Fa tot just cent anys es pensava que la societat canviaria completament gràcies al poder transformador d'una classe social, que seria despertada del seu somni ideològic i s'aixecaria per a canviar el món d'una vegada per totes. D'aquella classe social se'n deia el proletariat; eren els que no tenien la propietat dels mitjans de producció -les fàbriques de l'època-, però sí la força de treball, l'única cosa que podien oferir en el mercat. El proletariat havia de fer coses prodigioses, salvífiques, encara que en realitat es conformava amb millores salarials i de salubritat, amb horaris més humans i amb serveis socials gratuïts, com ara l'educació i la sanitat.

Allà on es va provar de consumar l'assalt del proletariat a la propietat dels mitjans de producció, els resultats no van ser gaire satisfactoris. Els treballadors van acabar rebel·lant-se contra els gestors del ‘paradís obrer' -el partit comunista-, com es va veure a Polònia, amb Lech Walesa liderant els treballadors de les drassanes Lenin, que tan sols volien sindicar-se lliurament a Gdansk.

Han passat cent anys però el somni d'una classe social salvadora no s'ha esborrat. Ara ens parlen dels emprenedors, aquesta mena de proletariat del capital, els petits empresaris que també podrien despertar del somni ideològic i començar a crear empreses, transformant el món de la crisi en prosperitat per a tothom. No busquis feina: crea-la! Inventa un aplicació de mòbil! Escalfa't el cap fins a trobar un sector econòmic on puguis aportar alguna cosa, demana finançament i treballa i triomfa! No esperis que ningú et tregui les castanyes del foc: compra un terreny, sembra'l de castanyers i munta una torradora industrial, que el mercat de la castanya torrada et pot fer ric -a més, donaràs feina a desenes dels teus conciutadans ara a l'atur i pagaràs impostos, etc. Aquest és el discurs de l'emprenedoria, que també compta amb els seus milers de pamflets motivadors, tan plens de vaguetats i bells somnis com la vella literatura revolucionària. Molts dels que se n'omplen la boca són polítics del PP, alts funcionaris de l'estat des que sortiren de l'adolescència.

Ni proletariat ni emprenedors. Ni l'empresariat petit o gran és la classe salvadora ni ho és la classe política ni tampoc la classe treballadora: la societat és una i complexa, i ningú no hauria de sentir-se legitimat per a difondre mentides ideològiques que creïn miratges sense cap mena de fonament. Si algú se sent capacitat per a muntar una empresa o un negoci que ho faci: però no esperem que el talent, la sort o l'encert d'alguns ens redimeixi a tots. Tampoc no oblidem que la bombolla immobiliària la van crear milers de petits empresaris, emprenedors -ai- que jugant amb el crèdit i donant feina a centenars de milers de treballadors de la construcció van perpetuar un miratge que ara ens està sortint massa car.•

Escriptor