Fa molt que, a contracor, he de reconèixer que, en els països dominats, l'esquerranisme és incompatible amb el nacionalisme. Jo entenc per esquerranisme estar sempre al costat dels febles, i això crea una paradoxa perquè els països dominadors són més forts que els dominats, de manera que nacionalisme i esquerra haurien de ser sinònims. Passa, però que quan el missatge és «aturar la dreta», els nacionalistes fan vot útil i voten a favor del partit d'esquerres més ben situat. Això acaba de passar a Catalunya i la broma li ha costat, a l'independentisme, més de 700.000 vots.
A les Balears el dilema ni s'ha plantejat: cap opció nacionalista no ha arribat a la taula de paperetes electorals. De cop, aquesta vegada, no hi havia paperetes d'El Pi ni de MÉS (suposant que MÉS sigui encara una opció nacionalista). Si «aturar la dreta» ara era més important que manifestar i defensar la identitat, quan i perquè s'han d'invertir les prioritats en properes conteses electorals? És realment necessari que, en el futur, de tant en tant MÉS es presenti separat de Sumar, i de tant en tant es presentin junts? Un nacionalista no pot fer mai un discurs que no estigui estrictament centrat en la defensa de la seva nació. Però en el discurs de Vicenç Vidal no hi trobareu cap proclama que no sigui vàlida per a qualsevol candidat d'esquerres de Guadalajara o de Cantàbria (cercau a les hemeroteques).
El dia de les eleccions, els votants de Teruel tenien més capacitat d'expressar la seva identitat diferenciada ('Teruel Existe') que els votants mallorquins. Marededéu, Senyor!
