«Finlàndia ha abandonat la neutralitat i ha entrat a l'OTAN». Vet ací un comentari ben propi d'indocumentats. La neutralitat de Finlàndia es referia als dos blocs de la guerra freda, però aquests dos blocs, precisament perquè s'aguantaven damunt valors ja desapareguts, també s'han extingit com a tals. El marxisme, acadèmicament desacreditat fa temps, ara ja és indefensable com a alternativa al capitalisme en el món real. La pretensió del marxisme de ser l'únic socialisme científic (els altres encara són qualificats d'utòpics) té el fonament en el seu fracassat pronòstic de la inexorabilitat de la seva implantació arreu del món. Santa innocència, la dels comunistes nostrats que encara no han amollat el mac!
Les confrontacions al món ara es produeixen entre la modernitat (representada encara per la Il·lustració) i la regressió a l'autoritarisme en la política i a la superxeria en la ciència. En aquest món nou on comunisme i feixisme mostren descaradament la seva connivència, ja desempallegats de les seves adherències impostades d'esquerra i dreta, Finlàndia, simplement, s'ha reconegut en el bàndol de les democràcies avançades i dels drets humans, i ha formalitzat aquest reconeixement. Li hem de donar la benvenguda perquè, si la confrontació entre els dos blocs de la guerra freda ha desaparegut per esgotament de l'imperi soviètic, la confrontació entre demòcrates i autoritaris és molt lluny d'estar totalment resolta. Fins i tot a l'interior de les democràcies més consolidades apareixen nostàlgics dels temps obscurs on la voluntat popular no era considerada un valor a respectar.
Amb el reforç de Finlàndia, les polítiques de la pau i la benevolència apareixen reafirmades. I allò que anomenam Occident representa, encara més clarament que abans, l'avantguarda moral del món.
