la RAE; Ernestina de Champourcin, nominada al Principe de Asturias de las Letras; Concha Méndez, poeta surrealista fundadora de l'impremta Verónica; Pilar de Valderrama, poeta i dramaturga fundadora del Teatro Íntimo Fantasio i Margarita Ferreras, autora de Pez en la tierra.
Després d’una investigació de més de tres anys, Blanco va seleccionar els poemes que més l’inspiraren i els adaptà per poder-los cantar amb el piano. D’aquesta manera, la cantant pretén donar a conèixer, a més d’homenatjar, aquestes dones que injustament han estat esborrades i oblidades de la Generació literària que els hi pertany.
Durant l’espectacle, la protagonista presenta cada una d’aquestes autores i dels poemes que canta per tal de contextualitzar-los. Finalment, abans d’acabar el concert, Sheila interpreta dos poemes més, un escrit i compost per ella mateixa que dedica a aquestes escriptores i un altre de la poeta gallega Rosalía de Castro.
]]>«Consideram que no té sentit que el Consell Social no es pronunciï sobre el pla de segregació lingüística, sobre l’eliminació del català a la sanitat o altres mesures regressives en matèria lingüística adoptades en aquests primers vuit mesos de legislatura», han explicat des de l'Entitat.
El president de l'OCB, Antoni Llabrés, ha remès una carta a la Presidenta del Govern, en tat que presidenta del Consell Social de la Llengua Catalana. Llabrés diu a Prohens que el «fet de no convocar-ne, amb caràcter previ, la Comissió Permanent, m'ha impedit, d'una banda, com a vocal, fer ús del dret que em reconeix l'art. 13.f) del seu Reglament, de proposar la incorporació a l'ordre del dia de punts per tractar i d'altra banda, com a membre que som de la Comissió Permanent, en la meva condició de vicepresident del Consell Social, tampoc no m'ha estat possible intervenir en l'elaboració de la proposta d'ordre del dia de la sessió, d'acord amb el que preveuen els art. 13.f) i 19 del Reglament».
El president de l'OCB sol·licita la inclusió d'un nou punt a l'ordre del dia titulat 'Avaluació de les polítiques lingüístiques adoptades per les institucions de les Illes Balears en els inicis de la legislatura 2023-2027, i, si escau, aprovació d’una declaració institucional del Ple del Consell Social de la Llengua Catalana'.
Cal recordar que dia 8 de novembre l’Obra Cultural Balear ja va registrar una sol·licitud de convocatòria de ple extraordinari del Consell Social per tractar aquest punt, i, en concret, el denominat ‘Pla per a la lliure elecció de llengua en les etapes educatives’, sense que l'Entitat hagi rebut resposta.
]]>El PP ha introduït aquesta Proposició No de Llei (PNL) per via d'urgència per a instar el Ministeri de Transports que, de manera excepcional, permeti aplicar el descompte de resident als serveis xàrter o discrecional amb avió o amb vaixell d'aquells mallorquinistes que vulguin viatjar a la capital sevillana, davant l'encariment dels preus i la manca d'oferta.
La iniciativa parlamentària complementa la carta que la presidenta del Govern, Marga Prohens, ja ha enviat aquesta setmana al ministre Óscar Puente, davant la insuficiència dels serveis de transport regular i que «genera una situació de desigualtat entre l'afició del RCD Mallorca i la de l'Athletic Club».
Davant les dificultats de molts de mallorquinistes per desplaçar-se a donar suport al @RCD_Mallorca a la final de la #CopadelRey, he demanat per carta al ministre @Oscar_Puente_ l’aplicació excepcional de la bonificació del 75% als vols xàrter per viatjar a Sevilla.
— Marga Prohens (@MargaProhens) March 13, 2024
La… pic.twitter.com/Q77P8FHea7
«El Ministeri té l'obligatorietat d'implementar i de fomentar polítiques que promoguin compensar i pal·liar els efectes negatius de la insularitat amb l'objectiu de garantir la igualtat d'oportunitats per a tots els habitants del país», ha reivindicat el portaveu del PP al Parlament, Sebastià Sagreres.
La iniciativa, però, ha estat qualificada per l'oposició com a oportunista i electoralista. El portaveu del PSIB-PSOE a la Cambra, Iago Negueruela, ha explicat que la formació decidirà el seu vot els propers dies, tot i que ha assenyalat que es tracta d'una «cortina de fum» i d'una mesura «populista». Negueruela ha demanat el mateix suport per a tots els clubs de les Illes que han de desplaçar-se.
En termes similars s'ha pronunciat el portaveu de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, qui ha lamentat les «estranyes prioritats» del PP, que ha presentat aquesta iniciativa en substitució d'una altra sobre agricultura. L'ecosobiranista ha avançat que analitzaran en profunditat la proposta «perquè els inconvenients de la insularitat s'han de compensar sempre», tot i que ha titllat la proposta de «demagoga i efectista per a aconseguir quatre vots».
