nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
15°

Els mallorquins i la independència (II)

És ben clar que rompre la dependència de Madrid ens significaria un gran benefici, però això no vol dir que Catalunya ens hagi de fer lloc en el seu tren. Si un professor dibuixa a la pissarra un segment a el doble de llarg que un altre segment b, també és ben clar que a és més llarg que b. Però si el professor es posa d’acord amb tota la classe per defensar davant el primer alumne nou que entri que b és el llarg, resulta que, passada la sorpresa de l’alumne no avisat, aquest acabarà cedint a la pressió de la classe en un 80% dels casos. El professor Lluís Garcia Sevilla, que és qui m’explicà per primera vegada aquest conegudíssim experiment, em feia notar que, davant la presa de posició dels mitjans de comunicació i del discurs polític dominant (favorable als grans partits espanyols), només un 20% de mallorquins votaven PSM o UM, tot i saber que allà on els partits nacionalistes o regionalistes tenen bons resultats hi ha un millor finançament.

En el cas de la condemna a Munar també han estat una claríssima i contundent majoria aquells que s’han apuntat a una crítica rabiosa i sense matisos de la seva persona. I és igualment clar que, de Joanot Colom ençà, passant pels benemèrits contrabandistes (que salvaren moltes vides amb la seva penicilina), la justícia sempre ha tractat de delinqüents aquells que trans gredien les lleis que Espanya feia a favor seu i en contra nostra.

Espanya va trobar just que l’IVA servís per igual per finançar les autonomies i el govern central, i, d’aquesta manera, del 16% de l’impost, en quedava un 8% aquí i se n’anava un altre 8% allà. Però quan el pujaren al 21% seguí quedant aquí un 8% i començà a anar-se’n un 13%. Sabeu els milers d’euros que, sense cap justificació, Espanya se’n du, a més del que ja se’n duia, i no en torna cap? Espanya té, en això, una doble sort: no necessita delinquir perquè té el recurs de fer un decret, i, a més no li protesta gairebé ningú. Quin tip de riure es deuen fer els espanyols quan veuen com, benastres que som, ens acarnissam amb na Munar quan és Hisenda qui se’n du el duro gros! Per paga n’hi ha que planegen la independència sense tenir en compte res d’això! Ara per ara, estam a la part prima del 20-80 de l’experiment. Però la independència de Catalunya pot fer canviar ràpidament la situació. Aleshores serà el moment de posar en marxa tants de comitès o assemblees com vulgueu. Ara és inútil i destorba.

Tornem al principi: no basta l’evidència (ni en els segments, ni en la independència) per aconseguir l’acceptació d’un fet.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente
Per Biodramina, fa mes de 10 anys

3.
Y ya van 3 genios de la pluma que plasman en las páginas de este "diario", que MAM está en la cárcel injustamente.
De psiquiatra.
O sea.
Que si los trajes de Camps. Que si Palma Arena. Que si Matas. Que si farmacia. Que si Blas y Tomás.
Y la tipa esta robando desde hace años y enchufando a los simpatizantes con carnet, y la han enchironado por catalanista.
Tócate la flauta.
Cómo queréis que os tomen en serio?.
De verdad.
Borderlines totales.

Valoració:-2menosmas
Per Joves Foners d Andratx, fa mes de 10 anys

Mn ALCOVER A " LA VANGUARDIA BALEAR "

" Jo vindic com a forma absolutament llegítima sa des Balears, per més que se'n escarruifin certs mallorquins catalanistes de que dita llengo i no llengua, ha de ser entesa així i no com sa modalitat de Barcelona ni cap altre que sa parli a Catalunya... No mai he pretès subjestar Mallorca a Catalunya lingüisticament; mai he volgut esclavitzar ni endogalar es mallorquí en es barceloní, ni es nostro xerrar en es parlar de Barcelona ni as de cap altre indret de Catalunya.

Mn Antoni Maria Alcover i Sureda, a "La Vanguardia Balear", 18 de Gener 1919

http://www.youtube.com/watch?v=Qgl9Xyop0vE


PD.Fora es Baceloní impossat, lo minim que heu de fer es defensar ses nostras modalitats pròpias de Ses Balears. Mallorquins i Balears sempre, Països catalans ni de conya es un invent molt intencionat, Barco

Valoració:-17menosmas
Per En Joanet,, fa mes de 10 anys


Aquesta és sa veritat..
Catalanufets cantar amb jo :

Jo som ESPANYOL, MALLORQUÍ I BALEAR ..
Jo som ESPANYOL, MALLORQUÍ I BALEAR ..
Jo som ESPANYOL, MALLORQUÍ I BALEAR ..
Jo som ESPANYOL, MALLORQUÍ I BALEAR ..

No voleu independència .. he he he je,je..ARRAN ARRAN ..ARRI SOMERA !!... Il · lusos que SOU uns il · lusos

http://img850.imageshack.us/img850/8339/noensrepresenta.jpg

Salut i Força

Valoració:-5menosmas
Per Es votants no som beneits, fa mes de 10 anys

Seguiu cercant explicacions absurdes i externes a voltros a que es PP hagi tret majoria absoluta a ses darreres eleccions. D'això mateix que acuses a sa premsa nacional, podem acusar a sa local, però de fer exactament lo contrari i intentar inclinar as lectors cap as catalanisme més ferest, i ja veus que no aconsegueixen es mateix resultat.
Mentre sigueu pensant que es votants som beneits o mos intenteu seguir venent sa moto de s'independentisme dependent de CAT, seguireu ben igual. O creau una alternativa REAL i FEEL amb sos sentiments balearistes, o vos tornareu pegar de morros ses próximes eleccions.

Valoració:-12menosmas
Per Rafa, fa mes de 10 anys

El tonto de los copy-pastes está que se sale con esta noticia...

Valoració:0menosmas
Per Esteve, fa mes de 10 anys

Ara ja no cal votar psm ( per jo, una prolongació del psoe, o sigui els seus cadells) i um ja no existeix.
Ara se pot votar Esquerra Illes, una opció més seriosa, d'esquerres, republicana i Independentista amb gent altament preparada i amb sentit comú i honrada.
Jo, avanç no era d'esquerra però he vist que és la millor opció per aquells que estimem la terra.

Valoració:6menosmas
Per Biel, fa mes de 10 anys

"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.

Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."

(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012)

Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Antoni Maria Alcover, Gabriel Alomar, Pere Oliver Domenge, Miquel Ferrà, Joan Pons i Marquès, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Joan Fuster, Josep Guia, Joan Guasp, Bartomeu Mestre i Sureda (Balutxo), etc.

Valoració:6menosmas
Per arg, fa mes de 10 anys

-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)


-1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)


-1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html


-1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus.

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

-1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Valoració:2menosmas
Per Magda, fa mes de 10 anys

Home, aquesta afirmació de que "És ben clar que rompre la dependència de Madrid ens significaria un gran benefici", es tendria que demostrar. El Sr.Mir pot afirmar lo que vulgui, però que ho argumenti,per favor, no limitar-se a fer coincidir las sevas quimeres amb la realitat.

Valoració:-6menosmas
Per Mallorquí i, per tant, nacional de Catalunya, fa mes de 10 anys

Catalunya vol dir "terra dels catalans". Per tant, els catalans conscients d'esser-ho i de les dimensions reals de la nostra pàtria, tant si som de les Illes Balears, com del Principat, com de València, o d'on sigui del territori nacional, sempre hem distingit i distingim els sentiments regionals dels nacionals -sentiments no incompatibles- i sabem que la terra dels catalans, Catalunya, no es redueix a la regió del Principat.

Valoració:33menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente