Durant l’hivern que George Sand passà a Valldemossa, un dia, atacada d’urgències...

Contràriament a allò que pensen molts de crítics, l’experiència de la pandèmia em referma...

A les eleccions europees de dia 26 hi ha dues opcions independentistes diferents...

L’odi a Mas (evidentment, a Convergència, a ”la dreta”) és tan notable que requereix una anàlisi racional que encara no he trobat enlloc. Al meu entendre, hi ha tres factors determinants que l’expliquen.

En els darrers 15 anys han passat coses que a molts ens han obligat a preguntar-nos si poden existir partits que siguin alhora nacionalistes i d’esquerres. Ara crec que també passen. I potser són molt semblants a les passades.

El Ministerio de Economía y Hacienda ens acaba de regalar una informació pretesament científica d’allò que els entra (imposts) de cada Comunitat Autònoma i d’allò que surt (despeses de l’Estat) cap a les Comunitats.

És ben clar que rompre la dependència de Madrid ens significaria un gran benefici, però això no vol dir que Catalunya ens hagi de fer lloc en el seu tren.

A Mallorca l'independentisme potencial és, de moment, irrellevant de cara a l'acció. La seva versió més inconcreta, el regionalisme, ve a dir que, com que la realitat social és la que és, més val no perdre el temps cercant na Maria per sa cuina.