El portaveu de Més per Menorca, Josep Castells, s'ha mostrat en contra que el descompte de resident s'utilitzi per al desplaçament d'aficionats a un esdeveniment esportiu i ha enviat una carta al ministre de Transports per a «rescatar del ridícul a la ciutadania de les Illes Balears i deixar clar que no toleram cap frivolitat respecte a la connectivitat i la mobilitat exterior dels residents a aquestes illes».
Estimado ministro @oscar_puente_ : me veo obligado a enviarle esta carta para rescatar del ridículo a la ciudadanía de las Illes Balears y dejar claro que no toleramos ninguna frivolidad respecto a la conectividad y la movilidad exterior de los residentes en estas islas. https://t.co/AmpIFl9ZhP pic.twitter.com/vHNraHzpbm
— Josep Castells (@pepcastells) March 15, 2024
Per la seva banda, la portaveu d'Unides Podem, Cristina Gómez, ha assenyalat la contradicció entre aquesta proposta i «queixar-se per la indemnització de Muleta i regalar doblers per a la segregació».
]]>La presentació serà a càrrec d’Onofre Pons i la conferència es durà a terme dijous, 21 de març a les 19.30 hores al local de l'OCB Inca (carrer Son Odre, 3). En acabar hi haurà una picada.
]]>Després de cinc edicions al País Valencià, arriba a Barcelona la primera edició dels Premis AMIC-Tresdeu. Aquesta iniciativa va néixer amb l’objectiu d’englobar a tots els territoris de parla catalana i ha aconseguit més de 310 projectes inscrits. A partir de les propostes, un jurat professional ha estat l’encarregat de seleccionar cinc finalistes per cada categoria, els quals optaran a ser els guardonats en tretze categories diferents que es lliuraran el pròxim dimecres 10 d’abril de 2024 al CaixaForum Barcelona (Auditori), situat a l'Av. De Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8 de Barcelona, en una celebració que reunirà a gran part dels creadors en català i comptarà amb les actuacions en directe de Ginestà i Colomet, entre altres sorpreses.
Entre els finalistes trobam creadors destacats en el panorama actual com Juliana Canet, Croqueta de Xocolata, Cabrafotuda, Alex Tous, Can Putades, Maria Vallespí, Alegria de Poble, Simmer Valenciana, Julen Music, el pòdcast l’Arrabassada i Anam Fent o Antoni Guiscafré, entre d’altres. Consulta tots els finalistes aquí.
Les temàtiques premiades són: Millor creador/a de contingut cultural i art, Millor creador/a de contingut d’esport, Millor creador/a de contingut d’humor, Millor creador/a de contingut lifestyle, Millor creador/a de contingut de videojocs, Millor creador/a de contingut de conscienciació social, amb un premi de 400 € per cadascuna.
A més a més, també descobrirem al Millor creador/a de l’any i Millor creador/a revelació de l’any, dotats amb un premi de 1.600 € i 800 € respectivament, i s’atorgarà un reconeixement a la creació en les següents categories: Millor streamer, Millor tiktoker, Millor youtuber, Millor pòdcast i Millor instagramer de l’any.
Vota pel teu creador preferit
El públic també és un element clau en aquesta primera edició, ja que té l’oportunitat de votar per la seva proposta preferida en cadascuna de les tretze categories. Les votacions estaran obertes des d’aquest 13 de març fins al 31 de març. Per a poder votar s’ha d’entrar a la web www.amictresdeu.cat i fer clic al formulari. Pròximament, s’anunciarà com aconseguir les invitacions per a assistir a l’esdeveniment, entre altres novetats.
]]>La Germania de Mallorca fou una fita rellevant en la història que no ha estat especialment recollida o tractada per la cultura popular en forma de cançons, rondalles o similars. És una ocasió idònia per a aprofundir en els coneixements sobre aquest esdeveniment tan transcendental per a la història de Mallorca, per acostar-nos-hi d'una manera rigorosa i crítica, però també, per donar-lo a conèixer a la societat.
Els principals objectius d'aquest espectacle són crear un concert d'alt contingut pedagògic i visual; difondre la música d'un jove compositor mallorquí que està triomfant arreu del món; transmetre, mitjançant un projecte escènic, el significat de l'alçament dels agermanats entre el públic i que el públic no surti indiferent de l'espectacle, i en lloc de donar-li respostes, crear-li preguntes.
