El compromís de les forces polítiques catalanes guanyadores de les últimes eleccions és prou conegut: fer, abans del final d'aquesta legislatura, una consulta -o referèndum- per a aclarir quina és la voluntat de l'electorat català. ¿Vol aquest seguir formant part d'Espanya? Els sobiranistes partidaris, però, primer hauran de posar-se d'acord en la literalitat de la pregunta, si és que finalment aconsegueixen trobar un forat en la legalitat vigent per plantejar-la o acaben convencent el govern espanyol per fer-la amb el seu permís.

Mentre el PP controli el govern central sembla que no es produirà cap mena d'acord en aquest sentit: el partit conservador suspendrà l'autonomia catalana o prendrà tota mena de mesures expeditives abans de permetre que Catalunya posi en perill la integritat de l'Estat. I si la consulta es vol fer de manera seriosa i vinculant, totes les possibilitats legals estaran vetades; per això ja s'especula d'aprofitar una convocatòria electoral al Parlament Europeu, o de declarar unilateralment la Independència després d'unes eleccions autonòmiques completament legals, plantejades -en els programes electorals de les forces catalanistes- com a vertaderament sobiranes. Estratègies sempre n'hi haurà; una altra cosa és que el catalanisme de dretes i esquerres es posi d'acord per a tirar-les endavant.

El PP sap tot això, d'igual manera que sap que Catalunya, ara per ara, depèn econòmicament de les finances espanyoles. I d'aquí la necessitat d'entesa en tot allò referent a la flexibilització del dèficit. ¿És possible que s'entenguin en això, l'assumpte dels diners, deixant de banda la voluntat sobirana? Els que desconfien del catalanisme de CiU ho pinten negre: la necessitat d'entendre's en tot allò econòmic hauria enterrat ‘l'ofensiva' sobiranista; pels calerons -i per responsabilitat-, els catalanistes de dretes s'empassaran l'orgull sobiranista... ¿Però com podrà el PP accedir a cap mena de diàleg si a davant hi té el partit que lidera la voluntat de trencar? ¿I com no seguir amb aquesta voluntat si l'ofec econòmic es mostra cada dia més indeturable? El trencaclosques és fenomenal.

De moment, la situació econòmica de Catalunya és crítica, com ho és la de les Illes. Aquestes poden confiar en l'Estat perquè compten amb el lligam conservador, però els catalanistes s'estan trobant cada dia més sols; i el seny els aconsella asseure's i arreglar els comptes abans de tirar endavant res més ambiciós. Tanmateix, incomplir la promesa feta a la ciutadania de cara a la consulta sobre l'autodeterminació seria cavar la tomba política de CiU. A l'ombra hi té ERC, que no se sap què desitja més: si el triomf de la seva idea central -la independència- o el fracàs de l'entesa amb CiU, que els donaria l'oportunitat de liderar el procés en el futur.

Escriptor