La proliferació de cultes estranys -de tot tipus de menjades de bolla- no deixa de ser una constant des del desplaçament del cristianisme com a religió d'estat. Sectes destructives, adoracions diverses, intransigències de tots els signes i colors, radicalismes vegetarians i animalistes, islamistes o de devots abnegats d'un déu o de l'altre..., o bé de la causa atea, la qual sovint motiva croades de menjacapellans molt desagradables.
La teoria de la llei més important dels nostres dies va ser formulada en el segle XVIII per Kant i per Rousseau. Li diuen ‘concepció republicana de la llei' i es fonamenta en la capacitat d'ordenar amb harmonia la llibertat i la justícia. Quan votem la llei, som lliures i actius, però una vegada aquesta ha estat votada, la llei s'aplica a tots i esdevenim passius: hem de respectar-la.
El compromís de les forces polítiques catalanes guanyadores de les últimes eleccions és prou conegut: fer, abans del final d'aquesta legislatura, una consulta -o referèndum- per a aclarir quina és la voluntat de l'electorat català. ¿Vol aquest seguir formant part d'Espanya? Els sobiranistes partidaris, però, primer hauran de posar-se d'acord en la literalitat de la pregunta, si és que finalment aconsegueixen trobar un forat en la legalitat vigent per plantejar-la o acaben convencent el govern espanyol per fer-la amb el seu permís.
Allà on es va provar de consumar l'assalt del proletariat a la propietat dels mitjans de producció, els resultats no van ser gaire satisfactoris. Els treballadors van acabar rebel·lant-se contra els gestors del ‘paradís obrer' -el partit comunista-, com es va veure a Polònia, amb Lech Walesa liderant els treballadors de les drassanes Lenin, que tan sols volien sindicar-se lliurament a Gdansk.
La decisió del socialisme català de no participar en la declaració de sobirania del Parlament de Catalunya venia sostinguda per la negativa a obrir un procés de secessió que viola -inevitablement- la legalitat.
Entre la crítica justa i el populisme, entre el clamor contraproduent i fantasiós i la sempre necessària regeneració democràtica hi havia el pamflet d'Stéphane Hessel, l'autor d'Indigneu-vos, mort aquesta setmana a l'edat de 95 anys.
Segons explica Henry Hazlitt a L'economia en una lliçó, els impostos consisteixen en unes determinades quantitats que l'administració sostreu als ciutadans per a dedicar-les a d'altres usos, que poden ser teòricament millors (o més necessaris pel bé comú) que els que els ciutadans podrien establir pel seu compte.