Fitxa artística
Lletra: Maribel Servera
Revisió, Bartomeu Mestre
Narrador: Rodo Gener
Cantant: Marian Lush
Escena: Marga López
Orquestra Simfònica Illes Balears
Director: Bernat Quetglas
El Ministeri de Sanitat de Gaza ha assenyalat en un comunicat que «el balanç de l'agressió israeliana ha pujat a 31.645 màrtirs i 73.676 ferits des del 7 d'octubre» i ha especificat que «l'ocupació israeliana va cometre durant les darreres 24 hores nou massacres a la Franja de Gaza, causant 92 màrtirs i 130 ferits».
Així mateix, ha dit que nombroses víctimes continuen «sota la runa i tirades a les carreteres» i ha recalcat que «l'ocupació evita que les ambulàncies i el personal de Defensa Civil hi pugui arribar», per la qual cosa la xifra de morts podria ser més elevada. Les autoritats xifren en més de 7.000 el nombre de desapareguts.
]]>L'Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials d'Espanya ha publicat un demolidor balanç de 2023 de la situació del Servei d'atenció a les persones en situació de dependència. Tot i que convé analitzar-lo amb cura, avanço les dues dades referides a les Illes Balears que em semblen més cridaneres: El nombre de persones desateses va augmentar en 824 persones (+25,02%), i el total de persones en el «llimbs de la desatenció» s'enfilà a 4.117. La segona dada és que entre desembre de 2022 i novembre de 2023 van morir 1.072 persones en llista d'espera sense poder ser ateses. Que, tal com s'aplica, la «Llei 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència», en lloc de ser un enfortiment del feble «estat del benestar autonòmic» sigui un veritable generador «d'estats socials de malestars», no és cap notícia, no hi ha res de nou. Tampoc és cap sorpresa el silenci de la Conselleria de Famílies Afers Socials. PPVOX no està per a coverbos no associats al ‘business friendly’ desfermat. El focus s'hauria d'haver dirigit precisament als silencis governamentals.
Xerrant de «govern ‘business friendly’ sense complexos», una notícia que ha passat bastant desapercebuda és la presentació del programa ‘Empreses saludables de les Illes Balears’. Segons el discurs governamental, es tracta d'un model per millorar la salut i el benestar en els llocs de treball, però tot indica que és una mena de «posi un coach en la seva empresa». Recordin que la definició, més o menys canònica, de coach diu que és un o una professional amb formació específica en coaching, que, a través d'un procés d'acompanyament reflexiu i creatiu amb els seus clients, els inspira a maximitzar el seu potencial personal i/o professional. Per tant, cap sorpresa pel que fa a la proposta «woke-dretana». El fet noticiós –allà on s'hauria de posar el focus- seria en qui gosés explicar que cal menys coaching i més sindicalisme en els centres de treball.
I tercer exemple de notícia sense sorpresa: Primer es denuncia que el Govern PPVOX del Consell de Mallorca ha censurat el còmic de les Kellys, després es confirma que, certament, hi ha hagut censura. Una acció menyspreable del govern dels bàrbars en la institució insular, però no sorprenent. Tant de bo el focus s'hagués enfocat a l'animadversió de la nostrada dreta assilvestrada envers Les Kellys que, per cert, és gairebé una tradició. És un còctel de classisme, masclisme, i odi a l'obrerisme força singular. Hi ha elements a balquena que justifiquen aquesta darrera afirmació. Ara bé, la següent seqüència d'afirmacions és el top-tem: 1. Pablo Casado compara el treball de les cambreres de pis amb el del seu germà metge; 2. Miquel Vidal afirma (sent president del PP balear) que una cambrera de pis cobra més que ell per dedicar les 24 hores al partit; i 3. La presidenta Prohens, considera que els llits elevables és ‘la ximpleria més gran en política turística dels últims anys’.
En fi, cap sorpresa... i molta emprenyamenta!
]]>La resta de l’article el dedicaré a fer una mica de tertulià tafaner i vos contaré unes quantes coses que es conten aquí i allà, especialment al Twitter. Per exemple, que no fa gaire que la justícia espanyola va denegar la nacionalitat a una immigrant resident a Santa Margalida per ser catalanoparlant i no entendre correctament el castellà. Per què no va fer el mateix amb la reina Sofia, la dona de l’emèrit Juan Carlos, que encara no sap el castellà?
Al programa d’Antena 3 ‘Y ahora Sonsoles’ s’han entrevistat una sèrie de persones, crec que totes militars i algunes de Ceuta, que eren homes, vestits d’home i amb totes les característiques d’home, casats amb una dona i amb fills, que deien que eren una dona, perquè gràcies a la llei trans havien pogut formalitzar el seu desig de convertir-se en dones i es posaven a parlar com si ells fossin femenins. No sabien dir què sentien, no se sabien explicar, només sabien dir que el seu DNI deia que eren dones. Quan a un li varen demanar què sentia per ser dona, no se li va ocórrer altra cosa que fer una resposta totalment de masclisme, quan va dir que li agradaven molt les feines de casa, és a dir, el que han estat malauradament sempre les feines d’una dona. A un altre no se li va ocórrer altra cosa que dir que respecte dels seus fills abans era pare i ara era mare no gestant. Varen ser molt llastimosos aquests testimonis. Al darrer li varen haver d’anul·lar el so, per les barbaritats que vomitava.
