Cada pocs dies, trobem als diaris i a la televisió una notícia similar: s'ha desmantellat policialment una plantació de marihuana. A Màlaga, aquesta setmana, se n'han descobert més de 13.000 plantes, totes cultivades en interiors gràcies a la llum artificial i a cars sistemes de ventilació. Com que els avions de la policia sobrevolen els camps, els cultivadors i venedors d'aquesta planta no tenen més remei que buscar refugis segurs, tot per a continuar amb un negoci que és sobradament pròsper, almenys fins que l'enxampa la policia.
El cultiu de Màlaga estava destinat al consum holandès; en aquell país hi ha els cèlebres coffeshops, allà on es pot comprar cànnabis pel preu d'una copa. A Holanda, el consum de drogues toves -cànnabis, haixix- està permès, però no el cultiu, que només es pot fer a petita escala. Els coffeshops holandesos despatxen droga, sí -i generen ingressos gràcies també al narcoturisme- però hi ha un buit legal sobre l'origen de les herbes, d'aquí la necessitat dels venedors de buscar ‘paradisos' com Màlaga.
El poble i el govern holandès tenen davant de les drogues una actitud pragmàtica. Entre els dos models -repressió i legalització- hi ha una tercera via: el control de la droga tova. Les autoritats saben que el model repressiu -nord-americà- només porta a la barbàrie, però és possible el model ‘negociat'; permetre les drogues toves i alhora perseguir amb molts recursos i molta fermesa les drogues dures: la cocaïna i l'heroïna. El tòpic ens diu que les drogues toves porten al consum de drogues dures, però això només és així quan hi ha repressió policial, quan el consumidor accepta drogues dures en substitució de les toves, de la mà d'un proveïdor interessat a vendre-li productes més cars. Tinc desenes d'amics que consumeixen haixix, i cap d'ells s'atrevirà mai a provar la cocaïna... A la seva manera, fan política holandesa: la marihuana és un estadi que, si és tolerat, no porta més enllà (o només més avall, si se n'abusa).
A l'extraordinària sèrie de televisió The Wire, vèiem el que passava a Baltimore quan, davant de la impossibilitat de reprimir el tràfic de drogues, la policia decidia crear una zona de tolerància, dins la qual la venda i compra de drogues estava totalment permesa, i fins i tot custodiada per la mateixa policia. Això abocava a una nova realitat: fora de les zones de consum la criminalitat baixava, els barris humils tornaven a ser segurs, i dins la zona de tolerància, que era un vertader infern, les autoritats tanmateix podien fer campanyes contra la drogoaddicció, a més de repartir condoms i xeringues netes...
La trivialització del cànnabis ha portat els esnobs a buscar noves experiències, és ben cert, i a consumir drogues controlades per màfies violentes. Amb una mà se subvenciona el crim organitzat i amb l'altra es milita per una societat ‘menys repressiva'.
Escriptor
Tots els que optau per fer un discurs blan i comprensiu amb el món del cànnabis, us convidaria a que passeu un parell de setmanes en qualsevol educatiu de Mallorca, que parleu amb els seus professionals i que us feceu una idea del problema que representa per a la nostra societat aquesta droga avui dia.
Segons quines manifestacions em semblen irresponsables i fetes des d'una visió "progre" que no sé ben bé quina finalitat persegueix.