Sembla que diumenge es produirà un nou retrocés d'ERC (que arrossegarà el del total de l'independentisme). Són diversos els factors que expliquen aquest retrocés.
En primer lloc, encara val l'explicació de la deserció de votants que va patir ERC a les eleccions generals. Entestats, els seus líders, a presentar el partit com a inequívocament esquerrà i, per tant, inequívocament abanderat de la lluita contra la dreta i l'extrema dreta, aleshores va passar que, efectivament, el votant va trobar que calia enfrontar-se a la dreta, parar l'extrema dreta, i oblidar l'independentisme, esdevengut secundari. Votar PSOE havia de ser més eficaç que votar ERC i, en les darreres eleccions generals, el PSOE a Catalunya passà de 12 diputats a 19, mentre ERC passava de 13 a 7. Tot un èxit de l'estratègia dissenyada perquè, de fet, el PSOE va poder parar la parella PP-VOX. I diumenge assistirem a un altre acte de l'exaltació del 'progressisme' (ja m'enteneu), predicat aquesta vegada especialment pels 'Comuns', que els deixarà en la misèria (juntament amb l'altre gran 'progressista', que és ERC) i enlairarà Illa, la cara de Sánchez a Catalunya.
Aquest ha estat l'error ideològic d'Esquerra que, en paraules dels seus dirigents, «trobava que convenia aparcar l'independentisme per molts d'anys».
Perquè, de cop, Esquerra va deixar de banda el capital independentista acumulat en temps de Colom i Rahola (i també de Carod i Puigcercós)? No podem descartar que l'ànima esquerrana del partit s'imposàs a l'ànima nacionalista (eren els temps dels dos tripartits en què el 'convergents' varen passar a ser 'putes convergents'). També eren els temps de l'evolució de l'independentisme basc violent cap a l'acceptació de les vies polítiques 'autonòmiques' que tants de vots ha donat a EH Bildu (en les darreres eleccions basques, 27 diputats, tants com l'altre guanyador, el PNB). La via triada pels antics membres de Batasuna, la via d'especialitzar-se en polítiques socials avançades, deixant molt de banda el radicalisme independentista (aportant de franc els seus vots al projecte de Sánchez a Madrid), ha resultat un camí d'èxit que, sens dubte, Esquerra ha volgut imitar. Els resultats, però, no han estat els esperats: pèrdua de 400.000 vots a les passades eleccions generals i pèrdua probable d'una tercera part dels vots i de la presidència de la Generalitat a les eleccions de dia 12. D'on ve aquest immens error de càlcul? Simplement, de menystenir la realitat. El País Basc no és Catalunya. Catalunya viu una emergència nacional, mentre que el País Basc té una autonomia plàcida i més que satisfactòria. I allà sí que ha estat pertinent el discurs de les polítiques sectorials, d'allò que el senyor Illa anomena interessadament «el dia a dia». Els mallorquins no hauríem caigut mai en aquest parany: sabem que «segons s'al·lot, sa jugueta».