Ara he pogut llegir una notícia sobre el tema en el diari online El Nacional, que diu el següent: «La llei trans està portant un fenomen estrany en especial a Ceuta. La norma va entrar en vigor el mes de març del 2023, i només en aquest període 37 homes han canviat el seu sexe al femení, però mantenint el seu nom en masculí i el seu estat civil, per tant, continuen amb la seva parella i fills. Segons explica El Español, es tracta de diversos funcionaris: membres de l'exèrcit espanyol, Policia Nacional, la Guàrdia Civil i la policia local de Ceuta amb edats compreses entre 40 i 50 anys. Les dades apunten a un frau massiu a la llei trans des de la ciutat autònoma, ja que, aquestes persones no estarien canviant el seu sexe per motius reals, sinó només per beneficiar-se pel fet de ser oficialment dones. Des de l'entrada en vigor de la llei només és necessari fer un petit tràmit al Registre Civil per formalitzar el canvi de sexe, sense necessitat d'aportar cap informe mèdic ni tractaments hormonals, uns documents que abans sí que es demanaven. És precisament per aquestes raons que les autoritats consideren que és difícil combatre el presumpte frau. El citat diari apunta que en l'últim any s'han registrat un total de 49 canvis de sexe a Ceuta. Vuit d'ells han estat de dones que han transicionat a homes, que han comportat un canvi de nom, i per tant han passat de tenir noms femenins a noms masculins. Els 41 restants han passat de ser homes a dones, però del total només 4 han canviat de nom, i els 37 restants mantenen el seu nom. Aquest total, representen un 75,5% del total de la població que ha utilitzat la llei Trans. Fonts dels cossos policials de Ceuta confirmen aquesta tendència i detallen que aquests canvis de sexe es produeixen amb l'objectiu d'aconseguir diversos beneficis. Entre ells, ser oficialment una dona aporta més possibilitats de cara a les promocions internes i podrien beneficiar-se de les mesures d'acció positiva pensades per incrementar la presència femenina en alguns llocs de feina, així com en el cos de comandaments.
Pel que fa a l'Exèrcit, la llei de Tropa i Marineria estableix la sortida de les Forces Armades dels soldats temporals a partir dels 45 anys. Aquest fet dificulta les opcions d'aconseguir una plaça fixa, i per aquesta raó molts militars opten per fer oposicions per entrar a la Guàrdia Civil o a la Policia Nacional. En aquest procés d'oposicions, s'enfrontaran a unes proves físiques específiques per a dones, que són menys exigents que les proves dels homes. A més, les opcions per aconseguir un lloc de feina són més altes si es registren com a dona i no com a home]... ...[Durant el 2023, en total a Espanya, es van tramitar més de 5.000 canvis de sexe registrats a l'aplicació de la llei Trans. La majoria de casos, el 60%, la transició es va fer d'home a dona».
]]>La comissió executiva de l'entitat ha desitjat al nou director «èxit en la seva futura gestió», esperant que pugui proporcionar a la col·lecció i la programació «un nou enfocament que permeti dinamitzar l'espai i convertir-se en un lloc de trobada positiva per als artistes, habitants i visitants de la ciutat».
Al seu torn, la AAVIB ha expressat el seu «agraïment i satisfacció» per poder celebrar la seva Assemblea General Ordinària de Sòcies i Socis 2024 en el mateix museu, comptant ja amb l'elecció d'un nou director i una estructura definida. L'assemblea se celebrarà aquest diumenge 17 de març a l'auditori del museu.
La AAVIB ha sol·licitat al patronat del museu el restabliment del conveni que permetia l'accés gratuït als seus afiliats, suspès per l'anterior directora Imma Prieto. Així mateix, ha sol·licitat al patronat l'inici del procés per a l'establiment del conveni respecte al Codi de Bones Pràctiques Professionals en les Arts Visuals, que el seu primer esborrador va ser lliurat al museu durant la celebració del seu vintè aniversari. «Temes que hauran de ser revisats pel nou director d'Es Baluard», ha dit l'entitat.
L'associació que agrupa els artistes de les Illes Balears, ha considerat fonamental que existeixi «una estreta i fructífera relació entre el museu i els artistes del territori representats per l'entitat, que no va ser possible amb la seva anterior directora, que va presentar la seva renúncia abans de finalitzar el seu mandat».
]]>