Després de l'aparició dels papers de Bárcenas, el PP es refugia en un argument que hauríem de tenir molt en compte. Ens diuen que ‘el Govern té enemics' i que es busca fer caure Espanya ara que ja sortíem de la crisi. El cas es dibuixa molt negre: la corrupció en el PP, com sospitàvem, és medul·lar, forma part de la seva pròpia manera de gestionar-se. La veritat és que ja ho sabíem -s'ensumava- encara que potser no d'una manera tan absoluta i vergonyosa, i que -presumptament...- arriba fins al coll del propi President de Govern.

¿S'atreviran a Espanya a emprendre el seu propi Tangentopoli, aquell procés de ‘mans netes' emprès per la judicatura italiana a principis dels anys noranta? Ara ja ho sabem: la corrupció a Espanya és tan cardinal com ho era (o ho és encara) a Itàlia, però allà un plegat de jutges valerosos s'atreviren a fer net, a entrar sense por i portar a la barra ministres, diputats, senadors, empresaris i fins i tot el President del Consell de Ministres. Més de 4.000 imputats, cosa que va capgirar rotundament la política italiana, els seus partits de dreta i esquerra, i va allisar el camí cap al populisme -igualment corrupte, i feixistoide en els gestos- de Berlusconi.

Són molts els que temen el mateix: si a Espanya es fa una operació d'aquesta envergadura es pot acabar facilitant l'arribada de diverses formes d'antipolítica, de líders sense solta ni volta o de coalicions de radicals... ¿Aquest temor ha de ser més gran que la necessitat de fer net? Això precisament és el que s'insinua des del PP: ai si aneu contra nosaltres..., la inestabilitat -ara durant una forta crisi-, i les aventures polítiques que es poden emprendre, poden ser contraproduents per a tothom. ¿Val més cleptocràcia coneguda que cleptocràcia potencial, derivada d'un relleu polític sense garanties?

A Itàlia hi va haver jutges valents; ¿serà Torres-Dulce l'heroi que iniciï la caça i la neteja? Torres-Dulce, el Fiscal General cinèfil... ¿el recordeu a les tertúlies televisades de J. L. Garci? Devot del Hollywood clàssic, de les pel·lícules d'aquell James Stewart que, des de la rectitud moral, mai no tenia manies... Però vet aquí el problema: la independència d'un Fiscal General nomenat pel Govern entre els seus adeptes. ¿Investigarà els que el nomenaren? A Itàlia, amb totes les seves imperfeccions, tenen aquesta Procura della Repubblica molt més independent i versàtil. ¿Tindrà l'Audiència Nacional prou pebrots per iniciar una investigació severa? Recordem que la primera víctima d'aquesta investigació va ser el jutge Garzón. ¿S'atrevirà ara a presentar-se a la presidència, com s'insinua en certs cercles?