La mort de Miquel Alenyà és per a mi el darrer episodi d'un món d'amics que s'acaba. Uns amics intel·lectualment solvents, èticament impecables i, sempre, sempre, amb una bona paraula a la boca. Vàrem fer junts el Preuniversitari al Ramon Llull. A un curs on també hi havia en Nadal Batle.
Pel que jo sé, establírem aquell any una bona relació que durà tota la vida. En Miquel era una mica més gran i venia d'estudiar Teologia a Roma. Degué decidir fer una canvi rotund al seu rumb vital perquè s'apuntà a 'Ciències', i no a 'Lletres' com hauria estat natural. A la Universitat de Barcelona estudià Economia, i quan el vaig tornar a veure a Palma ja era el director de la Banca Catalana.
No conec, ni de molt la seva obra escrita, abundant i de qualitat, però un llibret seu del 1979 'Una política econòmica per a les nostres Illes' me va interessar molt, i encara avui hauria de ser rellegit per tots aquells que pontifiquen sobre la diversificació econòmica.
A Sa Nostra ens hi retrobàrem: en Nadal com a membre del Patronat, en Miquel com a Vicepresident i, mes tard, jo com a 'home bo' intermediant entre l'empresa i els treballadors.
En Miquel es va jubilar amb el pla que jo havia contribuït a dissenyar. Va ser un bon epíleg a una col·laboració que, per bé que intermitent, havia durat moltíssims d'anys. Enyoraré l'amic i el company, i si Mallorca tengués una mica més de consciència de País, també l'enyoraria.
Benvolgut Biel, magníficas fotografías.
Con las explicaciones que me das, son emocionantes de lo más. Te agradezco mucho que me hagas compartir estas experiencias jovencísimas, tan sanas y tan formativas.
Fuimos unos privilegiados y todavía lo somos!!!!!.
Yo entre 1956 y 1959 estuve en el Seminario de Palma. Después residí 2 años (1959-1961) en el Colegio Español de Roma. Todo ello fue una experiencia enriquecedora y muy duradera.
Un abrazo virtual, Miquel Alenyà "Fuada".